dimarts, 15 de juliol del 2014

Adéu, Nadine Gordimer


Ahir va morir Nadine Gordimer, premi Nobel de l'any 1991, a l'edat de noranta anys. És per això que he decidit retre-li un petit homenatge a partir de fragments de les notícies que he llegit a El Periódico avui a l'autobús.


"És tan petita que es pot guardar a la butxaca del darrere dels pantalons, però és una gegant en tots els altres aspectes". Així va descriure el seu compatriota i Nobel de la pau Desmond Tutu la Nobel de literatura Nadine Gordimer, a qui li agradava definir-se com «una sud-africana de pell blanca» i afirmar que «el color de la pell no importa quan has d'escriure».



"Durant la lluita contra l''apartheid' hi va haver moments en què vaig arribar a sentir que no feia prou.
Gordimer

"No vivíem la vida dels blancs. Infringíem la llei contínuament. La nostra casa estava plena de gent de tots els colors. En vam amagar molts..."
Gordimer

"Altres persones van sacrificar molt més que nosaltres. Tinc amics les famílies dels quals van quedar trencades. Gent que es va consumir a la presó. Jo crec que un verdader revolucionari deixa a un costat la seva vida, completament, i jo no ho vaig fer. Vaig acceptar les limitacions. Però crec que em vaig guanyar el dret de ser africana. I quan vam votar el 1994 tots junts, blancs i negres, ho vaig sentir com un triomf."
Gordimer


Adéu, Nadine Gordimer


Fragments extrets d'El Periódico

dimarts, 8 de juliol del 2014

Dones - Isabel-Clara Simó

Títol: Dones
Autor: Isabel-Clara Simó
Editorial: Columna
Any: 1997

"- Tot va començar...
- Tot?
- Sí
- Tot? La creació del món? El Big-Bang?
- Bé, no. Vull dir això meu.
"
La cosina Amàlia


No sóc amant dels contes ni de les narracions breus, però de tant en tant, alguna obra així cau a les meves mans. Dones ha estat un d'aquests casos, que va arribar a les meves mans per Sant Jordi.
Es tracta d'un recull de 17 relats en què Isabel-Clara Simó retrata disset tipus de dones diferents que passen per situacions diverses. Com a tot arreu, hi ha de tot. Hi ha relats més cruels, n'hi ha de més divertits i n'hi ha que els hi falta una mica de sal.
Els que més m'han impactat són "Pardalets", "Amor de mare", "Si m'estimessis" i "La cosina Amàlia". 

“És tan reaccionari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és l’espècie.” Amb aquestes paraules, Isabel-Clara Simó s’encara a les narracions de Dones, en què predomina la diversitat, la denúncia social i la ironia per tractar temes punyents.


"- No es veritat. Però a què treu cap dir una cosa que saps perfectament? Tu et passes la vida dient "t'estimo, t'estimo", com si dient-ho ho fessis cert. A mi ni em cal: ho sé i prou."
Si m'estimessis

Txell.Cat

dijous, 3 de juliol del 2014

L’increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d’Ikea - Romain Puértolas

Títol: L’increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d’Ikea
Autor: Romain Puértolas
Llengua original: francès
Traductor: Mireia Alegre
Editorial: Rosa dels vents
Any: 2013


A només 30 dies per començar un viatge important de la meva vida, llegir “L’increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d’Ikea” em fa adonar de la gran quantitat de coses que et pot aportar un viatge.

Les expectatives són unes i sovint el viatge és ple d’imprevistos que mai més oblidaràs. Coneixes gent nova que potser et sorprèn. Coneixes llocs nous que segurament t’havies imaginat i que, sovint, no són com esperaves. Un viatge no queda tan sols amb aquells dies que tu has estat fora. Quan tornes ets una altra, has crescut interiorment, t’has enriquit i segurament tot allò que has vist, après i conegut durant el viatge, et condicionarà en el teu futur.

En Dhjamal Mekhan Dooyeghas marxa de l'Índia amb l’únic  propòsit de comprar-se un llit de claus a l’Ikea. Això però, ho ha aconseguit enganyant a tot el seu poble per tal que li financessin el viatge, i és que ja se sap que els faquirs viuen gràcies a les mentides, il·lusions i enganys.
Tot i tenir un objectiu molt clar, a en Dhjamal se li compliquen les coses i el que havia de ser un viatge curt i ras, acaba convertint-se en un viatge ple d’aventures, de coneixences, de reflexions importants sobre si mateix i la seva vida, de qüestionar-se la felicitat i el bé. En definitiva, el seu viatge implicarà créixer com a persona.
Alhora, el faquir descobrirà que hi ha molts tipus de viatge i ell, sense adonar-se’n, es veurà involucrat i viurà en primera persona un tipus de viatge que ningú voldria viure. El viatge que emprenen moltes persones amb el clar objectiu de millorar la seva vida, emmirallats sovint per una vida utòpica venuda per aquells que d’aquestes situacions en treuen profit malèvolament.  


Romain Puértolas utilitza un faquir innocent però alhora ple de picardia, que ha viscut una infància dura i que no ha sortit mai de l'Índia, per fer una sàtira de la dura realitat de lluita que viuen molts immigrants il·legals en el camí cap a la llibertat. Tot això però, amb el toc màgic que sap donar l’escriptor a la novel·la i que és tan necessari per a la vida mateixa: una gran dosi d’humor.

Marta Català