Ca la Wenling - Gemma Ruiz Palà

Títol: Ca la Wenling

Autora: Gemma Ruiz Palà

Llengua original: català

Editorial: Proa

Any: 2020

"Que diferent que caminaria el món si els renecs no anessin sempre al capdavant. Si el primer que ens ensenyessin de la llengua dels altres fos a estimar i a doldre'ns, qui s'atreviria a no ser persona?"

Ca la Wenling és una novel·la molt fresca i àgil que parla de l’amistat i convida a reflexionar sobre els prejudicis i el racisme.

La novel·la se centra en l’amistat entre la narradora, una documentalista de cinema, i la Wenling, una dona xinesa que regenta un saló d’ungles al cor del barri de Gràcia i que va deixar el seu país buscant un futur millor per a la seva família. La narradora passa setmanalment pel local a fer-se les ungles i amb el pas del temps les dues dones van teixint una gran amistat. Però per ca la Wenling passen altres personatges que completen el mosaic i que representen força bé la nostra societat. I mentre la Wenling i la seva família malden per crear arrels i integrar-se, hi ha qui es presenta amb els prejudicis per bandera.

I entre aquesta història d’amistat entre la Wenling i la narradora, l’autora ens hi cola alguns fets històrics per parlar de la discriminació sistematitzada que ha patit el poble xinès o l’origen dels salons d’ungles.

Ca la Wenling, però, no parla només de l’amistat. El feminisme també hi té un lloc preferent, però també aborda el racisme estructural de la nostra societat, el que conviu amb nosaltres i que ja ni notem, però pateixen moltes persones. I potser això és una de les coses que més m’ha agradat d’aquesta novel·la: les reflexions que he fet mentre llegia i la revisió de mi mateixa i d’aquells pensaments racistes que, per més que no vulgui, hi són.

"Guapa, yo piensa: ¿por qué arregla pelo, por qué arregla pies y no arregla corazón?"

La lectura és molt fluida i fresca, amb un estil que evoca el parlar i que barreja català amb pinzellades en castellà i fins i tot anglès!

Després de llegir Ca la Wenling em miro els basars xinesos i els salons d’ungles amb uns altres ulls. No és que abans me’ls mires malament, però ara hi ha més carinyo a la meva mirada, pensant en les Wenling que hi ha allà dins i en les històries que deuen carregar a les espatlles. M’han entrat ganes d’entrar un dia a un saló de manicura (no, no hi he anat mai) i de fer-me les ungles i fer-la petar. Encara que sigui només per aquesta sensació i pel que m’ha fet reflexionar, ja val la pena llegir Ca la Wenling.

"Les àvies són el ciment que tapa les esquerdes del món. Fan la feina incomptable, humil, la de sotamà, la que queda colgada per sempre. També és ciment, el que ens haurien de fer empassar com a càstig per tanta ingratitud."

Altres obres de la mateixa autora

• Argelagues ressenyat per la meva àvia.

Coneixem una mica més l'autora?

Gemma Ruiz Palà va néixer a Sabadell l’any 1975 i és periodista. Des del vint-i-u anys treballa al Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista cultural dels Telenotícies. Argelagues (2016) va ser el seu debut literari i va ser un èxit de vendes. L'any 2020 va publicar la seva segona novel·la, Ca la Wenling.

Txell.Cat

Dones valentes - Txell Feixas Torras

Títol: Dones valentes

Autora: Txell Feixas Torras

Llengua original: català

Editat per: Ara llibres

Any: 2020

"Per als pares, tenir una nena suposa una inversió perduda de temps i diners." "Per als pares, tenir una nena suposa una inversió perduda de temps i diners."

Dones valentes de Txell Feixas és un recull d'històries de lluites feministes a l'Orient Mitjà que m'ha acompanyat durant les últimes setmanes. N'he allargat la lectura per deixar aire entre història i història, per pair-la i reflexionar-la amb calma.

En una mica menys de 200 pàgines, Txell Feixas ens explica més de 10 històries reals, històries que fan feredat i que sovint no ens arriben. I és per això, perquè no ens arriben, que cal posar-hi el focus, com ha fet Feixas. 

Dones valentes no és una lectura que enganxi o que t'atrapi; no és una lectura que no puguis deixar de llegir. Però és una lectura necessària. Incòmoda, però necessària. És incòmoda perquè retrata la vida de dones que viuen en una societat extremadament patriarcal, que, amb tot en contra, decideixen lluitar, i que l'"error" més gran que han comès és néixer dones. És incòmoda perquè ens enfronta a una realitat que sovint desconeixem i ens obliga a alçar la vista del propi melic i a mirar més enllà.

Escrita amb molta sensibilitat i molta cura, però sense caure en sensibleries, amb una llengua propera, però que no amaga res, Feixas ha escrit un llibre que remou i que et deixa tocadeta. Et fa pensar en la lluita feminista pròpia i t'obliga a revisar-la.

La Khadija, la Melissa, l'Alaà, la Fatma, la Hiyam, la Gulam, la Lara, la Maya, la Nancy, la Benchymer, la Majd, la Diala, la Joumana, la Samar, la Bushra i la Malak són les protagonistes de Dones valentes i, efectivament, són dones valentes. Elles són només una petita representació de totes les històries que podríem trobar si, simplement, ens hi fixéssim. Són la punta de l'iceberg, però convé albirar aquesta punta a fi que a poc a poc puguem anar reconeixent la resta del bloc de gel.

"«La maledicció del cromosoma X», que diuen a la regió. Les dones vistes com una alteració genètica, que les relega a ser ciutadanes de segona impossibilitades per prendre cap decisió."

Gràcies per la feina i per aquest llibre, Txell Feixas. Com escriu la Gemma Palà al pròleg, la Txell Feixas és una periodista valenta, que s'atreveix a fer allò que molts no fan: a donar veu a aquestes dones, a veure-les. "Perquè, a ella, les vides de totes aquestes dones valentes no se li han fet transparents, quan se les ha topades a Beirut, a Gaza, a Rojava, al Kurdistan iraquià, a Síria... És el que passa quan s'és una periodista total. I total no és pas un atac d'hipèrbole ni un adjectiu a l'atzar, no gens. Total, sinònim de completa; total, sinònim d'íntegra; total, sinònim de sencera: el que Feixas Torras és en aquesta professió.".

La meva recomanació? Llegiu-lo i recomaneu-lo. Que corri la veu, que es coneguin aquestes històries, que s'ampliï la xarxa de sororitat.

"La cultura i la tradició no ens tenen cap compassió ni respecte i som nosaltres, les dones, les que hem de trencar el silenci per defensar els nostres drets i llibertats. Ningú no ho farà per nosaltres. I menys els homes."

Coneixem una mica més l'autora?

Txell Feixas Torras (1979) és una periodista catalana. Actualment treballa com a corresponsal a l'Orient Mitjà des de Beirut. Dones valentes (2020) és el seu primer llibre.

L'any 2020 va rebre el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya pel seu periodisme rigorós i per visibilitzar les dones en zones de conflicte.

Txell.Cat

Argelagues - Gemma Ruiz Palà

Títol: Argelagues 

Autor: Gemma Ruiz Palà

Editorial: Edicions Proa

Any: 2016

Amb la meva amiga Helena, ens deixem a vegades algun que altre llibre que més tard passem a comentar. Ens agrada veure en quins punts coincidim o rarament divergim. Aquest llibre me l’ha deixat fa pocs dies perquè el llegeixi. A ella li ha agradat molt i està segura que a mi també em passarà el mateix. Així doncs, he anat per feina. Transcric a continuació alguns fragments que l’autora ens vol aclarir abans de començar la seva obra.

"La Remei Tantiñà Solasagalés va morir el dia de Nadal de fa vuit anys. Tinc gravada l’escena d’entrar a casa els meus avis i haver-los de conformar tota sola. Vaig arribar la primera i em va tocar fer veure que sabia com anava, la mort. També tinc gravat el so de la cremallera que va tancar la Remei tota sencera a dins de la bossa de plàstic negra. Aquells dos nois tan joves de la funerària que no van ajustar bé les ventalles del seu quarto. Jo que vaig espiar per una escletxa. I el cop sec de la porta de la furgoneta un pic van haver carregat la bossa amb la Remei. Aquestes imatges tampoc se m’esborren. Diria que aquell dia vaig començar a escriure aquest llibre. Perquè diria que aquell dia em vaig fer gran.La Remei era la meva besàvia, i era molt més. Encara que jo ja hagués nascut a ciutat, les arrels de pagès no s’arrenquen tan alegrament. Vivíem cadascú a casa seva, però era com si encara fóssim a la masia, tots junts. Ella és la que em va ensenyar totes les lletres. Com pronunciar-les i com fer-les servir per defensar-me. Qui t’ensenya a enraonar t’ensenya el món. El seu món. I jo, sense adornar-me’n m’he estat mirant el meu des d’uns ulls que s’obren per primer cop a Castellterçol l’any 1906. [...]El relat de la vida de la Remei també sona diferent del català oficial. Per mi ha estat un motor, capturar l’oralitat rica i genuïna que ella gastava. [...]"

Les argelagues són uns arbustos modestos, però punxen. La Remei, la Rosa i la Nina també van haver de treure les punxes per tirar endavant. Són les heroïnes de la Gemma Ruiz, però podrien ser les vostres besàvies, àvies i tietes. Dones que van néixer en un món de pagès inclement i es van haver d’espavilar a ciutat. Dones que van fer la guerra a la rereguarda i van arriscar la vida per alimentar els fills. Dones que des dels catorze anys es van llevar de matinada per fer rutllar la indústria tèxtil. Dones de Castellterçol i de Múrcia que van ser l’energia silenciada d’aquelles ciutats del Vallès. Argelagues honora aquestes vides que la Història ha ignorat, però que han construït el país que som.

La periodista explica la vida de tres dones de diverses generacions, al llarg del segle XX entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès Oriental. Hi han trossos de la narrativa que m’han colpit molt per la forma en que descriu algunes de les escenes, a voltes de forma molt cruenta, a voltes tendra, però sempre molt crítica amb la dictadura franquista, la hipocresia de l’església. i la societat d’aquell segle, però per sobre de tot la vida tant dura d’aquelles dones. És un llibre molt ric lingüísticament, on les expressions son genuïnes del lloc on transcórrer la vida de les protagonistes i no es regeix pel català estàndard.

Hi deu haver algun sector de lectors que es deu trobar incòmode amb aquest relat, però crec que majoritàriament tothom sap que en aquella època, les coses eren així.

Coneixem una mica més l'autora?

Gemma Ruiz Palà va néixer a Sabadell l’any 1975 i és periodista. Des del vint-i-u anys treballa al Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista cultural dels Telenotícies. Argelagues és el seu debut literari.

MAC