No soc lectora de literatura eròtica, però havia
vist aquest recull de relats eròtics a les xarxes i el concepte de “literatura
eròtica feminista” em picava la curiositat, així que fa unes setmaness, quan el
vaig trobar per casualitat a la biblioteca, vaig decidir endur-me’l en préstec.
No us enganyaré, no les tenia totes amb aquest recull de relats eròtics, però m’ha
sorprès molt gratament.
Tenia les meves pròpies reserves perquè el meu
contacte anterior amb la literatura eròtica va ser a primer de carrera, quan ens van fer llegir un recull de relats eròtics
que, en aquell moment, em van semblar massa allunyats de la realitat i no en
guardo massa bon record. Potser una relectura ara que han passat uns quants
anys em faria canviar d'opinió, no ho sé. El recull en qüestió és Deu
poemetes té el pomer d’Ofèlia Dracs. En qualsevol cas, no tenia una bona
referència dels reculls de relats eròtics.
El concepte “fora de norma” em cridava l’atenció
però alhora em feia dubtar de si serien tan transgressors que, malgrat la
voluntat de tenir la ment oberta, serien massa per mi. Al pròleg, de Joan López
Rovira, es parla del que és “normal” i del que és “corrent” i de la necessitat
de tenir textos com els que trobem dins d’aquest recull per normalitzar el que
és corrent i denunciar el que és corrent, però no ho hauria de ser. A tall d’exemple
i cito no textualment el pròleg, el sexe forçat, les agressions sexuals i les
violacions no són normals (hi ha lleis i normes socials que les prohibeixen),
però són corrents (l’any 2019 a Catalunya hi va haver 2.270 víctimes de
violència masclista, i tenint en compte que només es denuncien un 20% de les agressions,
podem extrapolar que realment hi va haver unes 10.000 víctimes). Un altre
exemple és el sexe amb menors, que tampoc és normal, però és més corrent del
que ens pensem (1.000 de les víctimes eren menors d’edat). López Rovira remata
el pròleg escrivint: “Necessitem veure el sexe de noves maneres, amb punts
de vista diferents. Cal acceptar que la diversitat és la norma i no l’excepció.
Que per molt que la tele, el cine i el porno ens venguin una mena d’univers sense
pèls, de genitals i pits enormes i que gira al voltant d’un penis que marca la
fi de l’acte amb un torrent impossible d’esperma, la vida real no és així.”
En una societat en què els joves (i alguns molt joves) consumeixen pornografia com
a mitjà per conèixer què és el sexe i com es fa, calen exemples més realistes i
menys masclistes per visibilitzar un sexe més corrent i que no giri sempre al
voltant del penis i del plaer masculí.
I això és el que trobem a aquest primer recull de Sexe
fora de norma, que neix d’un concurs de relats de literatura eròtica feminista:
sexe que defuig el fal·locentrisme i els estereotips, que deixa espai al plaer
femení, sexe amb consentiment explícit, amb espai per a l’amor propi i la
llibertat individual.
Com en qualsevol recull, n'hi ha que m'han agradat
més i n'hi ha que no tant, però en general hi he trobat un erotisme i una
proximitat diferents del que estem acostumats a veure a la tele. Com deia, no
soc lectora de literatura eròtica, així que no sé si mai llegiré una novel·la
eròtica, però en aquests relats hi he trobat la mida justa i els he gaudit
moltíssim.
'Follar normal' d’Alba Serrano ✩✩✩
Una noia i un noi que es coneixen a través d’una aplicació durant la
pandèmia i quan es troben, ella té una llista de condicions a seguir per tenir
relacions sexuals. Està cansada de follar normal, de fer sempre el mateix i
assumir que tenim el superpoder de llegir la ment a la parella, així que busca
el consentiment total en cada relació.
"- No em vols treure el jersei? -pregunto.
- Encara no -contestes amb cara de murri.
- Ah. Jo te'l puc treure?
- No.
No entenc res, però el consentiment implica acceptar el que no entens. Quan
es tracta de l'autonomia d'una altra persona, el que entenguis o deixis
d'entendre és del tot irrellevant."
Molt ben escrit i, per més absurd que ens pugui semblar, parla del
consentiment sexual hi hauria de ser sempre en totes les relacions.
'Tardes' de Bel Olid ✩✩
La fantasia d’una adolescent amb qui s’amaga sota el casc i ve a buscar la
Natàlia, una companya, cada dia al sortir de l’institut amb moto. El desig creix
amb la imaginació de la protagonista, sense saber realment com és el cos o quin
és el gènere d’aquella persona.
'Ben aviat és el paradís' de Laura Sala Belda ✩✩
Aquest relat estiuenc ens presenta una protagonista que gaudeix de llibertat
sexual, que no es tanca a res i es deixa portar pel desig sense por del què
diran. El menjar i el beure, que també ens poden ser molt plaents, tenen un
paper destacat en aquesta història.
'Els peus de Goliat' de Francesc Xavier
Ferrer Busquets ✩✩
Un relat coral en un bloc de pisos durant la pandèmia: una parella d’ancians,
una dona de mitjana edat que viu sola, una parella que s’han conegut a les
xarxes, una veïna amb diversitat funcional. Tots tenen en comú que tenen el
desig sexual viu i despert, encara que busquin i necessitin coses diferents.
M’ha agradat, però m’ha semblat que s’abordaven massa realitats i temes en
poques pàgines.
'Cita amb l’amant' de Manelic ✩✩✩
La Marta i en Joel fa vint anys que fan camí plegats, tenen fills i una
hipoteca, però tot i ser una parella consolidada no deixen de buscar ocasions
per redescobrir-se com a parella i per seguir creixent sexualment plegats.
Aquest és un dels que m’han semblat més eròtics, tot i que alhora és dels
que em sembla més agosarats.
'Tinderejar' de Montserrat González Cardús ✩✩
Potser al principi Tinder era una aplicació que utilitzaven els joves, però
amb el pas dels anys s’ha convertit en un recurs per a tothom. La protagonista
d’aquesta història supera la cinquantena i, després d’haver-se divorciat,
decideix recórrer a Tinder per “follar tot el que no havia follat dels setze
als trenta-cinc”.
M’ha agradat que la protagonista superés la cinquantena (sí, també tenen
vida sexual!) i el to amb què es descriu la fauna que es va trobant a l’aplicació.
'Les piles' de Lluís Planellas Giné ✩
Aquest és dels que m’han semblat més estranys i menys m’han agradat. La
protagonista d’aquest relat s’excita amb els agents de l’autoritat, així que busca
el plaer en manifestacions on sap que hi haurà sarau.
'L’ermita' de Maria Izquierdo Burguès ✩✩✩
En Lluís i la Tere fa molt anys que son parella i n’han viscut de tots
colors, com totes les parelles. Una tarda es retroben a l’ermita on es van
casar i, Déu els perdoni, es deixen portar per una passió que és menys freqüent
del que voldrien.
És un dels que més m’ha agradat, potser perquè no és només sexe i també hi
ha amor, però també perquè són personatges reals, amb alts i baixos, que
superen malalties i que s’han de recol·locar mentre fan l’amor perquè no estan
còmodes.
'Lletròfila: una fantasia textual' d’Òscar
Arenas Larios ✩
Un altre relat una mica surrealista pel meu gust: una mare gaudeix de la
soledat dels diumenges al matí per comprar el diari i excitar-se i donar-se
plaer a partir de la lectura d’una columna periodística.
Em quedo amb l’essència: una protagonista que té una cita amb ella mateixa,
que reuneix allò que li agrada i que es dona plaer a si mateixa sense dependre
de ningú més.
'Sand' de Gala Rodríguez ✩✩✩
Sand és una proposta de ciència ficció que ens transporta a la societat del
futur, on s’han desprès de les etiquetes i la llibertat sexual i d’identitat és
total. Aquí trobem un personatge amb ambigüitat de gènere i l’ús de l’article “li”.
M’ha agradat molt tot el relat, però també el final.
"- Espero que continuïs pensant el mateix
quan et treguis el mocador. Puc ser el que vulguis que sigui, Roberta.
L'important és que ens entenguem en tots els sentits -va dir a mitja veu,
arrupint-se a la seva espatlla."
'Trobar el nord' de Gemma Nafria Riera ✩✩✩
La protagonista de ‘Trobar el nord’ és soltera i es troba en un congrés a Malmö,
de manera que, si sorgeix l’oportunitat, no descarta anar-se’n al llit amb
algú. Poc s’imagina, però, amb qui acabarà compartint una estona de sexe.
M’ha agradat especialment el gir final, que he de confessar que no m’esperava,
i que ens fa obrir la ment.
'Com estimar-te, Mar' de Laura Tomàs Mora ✩
Aquesta proposta de fantasia no m’ha acabat de fer el pes. La protagonista,
sorda de naixement, després de deixar-ho amb la parella després de primer
confinament, se’n va cap al cap de Creus. Gaudeix d’un estiu de sol, platja, mar
i sexe a l’aigua.
Ja hi ha publicat el segon recull amb el mateix
títol i tot just aquesta setmana s’han anunciat els guanyadors dels relats que
formaran part del tercer recull, així que no puc fer altra cosa que celebrar l’èxit
d’aquesta iniciativa de Sílvia Catalán que em sembla atrevida i necessària, i
dir-vos que seguiré llegint literatura eròtica (almenys aquests reculls 😊).
Amb aquesta lectura supero la segona premissa del repte de lectura d’El Reducte Català: llegir un llibre d'una editorial independent.
Txell.Cat