Vull fer-te algunes preguntes - Rebecca Makkai

Títol: Vull fer-te algunes preguntes
Autora: Rebecca Makkai
Llengua original: anglès
Traducció: Marc Rubió
Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2023 original, 2024 en català

"Se suposava que t’havies de sentir afalagada. [...] Tothom creia que era guapo. Tenia una imatge... quan ara mires enrere, tenia una imatge juvenil que per les adolescents era més atractiva que si hagués portat una gran barba, saps què vull dir?"

Vull fer-te algunes preguntes és una novel·la espectacular, m'ha semblat brutal. 

La Bodie Kane, presentadora d'un pòdcast d'èxit sobre crims masclistes, torna més de 20 anys després a l'escola on va estudiar, Granby, per impartir un parell de cursos breus de pòdcasts i cinema. Granby és un indret molt especial, una mena d'internat on la majoria d'alumnes són de famílies de classe alta, situat al mig del bosc. Allà la Bodie va ser molt feliç, era un espai amb una aura màgica, però també en té un record fosc, després que una companya fos assassinada, la Thalia Keith. Van condemnar l’Omar, membre del personal de l'escola, però realment ho va fer ell?

Amb aquest plantejament l'autora ens fa navegar per un pseudothriller que és molt més que això. Makkai basteix una novel·la complexa per abordar un tema complex i espinós. 

M'ha agradat sorprendre'm quan he acabat de muntar el trencaclosques i n'he pogut veure la foto sencera. Makkai no busca escriure un thriller sucós per resoldre un assassinat irresolt de fa més de 20 anys, per més que ens ho camuflin en una història de pòdcasts i aficionats al true crime. Makkai vol parlar d'un problema que té moltes dimensions, vol parlar de patriarcat, de racisme i classisme, dels silencis còmplices i institucionals, de violència. I és que la violència té moltes cares, no cal disparar a ningú per exercir-la. 

Per mi, el gran encert del llibre és la manera com està plantejat. És una crítica camuflada i dosificada, amb pistes des de la primera pàgina, però sense anar directament al cor del problema per no tirar enrere ni allunyar el lector, per evitar els “no n'hi ha per tant” que puguin sobrevolar el pensament. Makkai ens atrapa amb el plantejament d'un crim que no és aigua clara i, per si no fos prou, amb una narració dirigida a un “tu”, algú que sembla que podria tenir-hi alguna cosa a veure. La força d'aquesta narració que t’interpel·la i t’implica en la història és brutal. 

Vull fer-te algunes preguntes, d'alguna manera, també és un homenatge que no cau en el morbo ni el sensacionalisme. 

M'ha semblat una lectura absolutament magistral. Tot encaixa; és una crítica, una caiguda de la figuera totalment versemblant. Vull fer-te algunes preguntes és un llibre que tot i les seves 560 pàgines, es devora i és molt àgil per la trama, el discurs i el llenguatge. Però també és un llibre que, una vegada acabat, sacseja i remou, que fa enfadar i que fa reflexionar. En conec més d'un i d'una que farien bé de llegir aquest llibràs de Makkai, i potser després jo també els faria algunes preguntes. De debò, no us el deixeu perdre. 

Altres novel·les de la mateixa autora

• Els grans optimistes

Txell.Cat 

La gran caminada - Stephen King / Richard Bachman

Títol: La gran caminada
Autor: Stephen King amb pseudònim de Richard Bachman
Traducció: Martí Sales
Llengua original: anglès
Editorial: Males Herbes
Any: 1978 original; 2020 traducció al català

"La certesa de la mort, tan clara i indiscutible com una fotografia, volia ficar-se-li dins i aclaparar-lo. Volia paralitzar-lo. Va foragitar-la amb una fredor desesperada. La cuixa li feia un mal atroç, era una agonia, però estava tan concentrat que quasi no la notava. Li quedava un minut. No, ara cinquanta segons, no, quaranta-cinc, se m’esmuny, el temps se m’acaba."

Cada any, voluntàriament, un centenar de joves participen a la gran caminada, un esdeveniment macabre que és televisat i seguit pels habitants dels Estats Units. Un cop comença la caminada, no poden aturar-se ni baixar del ritme autoritzat si no volen rebre un avís dels escamots, que els acompanyen ben armats en tancs pel lateral de la carretera. Tres avisos i moren. Si intenten escapar, moren. Si es posen malalts, moren. És la llei del més fort, del més resistent, i el qui guanyi la caminada, només un, podrà tenir tot allò que desitgi. 

"T'obsessiones amb una cosa, t'hi capfiques i al final no ho vols. Oi que és una merda que les grans veritats siguin unes mentides així?"

Tots els joves s'hi presenten voluntàriament, ja sigui per superar una ruptura, per demostrar-se (a ells mateixos o als seus amics) que ho poden fer, o en un moment d’insensatesa adolescent. Sigui com sigui, tots són allà i miren de trobar l'equilibri entre la soledat que els manté aïllats de la resta de contrincants i l'amistat incipient que neix en saber-se tots condemnats a mort. Pluja, fred, calor, nit, gana, esgotament, llagues, rampes, febre… i als laterals de la carretera, centenars de persones de públic que els animen i que no s’esgarrifen al so d'un rifle i d'un cos que cau contra l'asfalt. A mesura que avança la caminada, es van creuant grups d'amics i es van definint rols en el col·lectiu. 

La gran caminada és un d'aquells llibres que ja saps d'entrada que massa bé no poden acabar. El final és el que havia de ser, però m'ha deixat una mica desangelada; potser, després de tants passos sobre l'asfalt, esperava alguna cosa diferent. 

El ritme de la novel·la és un punt lent, és una caminada molt llarga i amb un paisatge monòton. Al final sí que, a mesura que queden menys caminants, s'accelera una mica. 

"Qualsevol joc sembla net si s'enganya tothom alhora."

Es diu que King, amb el pseudònim de Richard Bachman, va escriure una crítica a la guerra del Vietnam, on milers de joves es van allistar a l'exèrcit sense saber ben bé perquè ho feien. La gran caminada parla de les conseqüències de les decisions que prenem, que poden arribar a ser una condemna, de l'amistat i qüestiona durament la inèrcia de la societat, la falta d'esperit crític i la pèrdua de sensibilitat que ens porta a acceptar com a “normals” algunes imatges i fets esfereïdors. 

"En Garraty es va posar les mans a la cara i es va haver de doblegar per seguir caminant. Els sanglots el destrossaven, el mal que li feien estava molt més enllà de qualsevol dolor que la Caminada li hagués pogut infligir. 

Tant de bo no senti els trets, va pensar. Però els va sentir."

Txell.Cat

El subhastador - Joan Samson

Títol: El subhastador
Autora: Joan Samson
Llengua original: anglès

Traducció: Joana Castells
Editorial: Males Herbes
Any: 1975 original; 2022 en català

"-Recordeu només això -va dir amb una veu profunda que es va fer sentir entre tot l’enrenou-. Sigui el que sigui que he fet, vosaltres m’ho heu permès."

En Perly Dunsmore és un foraster que s’ha instal·lat en una casa que havia quedat buida al poble de Harlowe, a New Hampshire. És un home ben plantat, carismàtic i amb molta làbia. Amb el pretext de millorar el poble, comença a organitzar subhastes benèfiques per millorar i contractar més membres al cos policial i per atraure gent de la ciutat els caps de setmana. Les subhastes es fan amb objectes que els veïns ja no necessiten i a canvi dels quals reben alguns calerons. Tanmateix, amb el pas de les setmanes la participació deixa de ser voluntària i comencen les coaccions i els accidents i desgràcies d’aquells qui no volen seguir participant-hi.
Els protagonistes de la novel·la són la família Moore, que viuen en una granja una mica allunyada del centre del poble. És a través de la seva experiència que el lector va descobrint què passa a Harlowe, com creix la desconfiança i la por entre els veïns.

El subhastador és un thriller que parla de l'abús de poder, dels discursos populistes i de com la societat es deixa portar per la inèrcia i el carisma dels líders, de la manipulació en massa. Però també parla de l'especulació immobiliària al món rural i de la destrucció d'espais naturals en favor de grans complexos i urbanitzacions.

Tot i que Joan Samson va escriure aquesta novel·la el 1974, és de rabiosa actualitat. Potser per això té tanta força i impacta tant. Les subhastes d'en Perly Dunsmore arriben fins a límits que al principi del llibre resultarien impensables (uns límits, per cert, que en alguns països són ben reals).

La narració és molt fluïda i enganxa, és d'aquells llibres que no pots deixar de llegir. La tensió i la sensació d'opressió i impotència va en augment des de la primera pàgina fins gairebé la darrera.

És una lectura crítica en molts aspectes i que ens fa reflexionar com a lectors perquè, com deia més amunt, existeixen persones com el subhastador. Grans oradors que, amb un somriure, et prometen millores i més tranquil·litat i estabilitat; i potser tu no te'ls creus, però sí que ho fan els teus veïns que, quan s'adonen que no tot són flors i violes, tenen massa por per desenganxar-se de la massa. Samson ho porta a l'extrem a El subhastador, o potser no tant?

Si us ve de gust un thriller en què no s'hagi de resoldre cap crim i en què no calen elements fantàstics per atemorir el lector, aquest és llegeix molt ràpid i té aquest punt crític per anar més enllà.

Coneixem una mica més l'autora?
Joan Samson (Pennsilvània, 1937 - Cambridge, 1976) va ser una escriptora estatunidenca i professora de primària. El subhastador és la seva única novel·la, que es va publicar pocs mesos abans de la seva mort a causa d'un càncer cerebral. 

Txell.Cat