dijous, 22 de novembre del 2018

Ciutat de llops - Andreu Carranza

Títol: Ciutat de llops
Autor: Andreu Carranza
Editorial: Columna
Any: 2017

Quan la Meritxell va anomenar aquest bloc «Llegir en permet viure altes vides», ho va encertar de ple. A través d’alguns llibres he pogut sentir la desolació del desert, la calor asfixiant, el poder de la sorra en les mutacions constants de les dunes, aquell sol impertorbable que pot arribar a crear miratges, i enmig de tot això, els oasis, font de vida i descans per la gent del desert. Acabo de llegir un llibre, on el protagonista principal és el riu. El totpoderós Ebre, al seu pas per la Ribera d’Ebre, el Priorat, la Terra Alta i el Baix Ebre. Un riu contaminat per les fàbriques i les centrals nuclears.

Ciutat de llops és un viatge inquietant per la Ribera en què el lector remuntarà les aigües a sobre d’un llagut amb l’oncle Passarius, l’Eban, l’Albiner, la Baikar, l’Ager i l’Aranko. Serà una ruta emocionant a la recerca de respostes, una travessia plena de misteris, de dubtes, de fets fantàstics, de velles llegendes, d’éssers mítics, d’històries de l’Ebre. Una boira aclaparadora ens submergirà en les profunditats de les històries del riu, perquè el que amaga el riu no ho saben ni els mariners. 

"El van trobar a la vora del riu. Aparegué nu, el cos tintat de fang negre i pudent, voltat de fantasmagòriques cendres que la brisa de l’alba aixecava entre arbres fumejants. Subjectava contra el ventre un corn: una gran cargola de mar d’un blanc immaculat.
En posició fetal, acabat de néixer de les entranyes de la mare Terra. El pare Ebre llepava les vores socarrades, les arrels del canyar consumit pel foc i corria avall indiferent, entonant la cantarella de l’aigua"

Es nota que l’autor coneix molt bé tota aquella contrada. Hi apareixen el noms de les ciutats (Flix, Mora d’Ebre, Miravet, Ascó, etc.). L’autor fa una crítica ferotge contra la nuclear d’Ascó, les centrals elèctriques, els residus que deixen anar i que contaminen i enverinen les aigües del riu, la fauna, la flora. Descriu d’una manera magistral la boira aclaparadora, espessa i duradora que fa que els tripulants de la nau no es puguin veure entre ells, les innombrables algues que apareixen per tot arreu, els bancs de peixos morts que suren sobre l’aigua, aquell aïllament de la civilització i la terrible quietud trencada únicament pel so de la cargola del patró.

Tota aquesta atmosfera opressiva, tenebrosa, enmig del riu, sense cap punt d’orientació, provoca que cadascun dels tripulants del llagut deixin aflorar les seves pors, les seves supersticions, les seves ràbies, els seus sentiments i els seus records de temps passat. Capitanejats per un patró obcecat per la mort del germà, amb esperit de venjança, fa preveure un desenllaç dramàtic.

A mesura que et vas endinsant en la lectura del llibre, arribes a sentir la fortor de l’aigua putrefacta, les ganes de sortir d’aquella foscor, la humitat que es cala fins als ossos.

Coneixem una mica més l'autor? 
Andreu Carranza va néixer a Ascó i viu a Flix. Com a novel·lista ha assolit una àmplia projecció internacional. La Clau Gaudí, escrita a quatre mans amb  Esteban Martin, està traduïda a més de trenta llengües, i la seva obra Impremta Babel ha estat editada en català, castellà, holandès i xinès. També és autor de L’hivern del Tigre (Planeta) i de la novel·la Anjub (Edicions 62, Premi Sant Joan). El 2015 va guanyar el Premi Josep Pla amb El poeta del poble. És membre del grup Lo Gitano Blanc. 


MAC 

diumenge, 11 de novembre del 2018

L'hereu - Prudenci Bertrana

Títol: L'hereu
Autor: Prudenci Bertrana
Editorial: Ela geminada
Any: 1931


He anat a la biblioteca d’Horta i he escollit un llibre una mica a l’atzar. El darrer llibre que vaig llegir era de molta acció, tan trepidant que no em va permetre aprofundir en el context del llibre. Vaig decidir doncs, buscar algun llibre que fos totalment diferent d’aquell i a fe que l’he trobat. No pot ser més oposat.

L’hereu, primera de les tres novel·les que formen la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, representa la consagració literària de Prudenci Bertrana. Publicada l’any 1931, guanyadora del Premi Crexells d’aquell any i reeditada en versió definitiva el 1933. L’hereu narra el període vital d’Innocenci Aspriu (alter ego de Bertrana), que va des de la seva infantesa, fortament lligada a l’escenari rural del mas familiar de l’Esparra (La Selva), fins al seu matrimoni i establiment a la ciutat de Girona. 

"Un jorn, recorrent les andrones del mas, enlleït i somniador, trobà un lloc deliciós: la riera.  
Calia seguir un tirat de camí descobert, ple de sol, en ràpida davallada per un gran xaragall, gairebé un trencacolls; però, un cop éreu a baix, el cos i l’esperit es revenien i s’amaraven de pau i de dolcesa.
Hi havia marges amples, ombrejats, atapeïts d’herba blana; arenys suaus, planers i humits; còdols de totes dimensions i colors; rabeigs amb guixes ambresines ; embassaments abrigats de fronda, somoguts per generacions de peixos minúsculs i capgrossos, i un petit corrent cristal·lí que feia torterols d’una riba a l’altra. El perfum de xuclamel i de vidiella saturava l’aire fresc que circulava per aquells paratges."

En aquesta novel·la, l’autor fa una descripció minuciosa del paisatge, dels camperols i de les bèsties. La seva descripció és tan afinada i precisa que sembla que ho hagi pintat. Si es tanca els ulls podem fer-nos una composició exacta de cada cosa, lloc o manera de ser de cada personatge. Aquesta descripció, però, fa que, al menys en el primer volum, el principal protagonista surti desdibuixat, amb una presència dèbil.

Falta llegir els altres dos volums per veure quina importància adquireix l’hereu. En els temps actuals en que en molts casos l’acció predomina a l’escriptura, no sé si aquesta narrativa pot satisfer a alguns lectors. Personalment m’ha agradat moltíssim.


Coneixem una mica més l'autor? 
Va néixer a Tordera el 1867 i va morir a Barcelona el 1941. Casat i pare de 4 fills, tres dels quals van morir joves, la seva filla Aurora, esdevindrà escriptora. Després d’estudiar Batxillerat a Girona i un any d’enginyeria industrial a Barcelona, s’instal·la a Barcelona a partir del 1911, Dirigeix L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Col·labora amb El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya.

Prosista prolífic, escriu la seva primera novel·la, Violeta, el 1899, i diversos relats breus durant els primers anys del segle XX. El 1906 publica Josafat, obra reconeguda unànimement com una peça cabdal de la literatura catalana contemporània, que en el seu moment provoca un escàndol considerable pel seu contingut eròtic i sacríleg. Més tard, veuran la llum les novel·les Nàufrags (1907), Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925), Tieta Claudina (1929), L’Illa perduda (1935) i, sobretot la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, formada per les novel·les L’Hereu (1931), El vagabund (1933), i L’impertinent (1939.

MAC