dilluns, 31 de juliol del 2017

Jardí vora el mar - Mercè Rodoreda


Títol: Jardí vora el mar
Autora: Mercè Rodoreda
Editorial: Club Editor
Any: 1967


"Totes eren dones. Ella no era una dona. No es pot explicar. Era una tendresa."

Fa uns mesos em van dir que llegís Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda amb la convicció que segur que m’encantaria. En aquell moment estava engrescada amb altres lectures i he de reconèixer que la idea d’embrancar-me a llegir un clàssic líric de la literatura catalana em feia una mica de mandra. Per sort, vaig haver de fer un viatge i no em volia endur cap llibre que pesés gaire, volia una cosa lleugera i que passés ràpid per entretenir les hores de vol, així que vaig decidir endur-me Jardí vora el mar.

El cert és que m’ha agradat molt i l’he gaudit, però he allargat la lectura una mica massa en el temps.
La novel·la narra sis estius d’un grup de persones benestants de Barcelona que passen en una casa d’estiu a la costa catalana en sis capítols, no sabem exactament ni quan ni on. Sense haver-hi una trama molt complexa, els episodis dramàtics i crus se succeeixen en un ambient idíl·lic com és el jardí.  

L’obra és interessant perquè el narrador és un personatge testimoni que coneix tots els personatges que passen per la casa, però no ho coneix tot. Així doncs, el lector va coneixent els fets a mesura que el narrador, que és el jardiner de la casa, se’n va assabentant.
Com ja he dit, cada capítol representa un estiu que passen a la casa vora el mar i, per tant, del que passa durant la resta de l’any, en sabem alguna anècdota que explica algun personatge, però res amb la certesa d’un narrador observador.

Jardí vora el mar retrata dues classes socials: una classe adinerada, plena de formalismes i d’ambicions, però buida en sentiments i felicitat; i una altra classe social molt més modesta, el servei, que Rodoreda retrata amb molt detall i que sí que té en compte els sentiments.

Considero que no és una lectura per a tothom, ja que l’estil de Rodoreda, amb molts personatges i una narrativa força lírica no agrada a tothom. En aquest cas, a més, es tracta d’un narrador que és un jardiner i d’una obra que porta per títol la paraula “jardí”, així que tota la novel·la està farcida de noms de plantes que pot fer feixuga la lectura. De tota manera, la poesia impregnada en cada paraula de l’obra, la simbologia i l’anàlisi sentimental dels personatges fan que el lector s’endinsi fàcilment en la història.

Jardí vora el mar, tal com assenyala el postfaci de Roser Porta de l’edició que he llegit, és una novel·la que ha passat desapercebuda i que ha quedat a l’ombra de Mirall trencat i La plaça del Diamant, tot i ser una gran novel·la.

De nou, Rodoreda no falla.

Coneixem una mica més l'autora? 

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és l'escriptora més llegida i més traduïda de la literatura catalana. Entre la seva obra destaca Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966) i Mirall trencat (1974).


"I es veu que plorava tota la sal del seu cos."



Txell.Cat 
(amb comentaris d'en Dídac)