Bitter - Akwaeke Emezi

Títol: Bitter
Autori: Akwaeke Emezi
Llengua original: anglès
Editorial: Faber & Faber
Any: 2022

"Fear was a fist around her heart, clamping it painfully."

Fa uns anys vaig llegir Aigua dolça d’Akwaeke Emezi i recordo que no va ser una lectura fàcil, però que vaig tenir la sensació que estava llegint un llibre molt especial i molt diferent. Tot i que havia vist que s'havien publicat alguns llibres més seus en català, va ser aquesta coberta tan vistosa que, exposada amb les novetats de la biblioteca, em va cridar molt l'atenció. Feia uns dies que em rondava pel cap llegir alguna cosa en anglès i m'hi vaig decidir. 

Bitter és una novel·la juvenil de fantasia i és una preqüela de Pet; totes dues novel·les les podem trobar en català publicades per Indòmita amb els títols Mascota i Bitter. Tot i ser una preqüela, es pot llegir perfectament de manera independent, ja que és una introducció al món que després trobarem a Pet. 

La Bitter és una noia òrfena que, després de voltar per diverses cases d'acollida, ha trobat un refugi segur a Eucalyptus, una escola especial que acull joves amb talents artístics que necessiten un sostre. Allà coneix la seva millor amiga, Blessing, i la seva parella Alex, amb qui a poc a poc es va obrint sense sentir-se jutjada. L'escola Eucalyptus, encapçalada per Mrs. Virtue, és un oasi que, sempre que vulguin, les manté al marge dels aldarulls i els perills dels carrers de la ciutat de Lucille, on s'hi viu una revolució contra un sistema abusiu i classista. La Bitter no pot suportar veure com cada dia hi ha ferits i morts als carrers en mans dels policies que defensen l’status quo, pero tampoc pot suportar la idea de sortir i posar-se en perill i no entén que ho facin les seves amigues. Ella prefereix tancar-se a la seva habitació, posar-se els auriculars amb la música ben alta per aïllar-se i dibuixar; i quan se sent més sola, amb una gota de la seva sang, fa viure les seves creacions. A poc a poc, a través de noves coneixences anirà coneixent alguns membres del col·lectiu Assata, un grup de nens i joves revolucionaris, i trobarà la seva manera de participar en la revolució. 

"Bitter felt her pulse quicken as his eyes met hers -there was something tender about how he was looking at her, and she wondered if he looked at the rest of the world the same way."

M'ha sobtat la tria dels noms dels diferents personatges de la història, ja que la majoria estan totalment carregats de significat. Tenim la Bitter, la protagonista, que té aquest caràcter eixut d'entrada; la seva amiga Blessing, que és una benedicció per a la protagonista, el seu puntal; la directora de l'escola, Mrs Virtue, que la treu del carrer per dur-la a un lloc segur; Aloe, que serà un bàlsam per a la protagonista, o Vengeance.

Akwaeke Emezi ens presenta un elenc de personatges molt divers: són majoritàriament negres i amb més presència de personatges femenins que masculins, amb un líder carismàtic amb diversitat funcional, i amb diversos personatges LGTBIQ+.

Bitter parla de la salut mental dels joves i de la importància de sentir-se segur i recolzat, i del poder de l'art en totes les seves expressions com un mitjà per canalitzar emocions. Tanmateix, diria que el tema central de la novel·la és la lluita contra les injustícies i la desigualtat, i la qüestió sobre si s'ha d'emprar la violència o no. 

Per posar-hi un “però”, m'ha semblat que alguns missatges es repetien en excés, sobretot per recalcar les emocions de la protagonista i les seves dificultats a l'hora de relacionar-se. M'ha sorprès aquesta reiteració, però tampoc m'ha resultat molesta (la prova és que m'he polit el llibre ben ràpid!).

Crec que la combinació dels personatges amb els temes que tracta fan que Bitter sigui una novel·la juvenil que pot funcionar molt bé amb joves amb inquietuds artístiques, joves amb esperit reivindicatiu i joves a qui els agradi la fantasia. I, a més, també pot ser servir de pont amb aquells més introvertits, ja que a través d’una història de fantasia poden trobar paral·lelismes per parlar d’allò que els preocupa.

"The boy’s gap-toothed smile was breaking open again, but this time it was just for her, and it felt like it was happening in slow motion, a prolonged dazzling."

Aquest retrobament amb Emezi ha estat un gran encert i tinc ganes de continuar descobrint la història de la ciutat de Lucille amb Pet.

Altres entrades de li mateixi autori:

• Aigua dolça

Txell.Cat

Aigua dolça - Akwaeke Emezi

Títol: Aigua dolça

Autora: Akwaeke Emezi

Llengua original: anglès

Traductor: Albert Torrescasana

Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2018 (original); 2020 (traducció al català)

"Els humans sovint resen i obliden el que pot fer la seva boca, obliden que les orelles escolten, que quan adreces els teus anhels als déus, s'ho poden prendre com una qüestió personal."

Aigua dolça ha estat la tercera i última lectura del Black History July d'aquest any i ha estat una lectura ben curiosa i interessant, ja que mai havia llegit res semblant.

La novel·la narra la història de l'Ada, una noia nigeriana que pateix disfunció de personalitat. La seva ment està poblada per la seva consciència, uns esperits ancestrals de la tradició igbo i la consciència del cristianisme, religió amb què és educada. Aquestes personalitats alternatives es van apoderant de la ment de l'Ada i narren la història de la vida de la protagonista des que és un fetus fins que es fa gran, passant per una joventut turbulenta, quan pateix una experiència sexual traumàtica. M'ha agradat especialment la imatge que Emezi dibuixa de la ment de l'Ada, com una cambra de marbre on habiten les personalitats que es van posant en primer pla per conduir el cos de l'Ada.

"Abans, quan hem dit que es va tornar boja, hem mentit. Sempre ha estat lúcida. Passava que estava contaminada per nosaltres, un paràsit diví i multicefàlic que li rugia dins la cambra de marbre de la seva ment."

Aquesta lectura i tota la tradició igbo que hi apareix és tan diferent de tot el que havia llegit abans, que al principi em va costar entrar en la lectura i vaig haver de rellegir els primers capítols de la novel·la (no només xoca el contingut, sinó també l'ús de la primera persona del plural en el narrador). Després, però, vaig endinsar-me en la història i, talment com si em trobés dins de la ment de l'Ada, vaig anar passant pàgines per la història de la seva vida. De nou, cap al final de la novel·la, em vaig desenganxar una mica de la història. Així que, per a mi, l'inici i el cos d'Aigua dolça són molt potents, però cap al final es desinfla.

Aquesta barreja del món occidental on viu la protagonista i els seus origens nigerians també arriba al lector en forma de paraules en igbo que apareixen de tant en tant durant la lectura.

Un dels aspectes més interessants d'Aigua dolça és que hi ha molta part autobiogràfica. Emezi escriu sobre el seu poble, la seva tradició, les seves pors i els seus traumes, així com la seva recerca de la personalitat com a dona negra immigrant als Estats Units i de gènere no-binari.

"Les coses no havien estat fàcils per a la Saachi. Mai no ho són quan ets una dona escollida. Només cal preguntar-ho a qualsevol altra mare a qui li hagi crescut un déu a dins abans d'escopir-lo al món salvatge. [...] La Saachi s'ofegava d'angoixa. Li martellejava el pit i se li inflava la gola; li feia tremolar les mans i llavors plorava i no podia respirar."

Aigua dolça és una novel·la fantàstica molt atrevida, inquietant i tendra alhora, escrita amb un estil elegant, punyent i trencador.

De nou, toca fer una menció especial a la feina de traducció d'Albert Torrescasana. Mentre llegia, m'imaginava com hauria estat si ens haguessin fet traduir un fragment d'aquesta obra en alguna classe de traducció de la carrera; estic molt segura que hauria patit i dubtat molt.

Per saber-ne més, us recomano l'article "Una versió africanista i feminista d'Inside Out" del diari Ara.

"L'única cosa que importava era que la feia riure i que irradiava tanta pau que l'Ada gairebé la podia veure a l'aire. [...] Era la primera vegada que besava una persona blanca i, per un moment, li va cridar l'atenció que l'Ewan no tingués llavis."

Coneixem una mica més l'autora?

Aigua dolça és la primera novel·la d'Akwaeke Emezi, nascuda a Nigèria el 1987 i d'origen igbo i tàmil. Emezi també es dedica al videoart. Ha rebut diversos premis amb relats i Aigua dolça també ha estat finalista en diversos certamens.

"L'estimava perquè la vaig veure créixer, perquè em feia ofrenes des que jo havia començat a despertar-me, alimentant-me amb el plec del colze i amb la pell de les cuixes. Deixeu-me que us digui ara que l'estimo perquè, en el moment de la seva devastació, el moment en què va perdre el senderi, aquella noia em va venir a buscar amb tanta impetuositat que va enfollir del tot, i l'estimava perquè, quan la vaig inundar, em va rebre amb els braços ben oberts i em va adoptar sense vacil·lar, desfeta i sanglotant, i em va absorbir amb fervor, fins al fons; no em va negar res.

L'estimava perquè m'havia donat un nom."

Txell.Cat