La biblioteca de París - Janet Skeslien Charles

Títol: La biblioteca de París
Autora: Janet Skeslien Charles

Llengua original: anglès

Traductora: Gemma Rovira

Any: 2021 (original i traducció)

Editorial: Edicions Salamandra

"Las bibliotecas son como pulmones. [...] Los libros son el aire fresco que necesitamos para que nuestro corazón siga latiendo, para que nuestro cerebro siga imaginando, para mantener viva nuestra esperanza."

La biblioteca de París de Janet Skeslien Charles ha estat l’última lectura del 2021 (i per poc no l’acabo al 2022 😊).

Aquest llibre va arribar a casa ja fa uns mesos amb una caixa de Bookish (no la rebem cada mes, però de tant en tant fa il·lusió rebre un llibre sorpresa a casa), però ja se sap que tots els llibres tenen el seu moment. A la caixa, a banda del llibre, hi havia una llista de reproducció amb música francesa per ambientar la lectura, una fotografia del personal de la biblioteca i alguns detalls per acabar de lligar caps un cop finalitzada la lectura. Alguns detalls els havia enganxat, però d’altres m’havien passat per alt i m’ha agradat completar la lectura amb informació addicional.

Centrem-nos en el que toca: la novel·la.

La biblioteca de París és una novel·la històrica que ens explica uns fets que van ocórrer durant la Segona Guerra Mundial a París, amb la Biblioteca Americana de París com a element central. Malgrat la guerra i l’ocupació alemanya, aquesta biblioteca es va mantenir oberta i els treballadors i voluntaris es van esforçar de valent per fer arribar llibres al front i als hospitals. La història ens la narren diversos personatges, però sobretot Odile i Lily. La Lily és una nena estatunidenca de principis dels anys 80 que té molta curiositat per la seva veïna Odile, una senyora francesa que viu sola i fa poca vida social al poble. Per altra banda, una Odile molt jove ens narra, des de París i durant la II Guerra Mundial, el seu primer amor, com la guerra va afectar la seva família i les seves amistats i com, malgrat tot el que passava, ella i els seus companys de la biblioteca no van defallir.

Entre treballadors, voluntaris i abonats a la biblioteca trobem un grapat de personatges ben peculiars i extravagants, idealistes i valents (i el millor de tot plegat és que la gran majoria, com descobrim a la Nota de l’autora, van existir). M'ha agradat especialment que tots els personatges tenen virtuts i defectes, com a la vida real i això a les novel·les no sempre es veu.

"Es fascinante conocer a alguien a través de los libros que ama."

"Ninguna otra cosa posee esa capacidad mágica de hacer que las personas veamos con los ojos de otros." 

Al principi aquesta novel·la no em va atrapar especialment. Quan agafava el llibre, em distreia, m’agradava i anava llegint perquè és molt àgil, però no em delia per agafar el llibre a totes hores i continuar-lo. Ara bé, a partir de la meitat em va atrapar completament i no podia deixar de llegir.

La Biblioteca de París és una lectura recomanable a tots els qui ens agrada llegir i visitar biblioteques; és un homenatge a la literatura i als llibres, a les persones que els estimen i a tots els qui van arriscar la seva vida durant la guerra per la cultura. La novel·la està farcida de referències que, pels amants de la literatura, són una joia. 

"El duelo es un mar hecho de nuestras propias lágrimas. Las olas saladas cubren las oscuras profundidades por las que debemos bucear cada uno a nuestro ritmo. Fortalecerse lleva su tiempo. Había días en los que mis brazos cortaban el agua sin problemas y me parecía que todo saldría bien, que la orilla no estaba demasiado lejos. Y de pronto un recuerdo, un solo momento, casi me ahogaba. Entonces volvía al punto de partida y tenía que luchar con todas mis fuerzas para mantenerme en la superficie, agotada, hundiéndome en mi propio dolor." 

Coneixem una mica més l'autora?

Janet Skeslien Charles (Estats Units, 1971) és escriptora, professora i bibliotecària. La seva primera novel·la, Luz de luna en Odessa (2009), es va convertir en un èxit internacional. La seva segona novel·la, La biblioteca de París, està basada en la seva experiència com a directora de projecte de la Biblioteca Americana de París.

Txell.Cat

La trena - Laetitia Colombani

Títol: La trena

Autora: Laetitia Colombani

Llengua original: francès

Traductora: Anna Casassas

Any: 2017 (original); 2018 (traducció al català)

Editorial: Edicions Salamandra

Tenia moltes ganes de llegir La trena de Laetitia Colombani. Ens el van recomanar a la llibreria on solem anar a comprar més llibres, hi havia moltíssimes ressenyes a les xarxes socials que en parlaven molt bé i, tanmateix, no m’ha acabat de fer el pes.

La trena narra la història de tres dones de llocs ben diferents, de religions diferents i d’estatus socials diferents que decideixen no conformar-se o rendir-se a la vida que, aparentment, sembla que el destí els té prevista, i lluitar-hi, encara que impliqui anar a contracorrent, per canviar el curs de la seva vida. Al cap i a la fi, va de tres dones que decideixen agafar les regnes de la seva vida i desafiar allò que està establert.

La Smita és de l’Índia i pertany a la casta dels dàlits, que s’encarreguen de recollir els excrements de les castes superiors i de caçar rates, que després aprofiten com a aliments. La Lalita, la seva filla de sis anys, és el motiu pel qual decideix lluitar contra les normes, a fi que pugui tenir una vida millor.

La Giulia és una jove siciliana que, als setze anys, decideix abandonar els estudis i endinsar-se al negoci familiar que gestiona el pare, l’últim taller de Palerm que confecciona perruques amb cabells humans. Un accident del seu pare l’obliga a posar-se al capdavant del taller i a prendre decisions que la faran enfrontar amb la seva mare i germanes.

La Sarah és una advocada de renom i de gran èxit de Canadà. Amb tres fills de dos matrimonis que han acabat amb divorci, té una carrera professional brillant i s’ha fet lloc en un món generalment dominat pels gomes. Una malaltia farà trontollar tot allò pel que ha lluitat i treballat tota la vida.

Colombani presenta les històries de la Smita, la Giulia i la Sarah sempre amb el mateix ordre, excepte al final, que trenca la seqüència puntualment.

La tesi de la novel·la és bona i la idea de trenar les seves històries, tal com apunta el títol de la novel·la, també. El final m’ha agradat i m’ha servit per donar sentit a tota la lectura, però pel camí hi passen coses que no em convencen.

Hi ha moltes coses que em semblen excessivament buscades i, pel meu gust, haurien de ser més dissimulades. D’entrada, hi ha grans diferències entre les tres protagonistes, però en alguns moments, s’emfatitza massa en aquestes diferencies de religió i creences, estatus social... No cal, ja sabem que pertanyen a mons diferents i no cal remarcar-ho constantment.

D’altra banda, en el curs de la lectura he tingut la sensació que l’autora havia fet recerca i volia plasmar allò après fos com fos en la novel·la, fins al punt de trencar el ritme de la novel·la per colar-hi aquesta o aquella explicació. Està bé documentar-se i crec que els llibres són una gran font d’aprenentatges, però cal trenar-nos (valgui la coincidència) amb el curs de la història i fer-ho el més natural possible. Als meus ulls, Colombani s’ha estudiat la lliçó i vol deixar-ne constància, però no aconsegueix fer-ho sense entorpir la trama.

Finalment, una altra cosa que m’ha desagradat i, en ocasions, m’ha posat nerviosa és l’excés de dramatisme. Els finals de capítol es construeixen amb frases forçadament dramàtiques, que busquen l’emoció fàcil i deixar-te amb la intriga. Sí, aconsegueix l’efecte de deixar-te en suspens i que vulguis seguir-ne llegint la història, però els finals són tan exagerats, que a mi em feien pensar en els finals d’episodis de les sèries de televisió amb un “continuarà” a peu de pantalla. Poc abans de la meitat del llibre ja esperava la frase lapidària final que remataria el capítol.

La trena és una lectura senzilla, amb un happy ending, que flueix i enganxa (això sí), i que vol abordar un cert feminisme des de diferents perspectives. Però també és una lectura previsible, que no aprofundeix.

Amb aquesta lectura he complert el repte número nou del repte de lectures de les Biblioteques de Mataró (#matarodellibres). En aquesta ocasió, ens proposen llegir un llibre “En femení”, i La trena és, clarament, un llibre narrat en femení.

Coneixem una mica més l'autora?

Laetitia Colombani (Bordeus, 1976) és directora de cinema, actriu, guionista i escriptora. Va estudiar cinema i va dirigir la seva primera pel·lícula quan només tenia 25 anys. L'any 2017 va publicar La trena, la seva primera novel·la, que va tenir un gran èxit, s'ha traduït a més de 36 idiomes i ha estat guardonada amb diversos premis. Les vencedores (2019) és la seva segona novel·la.

Txell.Cat

L'avi que va tornar per salvar el món - Jonas Jonasson

Títol: L'avi que va tornar per salvar el món

Autor:  Jonas Jonasson

Llengua original: suec

Traductora: Anna Puente

Editorial: Edicions Salamandra

Any: 2018

No tenia ni idea que el famós avi de cent anys que es va escapar per la finestra l'any 2012 a Suècia hagués tornat de la mà del seu creador, Jonas Jonasson, l'any passat. La sorpresa va ser majúscula quan xafardejant llibres en una llibreria me'l vaig trobar i era el que necessitava en aquell moment: una lectura divertida, amena i distesa.

De la mateixa manera que als tres llibres anteriors (L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra, L'analfabeta que va salvar un país i  L'assassí que va somniar amb un lloc al cel), Jonasson crea una història surrealista i carregada d'humor i de situacions absurdes per fer una crítica del món on vivim i que hem creat.

La primera novel·la situava els fets al darrer segle i criticava totes les atrocitats que l'ésser humà va cometre el segle passat, aquesta se centra en les situacions que ens toca afrontar el segle XXI, amb Kim Jong-Un, Donald Trump, Angela Merkel o Putin com a personatges. 

La primera part de les aventures de l'avi, Allan Karlsson, em van agradar més. Probablement pel factor sorpresa i perquè, malgrat tot, els fets que es narraven amb ironia no em quedaven tan a prop com els que apareixen en aquesta segona part. Al final, però, el llibre assoleix (i amb molt bona nota) l'objectiu d'entretenir, criticar i fer reflexionar al lector.

Us deixo el fragment final del pròleg de l'autor:

"Ah, sí. Una altra cosa. Aquesta novel·la aborda fets recents i actuals. En la trama hi faig aparèixer figures públiques, tant polítics com persones del seu entorn immediat. La majoria dels personatges del llibre conserven el seu nom real. D'altres, me'ls he estalviat.

Com que aquests líders acostumen a mirar la resta de persones amb desdeny en comptes d'admirar-les, em sembla just fer-los una mica la punyeta. Però això no els fa menys humans i, com a tals, mereixen una quantitat de respecte relativa. A tots aquests alts càrrecs m'agradaria dir-los: «Ho sento.» I: «Posin-s'hi fulles. Hauria pogut ser pitjor.» I també: «I què, si realment fos pitjor?»."

Coneixem una mica més l'autor? 

Jonas Jonasson és un periodista i escriptor suec que es va donar a conèixer l'any 2009 (2012 en català) amb la novel·la L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra, que va tenir una acollida bestial entre la crítica i els lectors.

L'any 2013 va publicar la seva segona novel·la, L'analfabeta que va salvar un país, i es va estrenar la pel·lícula basada en la seva primera novel·la.

L'assassí que va somniar amb un lloc al cel es va publicar el 2015.

Altres entrades del mateix autor

• L'analfabeta que va salvar un país

Txell.Cat

La casa del propósito especial - John Boyne

Títol: La casa del propósito especial

Autor: John Boyne

Llengua original: anglès

Traductora: Patricia Antón de Vez

Editorial: Salamandra

Any: 2009

"Nunca había experimentado las noches blancas, y fue idea de Anastasia que las viese por primera vez con ella. Lo cierto es que ni siquiera había oído hablar antes del fenómeno y pensé que me volvía loco cuando, al despertar inquieto en plena noche, abrí los ojos y vi la luz del día en mi habitación. Creyendo que se me había pegado las sábanas, me lavé y vestí rápidamente. Crucé corriendo el pasillo hacia el cuarto de juegos, donde solía encontrarse Alexis a esas horas, leyendo uno de sus libros militares o entreteniéndose con algún juguete nuevo."

Aquí em teniu amb el llibre que he escollit a la Biblioteca Municipal d’Horta. Un llibre escollit a l’atzar, l’autor del qual n’és també del llibre El nen del pijama de ratlles. Es tracta doncs d’un llibre que està relacionat amb la història, tal com el seu autor ens té acostumat. En aquesta obra trobem personatges que a l’inici del segle XX tenien un paper rellevant en la història de la Rússia tsarista. Ens mostra també com la cort del tsar i el mateix emperador no van ser conscients de la misèria i la injustícia que patia el poble, la qual cosa va desencadenar la revolució bolxevica.

Mentre acompanya a la seva esposa Zoya, que agonitza en un hospital de Londres, Georgi Danilovich Yáchmenev rememora la vida que han compartit durant seixanta-cinc anys, una vida marcada per un gran secret que mai ha sortit a la llum. Els records se li amunteguen en una successió d’imatges inesborrables, a partir d’aquell dia llunyà en que Georgi va abandonar el seu miserable poble natal per anar a formar part de la guàrdia personal d’Alexis Romanov, únic fill baró del tsar Nicolàs II. Així, la fastuosa vida en el Palau de l’ hivern, les intimitats de la família imperial, els fets que van precedir a la revolució bolxevica i. finalment, la reclusió i posterior execució dels Romanov, es barregen amb el duríssim exili a Paris i Londres en una bonica història d’un amor improbable, al mateix temps un apassionant relat històric i una commovedora tragèdia íntima. Amb un domini absolut del ritme i el suspens, John Boyne manté viu l’interès fins a la darrera pàgina, on un inesperat desenllaç deixarà, una vegada més, una marca profunda en el lector.

L’autor demostra un do especial per descriure els grans esdeveniments històrics, des de perspectives desconegudes, mostrant-nos fets coneguts sota una llum nova i sorprenent. És un llibre que a mesura que els vas llegint, et vas involucrant, malgrat que ja saps quin final va tenir la família Romanov.

"Y entonces resonaron los disparos. Primero fue uno, repentino, inesperado. Me estremecí. Abrí los ojos. Me incorporé y me quedé paralizado. Instantes después hubo una segunda detonación, que me dejó sin aliento. Luego sonaron tiros y más tiros, como si los bolcheviques estuviesen vaciando todas sus armas. El ruido fue tremendo. Restallaron destellos, una y otra vez, cientos, una y otra vez, cientos, a la izquierda de la escalera y al son de las armas. Fue tan inesperado que no pude hacer más que quedarme donde estaba, preguntándome si el mundo entero habría llegado a su fin."

Coneixem una mica més l'autor?

John Boyne va néixer  a Dublín, Irlanda l’any 1971, on va estudiar Literatura Anglesa  al Trinity College. La seva novel·la El noi del pijama de ratlles es va convertir  ràpidament en un best-seller  mundial: es va traduir  a més de quaranta-cinc llengües, va vendre més de  sis milions d’exemplars  i va rebre multitud de premis, entre els quals dues vegades, l’Irish Book Award. També va quedar finalista del prestigiós British Book Award. Durant més d’un any va estar a totes les llistes de més venuts del nostre país. 

Altres entrades del mateix autor:

• El noi de la casa de la muntanya 
• En Noah Barleywater fuig de casa

MAC