diumenge, 26 d’abril del 2020

El guardián entre el centeno - J. D. Salinger

Títol: El guardián entre el centeno
AutorJ.D. Salinger
Llengua original: anglès
Traductora: Carmen Criado
Editorial: Alianza
Any: 1951
"No cuenten nunca nada a nadie. En el momento en que uno cuenta cualquier cosa, empieza a echar de menos a todo el mundo."

Aquests dies de confinament he decidit recuperar El vigilant en el camp de sègol, versió en castellà de butxaca d’Alianza Editorial. En tenia ganes perquè el vaig llegir fa molts, molts anys, i em recava el fet que, essent un llibre tan famós, gairebé de culte, no en recordava absolutament res. Així doncs, quan el vaig llegir no em devia impressionar gens... És curiós, crec que ara, que fa moltíssim que vaig deixar enrere l’adolescència, l’he entès millor. Espero que no sigui perquè encara hi sóc, hehehehehehe....

El vigilant en el camp de sègol és l’única novel·la que va escriure J D Salinger. Tracta d’un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s’escapa de l’acadèmia on estudia per tornar a Nova York d’amagat.

El relat, en primera persona, reflecteix les contradiccions i angoixes de l’adolescència a través d’un personatge que critica, desaprova, es queixa, estima i odia i estima i torna a odiar, que vol fer-se gran però alhora no ho vol, que vol fer-se el valent però al cap d’un minut reconeix que no ho és, que considera que tothom és hipòcrita i que experimenta una catarsi vital durant els tres dies en què vagareja per la ciutat, consumint alcohol i tabac i creuant-se amb diversos personatges, nous i coneguts.

Només s’escapen d’aquesta crítica constant la seva germana petita Phoebe, a qui adora, i el seu germà Allie, que ha mort de leucèmia i amb qui manté converses cap al final de la novel·la.

"Muchas veces me imagino que hay un montón de niños jugando en un campo de centeno. Miles de niños. Y están solos, quiero decir que no hay nadie vigilándolos. Sólo yo. Estoy al borde de un principio y mi trabajo consiste en evitar que los niños caigan a él. En cuanto empiezan a correr sin mirar adónde van, yo salgo de donde esté y los cojo. Eso es lo que me gustaría hacer todo el tiempo. Vigilarlos. Yo sería el guardián entre el centeno."

Hi ha qui diu que el que realment vol el vigilant en el camp de sègol és evitar que els nens caiguin pel penya-segat de la vida adulta.

"La verdad es que no hay nada como decir algo que nadie entienda para que todos hagan lo que te dé la gana."
"Hay cosas que no deberían cambiar, coses que uno debería poder meter en una de esas vitrinas de cristal y dejarlas allí tranquilas. Sé que es imposible, pero es una pena."
"Le había partido el corazón, de verdad. Hay personas a quien no se les debe tomar el pelo, aunque se lo merezcan."
Coneixem una mica més l'autor? 
JD Salinger va néixer a Nova York el 1919 i va morir a New Hamshipre el 2010. Va participar al desembarcament de Normandia el 1944 i va començar a publicar contes a la revista The New Yorker el 1945.

"No hay sala de fiestas en el mundo entero que se pueda soportar mucho tiempo a no ser que pueda uno emborracharse o vaya con una mujer que le vuelva loco de verdad."

Teresinha

dilluns, 20 d’abril del 2020

Paraules que tu entendràs - Xavier Bosch

Títol: Paraules que tu entendràs
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Columna
Any: 2019

"La claror també forma part del paisatge. Com el pas de les hores del dia. I la seqüència imparable de les estacions. I l'estat d'ànim dels ulls que el contemplen."

Aquest any els Reis d'Orient em van portar aquesta novel·la nova de Xavier Bosch. Ses Majestats no anaven mal encaminades, ja que l'altra novel·la que he llegit del mateix autor, Nosaltres dos, em va agradar molt i en tinc un record molt dolç. Malauradament, Paraules que tu entendràs no m'ha acabat de convèncer.

La novel·la gira entorn de tres parelles d'amics que tenen entre 40 i 50 anys i dels seus secrets, amb la parella d'en Xavier i la Mara com a protagonistes centrals. En Xavier és un arquitecte d'èxit (una professió triada expressament per fer un paral·lelisme entre la construcció d'edificis i de les relacions), i la Mara és guia turística de viatges de luxe fets a mida. Els altres dos matrimonis són la Joana, que és paisatgista i treballa amb en Xavier, i l'Andreu, advocat; i en Darín, que és periodista i la Biosca, fotoperiodista.
Cada parella il·lustra un tipus de relació: la relació de llarga durada que ha de superar una bona sotragada (en Xavier i la Mara), la relació de llarga durada tradicional i establerta en la rutina (la Joana i l'Andreu), i una relació oberta (en Darín i la Biosca).
L'acció s'emmarca en tres sopars de la colla: el Cap d'Any del 2017, on es planteja la crisi i es presenten els personatges; el Sant Joan del 2018, on esclata tot, i el Cap d'Any del 2018, on l'autor tanca el cercle i ho deixa tot lligat.
Tot plegat resulta massa buscat i, tot i que sóc molt romàntica i m'agraden els finals feliços, aquest no me'l crec ni en ficció.

De totes maneres, Paraules que tu entendràs és una bona tria per aquells a qui els agradin les novel·les d'amor amb una mica de marro que es llegeixen ràpid (la lletra és enorme!). Un passatemps entretingut per aquestes setmanes de confinament.

"Hi ha dies que, barallats amb la vida, ni les bromes no s'entenen."


Coneixem una mica més l'autor? 
Xavier Bosch va néixer a Barcelona el 1967. Ha escrit contes i novel·la juvenil, i és l'autor de la trilogia de novel·les del periodista-investigador Dani Santana: Se sabrà tot (2009), Homes d'honor (2012) i Eufòria (2014). L'any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb la novel·la Algú com tu.

"Les ganes de fer l'amor, quan coincideixen en el temps, l'espai i la persona que estimes, es converteixen en màgia de prop."

Altres entrades del mateix autor
"Les il·lusions són perilloses. No tenen defectes."

Txell.Cat

dilluns, 6 d’abril del 2020

Stoner - John Williams

Títol: Stoner
AutorJohn Williams
Llengua original: anglès
Traductor: Albert Torrescasana
Editorial: Edicions 62
Any: 1965

"Però van ser els seus ulls els que, tal com havia passat el dia abans, el van captivar i el van seduir. Eren molt grossos i del blau més clar que hom pogués imaginar. Quan els mirava, l'Stoner tenia la sensació que abandonava el seu cos i que s'endinsava en un misteri inescrutable. Pensava que era la dona més bonics que havia vist mai."

Stoner va arribar a les meves mans de carambola, podríem dir. En Dídac i un company de feina s'intercanvien llibres que els han agradat, i així va arribar aquesta meravella a casa nostra. Quan en Dídac va acabar de llegir-lo (i gaudir-lo), em va assegurar que m'encantaria, que era un llibre d'aquells "meus". La va encertar de ple.

La novel·la narra la vida de William Stoner, un jove de Missouri que se'n va a la universitat a estudiar Agricultura per a poder aplicar noves tècniques i coneixement a la granja dels seus pares, i que s'hi queda per sempre, corprès per la literatura i el coneixement, fent de professor universitari.

Stoner té una trama molt senzilla i el mateix protagonista podríem ser molts de nosaltres, que no tenim una vida farcida d'aventures. La història avança a poc a poc, igual que la vida, i el lector acompanya el protagonista al llarg de tota la seva vida, sense pressa, però sense pausa. I és que, malgrat la senzillesa narrativa i de la trama, és una obra molt bonica.
És tan bonica i màgica, que quan acabes de llegir-la no tens la sensació d'haver llegit una novel·la, sinó d'haver conviscut amb William Stoner i d'haver-lo conegut.

"Gairebé cada tarda, quan acabava les classes, anava al seu pis. Feien l'amor, parlaven i tornaven a fer l'amor, com dos nens que no es cansaven de jugar. Els dies de primavera es van allargar i tots dos frisaven perquè arribés l'estiu."

Coneixem una mica més l'autor? 
John Williams (1922-1994) va ser escriptor, editor i professor estatunidenc. Va guanyar el Premi Nacional del Llibre dels Estats Units amb la novel·la Augustus (1973), però no va gaudir de gaire reconeixement en vida. Stoner és l'altra novel·la seva amb més projecció.

"Van revelar el que pensaven mitjançant l'ús de la gramàtica: van anar del pretèrit indefinit -"Hem sigut feliços, oi?"- al pretèrit imperfet -"Érem feliços, més feliços que ningú, penso"- i a la fi van arribar a la necessitat del diàleg."

Txell.Cat