A l'ombra de l'arbre violeta - Sahar Delijani

Títol: A l'ombra de l'arbre violeta
Autora: Sahar Delijani
Llengua original: anglès
Traducció: Aïda Cunill
Editorial: Amsterdam Llibres
Any: 2013

"Ell va dir: quan prevalgui la por, no ens quedarà res. S'equivocava. A ella no li va quedar res sinó la por."

A l'ombra de l'arbre violeta de Sahar Delijani parla de la revolució iraniana de 1980 i dels fills dels qui van ser empresonats aleshores, que, anys més tard, protagonitzen les protestes del 2009 que van tenyir el país de verd.  
La novel·la s'inspira, en part, en la història de l'escriptora i de la seva família, i la veritat és que saber-ho mentre llegeixes fa encongir el cor. 
Als anys 80 hi va haver una revolució popular a l'Iran que va acabar amb milers d'empresonats. Periòdicament els jutjava la guàrdia moral per decidir si havien de seguir a la presó, podien alliberar-los o si se’ls imputava la pena de mort. L'any 1988 hi va haver una purga general que va acabar amb desenes de milers d'assassinats a les presons d’Iran. Durant tots aquells anys, hi va haver naixements a les presons, com la mateixa autora, i molts infants van créixer allunyats dels seus pares (amb avis i tiets, en el millor dels casos). 
A través de set històries, situades entre els anys 80 i el 2011, coneixem la visió i la vida de diversos personatges. Tots comparteixen, d'una manera o d'una altra, un vincle amb una cel·la de dones de la presó d’Evin de Teheran, l'any 1983. Hi ha tota mena de vides: els qui aconsegueixen sortir de la presó abans de la purga, els qui perden un dels pares assassinats a mans del règim islàmic, els qui decideixen deixar enrere el seu país i refugiar-se als Estats Units o a Europa, els qui han de renunciar a l'amor per cuidar els fills de les germanes empresonades…
A l'ombra de l'arbre violeta és una novel·la sobre les ferides i les conseqüències del règim dictatorial iranià en diferents generacions. Les decisions d'una generació (per convenciment, ideals o temor) es converteixen en el pes de les generacions futures. Si tots els personatges tenen en comú alguna cosa, aquesta és la incertesa i la por que els empara, un viure constantment amb l’ai al cor que s'hereta de pares a fills. 
Delijani se serveix d'una xarxa de personatges interconnectats per presentar-nos diferents realitats; no hi he trobat cap protagonista clar, sinó que n'hi ha diversos per a les diferents històries. Això fa que a l'hora de narrar algunes escenes dures, l’impacte no sigui tan fort perquè tens el focus (i el cor) dividit entre tots ells. L'autora no es recrea en la tristesa ni en descripcions que busquen tocar la fibra; ens explica una de tantes històries que podria haver-nos explicat. M'ha agradat especialment aquest enfocament que abandona la figura de protagonista, i el fet de donar veu a la generació dels fills dels revolucionaris. 
A l'ombra de l'arbre violeta és la història d'un poble i de les esquerdes que queden després de les guerres i dels règims brutals. En aquest cas és la del poble iranià, però hi podríem fer l'analogia amb la història dels nostres avis i besavis. I no, jo no he creuat els Pirineus embarassada fugint d'una dictadura per evitar la presó, però sí que ho va haver de fer la meva besàvia. I com passa als personatges d'aquesta novel·la, i malgrat que amb el temps les ferides cicatritzen, queda aquella marca invisible als ulls que ens hi fa pensar i tenir-ho present. És difícil d'explicar, però encara que el nostre passat familiar no ens defineixi, en certa manera ens acompanya. Bé, tornem al que ens ocupa…

I com un personatge més que va apareixent en totes les històries trobem l'arbre violeta, la xicranda, que acull els diferents personatges sota la seva ombra. I que amb la seva forma com de desmai, els abraça. Un arbre d'un lila vistós que representa la bellesa, la resiliència i el fet de renéixer. L'esperança, al cap i a la fi.

"Els guàrdies havien buscat documents, cartes, fullets, poemes, llibres prohibits. Se’n van anar amb les mans plenes. Hi havia tants bocins de vida que s’havien d’emportar."

Coneixem una mica més l'autora?

Sahar Delijani (Iran, 1983) va néixer a la presó d'Evin, a Teheran, el mateix any en què els seus pares van ser arrestats per les seves activitats contràries al règim islàmic. Quan tenia dotze anys va anar a viure a Califòrnia, on més tard es va graduar en literatura comparada. Actualment viu a Torí. A l'ombra de l'arbre violeta és la seva primera novel·la.
Txell.Cat

Persépolis - Marjane Satrapi

Títol: Persépolis

Autora: Marjane Satrapi

Llengua original: francès

Traductor: Albert Agut

Editorial: Norma Editorial

Any: 2016

Persépolis és un altre dels llibres que hi havia a la caixa de llibres preferits dels meus amics que em van regalar pel meu 25è aniversari. Aquesta novel·la gràfica va ser la tria de l'Alba.

Persépolis ha estat la primera novel·la gràfica o còmic que he llegit, deixant de banda, és clar, els Astèrix i els Tintín que tots hem llegit. Aquest ha estat el meu primer contacte amb aquest gènere, que m'ha sorprès molt positivament. He gaudit molt de la lectura i m'ha semblat una obra molt interessant, tant pel que s'hi explica com pel com: a través de la mirada d'una nena iraniana. 

Una de les primeres coses que he volgut aclarir és quina diferència hi ha entre un còmic i una novel·la gràfica. Després de fer recerca, he trobat que hi ha qui no ho diferencia, però hi ha qui estableix la denominació segons si es tracta d'historietes curtes que consten de diverses entregues i que tenen ISSN (en aquest cas estaríem parlant d'un còmic) o d'obres més complexes que, a més, tenen ISBN (novel·la gràfica). 

Persépolis és un recull de quatre volums que inicialment es van publicar entre el 2002 i el 2004 a França. Des del punt de vista argumental, és una autobiografia en format de novel·la gràfica que narra la vida de Marjane Satrapi des dels 10 anys fins a la vida adulta.

Al llarg dels quatre volums, Satrapi il·lustra les seves experiències vitals com a iraniana i descriu com els diversos conflictes que van colpejar Iran des del 1979 fins al 1994 van afectar la vida de la seva família i dels seus amics.  

El primer volum narra la infància d'una nena de 10 anys i l'esclat de la Revolució Islàmica l'any 1979. En aquest primer volum, el lector ja veu que Satrapi era una nena amb grans inquietuds. El segon volum té la guerra entre Iran i Iraq (1980 - 1988) com a rerefons. Aquí veiem el canvi cap a la primera adolescència i l'actitud desafiant i rebel de l'autora contra el règim. D'aquí que al tercer volum els pares decideixin enviar-la a Europa a estudiar per evitar que es posi en més problemes i per allunyar-la de la guerra. En aquest llibre, doncs, Satrapi haurà d'adaptar-se al món occidental sola i lluny de casa seva. El quart i últim volum narra el retorn de Marjane a Iran l'any 1988 i les dificultats que té per tornar-se a adaptar al règim iranià.

Marjane Satrapi aborda temes com el poder dels règims totalitaris o el paper de la dona a Iran. Educada en el si d'una família benestant, laica i molt oberta que va vetllar perquè rebés una educació occidental, Satrapi ja es plantejava alguns d'aquests temes de ben petita.

L'obra va tenir una gran acollida des que es va publicar, però també va ser blanc de crítiques i de la voluntat de censurar-la. Malgrat tot, Persépolis s'ha convertit en una peça clau que connecta Iran amb el món occidental. L'any 2007 se'n va fer una adaptació al cinema que va rebre el Premi del Jurat al Festival de Canes.

He tingut ocasió de llegir una entrevista que li van fer a l'autora ("Why I wrote Persepolis") on reivindica perquè va escriure una novel·la gràfica en comptes d'una novel·la tradicional, al·legant que per a ella les imatges també són una manera d'escriure. Però, què volia transmetre l'autora amb aquesta obra?

"Sóc pacifista. Crec que hi ha moltes maneres de resoldre els problemes del món. En comptes d'utilitzar els diners per crear armes, crec que els països haurien d'invertir en beques perquè els nens i nenes puguin estudiar a l'estranger. Potser així es podrien convertir en professors bons i cultes dels seus països. Però es necessita temps per un canvi així.
Em van fer créixer amb una mentalitat oberta. Si no conegués gent d'altres països, segons el que explicaven a les notícies, pensaria que tothom és dolent."

Persépolis: el nom que rebia Iran a l'època de l'Antiga Grècia. Un títol triat a consciència per reivindicar que Iran és molt més que els conflictes bèl·lics dels últims temps i que té un llegat de més de 1000 anys.

A continuació us deixo una de les vinyetes del primer volum que més m'ha agradat:

Coneixem una mica més l'autora?

Marjane Satrapi (novembre 1969) és una artista iraniana i francesa. L'any 1994 va deixar Iran per instal·lar-se definitivament a França, on va començar una carrera com a il·lustradora de contes infantils. Posteriorment decideix convertir els seus records d'infància i adolescència en un còmic: Persépolis. 

Després d'aquesta primera obra, Satrapi ha publicat Broderies (2003) i Pollastre amb prunes (2004) i n'ha convertit algunes en pel·lícules. 

Marjane Satrapi s'ha convertit en una dibuixant de còmics d'èxit i en una defensora del feminisme, fet que tenint en compte que té els seus orígens en un país tan masclista, l'ha convertit en un personatge destacat a nivell internacional.

Txell.Cat