A poc a poc vaig descobrint els autors russos clàssics i Turguénev encara no l’havia llegit. Fa unes setmanes una amiga ens va deixar aquesta novel·la breu que a ella li havia encantat i he de dir que també m’ha agradat molt.
Una matinada, tres coneguts conversen i decideixen que cadascú ha de parlar del primer amor. N’hi ha dos que acaben de seguida, amb unes històries sense suc. Vladímir Petróvich, tanmateix, decideix posar per escrit la història del seu primer amor i compartir-la quan la tingui.
Aleshores Vladímir explica el seu primer enamorament, als setze anys, l’estiu del 1833. El protagonista passa les vacances a una datxa als afores de Moscou amb els seus pares, una parella que no sembla que s’estimin i que són poc carinyosos amb ell. L’arribada d’uns veïns poc convencionals, trastoquen la tranquil·litat i la llibertat d’en Vladímir. Una princesa arruïnada i la seva filla de vint-i-un anys, la Zinaïda, s’instal·len a la datxa del costat. La Zinaïda té una bellesa i un magnetisme implacables i fa ballar el cap a un grup de pretendents que ronden la casa. Jocs, rialles, però també turments (punxar-los amb agulles o ridiculitzar-los els uns davant dels altres) són el menú d’aquella casa. El jove Vladímir de seguida queda corprès i es converteix en un titella més en aquella mena d’orgia del festeig macabre.
"... mentre jo, allà assegut, mirava i escoltava i m’omplia d’una sensació que no hauria sabut anomenar, però que ho contenia tot: tristesa, alegria, pressentiment del futur, desig i por de la vida."
M’ha agradat molt com està escrit i el jove Vladímir m’ha despertat un sentiment de compassió: el primer amor, el primer desengany. La jove Zinaïda, destinada a ser una bona esposa, explota allò que la converteix en desitjable, la seva bellesa, per dominar els homes abans que el matrimoni no la domini a ella. Tanmateix, aquest sadisme amb què converteix tots els pretendents en titelles m’ha resultat una mica desagradable 😅.
Turguénev descriu l’enamorament del jove de setze anys, les primeres il·lusions i els primers desenganys, les contradiccions de la joventut, els aires de grandesa i les inseguretats davant les primeres experiències.
"Però els teus dies passen i s’escolen a cabassos i sense deixar rastre, i en tu tot s’esvaneix, com la cera sota el sol, com la neu… I potser tot el misteri del teu encís no rau en la possibilitat de fer-ho tot, sinó en la possibilitat de pensar que ho faràs tot. Potser rau justament a balafiar les forces que no sabries gastar en cap altra cosa. Potser rau en el fet que cada un de nosaltres es consideri sincerament un malbaratador, que pensi sincerament que té el dret de dir: «Oh, tot el que hauria arribat a fer si no hagués perdut el temps en va!»"
La desafecció que els pares tenen amb el protagonista i que ell vesteix de llibertat, m’ha fet pensar en dos altres personatges masculins que protagonitzen històries molt diferents:
Txell.Cat
