Josafat - Prudenci Bertrana

Títol: Josafat
Autor: Prudenci Bertrana
Llengua original: català 
Editorial: Edicions de la ela geminada
Any: 1906

"El vestit i la mantellina de la bagassa influïren en l’esperit del campaner d’una manera estranya i complicada. Idees contradictòries sorgiren en son magí contorbat."

D’església a església sense haver-ho previst. Josafat, de Prudenci Bertrana, també ens presenta un protagonista, homònim al títol, que viu al campanar d’una església, talment com el protagonista de la meva darrera lectura, Un mes al camp. Les històries, això sí, són molt diferents.

Josafat és un home molt primitiu, sovint comparat amb animals, i força agressiu que viu a la Catedral de Girona, fa de campaner i s’encarrega del manteniment de l’església. És extremadament devot i hauria volgut ordenar-se, però el seu fanatisme religiós el porta al desig de convertir a tothom mitjançant la violència, així que troba una altra manera de servir al Senyor. Tanmateix, de tant en tant se li desperta el desig per les dones i aleshores cau en una espiral de culpa i pecat que el tortura profundament.

"Dues passions tan sols li daven molèsties: la ira i la luxúria. De la ira, havia trobat manera de servir-se’n a major honra i glòria del Senyor; però per la luxúria no hi trobava arreglo."

Dues dones li ocupen la ment: la Pepona, amb qui voldria compartir la vida però que no li correspon l’amor, i la Fineta, una prostituta que busca experiències violentes i s’obsessiona amb en Josafat. 

És inevitable trobar-hi un cert paral·lelisme amb Notre-Dame de París, amb un campaner que representa la lletjor i certa brutalitat, que viu al propi temple que li serveix de refugi, però que no evita, en el cas de Josafat, que la luxúria hi entri.
En aquest sentit, Bertrana rebla el clau. No deixa de presentar un personatge masculí amb desitjos sexuals, però en aquest cas, és la prostituta qui tempta i persegueix el campaner, i ho fa vestida de beata i en un espai sagrat.

L’estil de Bertrana és molt descriptiu i detallat, tant de l’espai, que recrea un ambient fosc, opressiu i laberíntic, una mica com si fos una presó; com dels personatges. Al llarg de la lectura, m’ha acompanyat un cert sentiment claustrofòbic i angoixant que crec que és el que devia sentir el protagonista i, tot i que és violent i bestial, Josafat m’ha fet pena. La culpa el tortura i no sap fer-ho d’una altra manera.

Josafat és una novel·la breu amb un ritme àgil malgrat la densitat descriptiva i l’edició que he llegit és original sense adaptar. Bertrana critica el fanatisme religiós i explora la lluita de l’individu amb l’entorn, però també contra si mateix i els propis desitjos. 

Altres entrades del mateix autor:

• L’hereu (ressenya de MAC)

Txell.Cat

Ocellets - Anaïs Nin

Títol: Ocellets
Autora: Anaïs Nin
Llengua original: francès
Traducció: Anna Carreras
Editorial: Edicions de la ela geminada
Any: 1979, traducció al català 2025

La col·lecció “Idil·lis” d’Edicions de la ela geminada em va cridar l'atenció des del primer moment, així que quan va tocar escollir un llibre per a la premissa de literatura eròtica del Repte del Reducte Català d'enguany vaig pensar que era una bona ocasió per descobrir-la. 

Ocellets d'Anaïs Nin és un recull de relats eròtics que m'han tingut molt desconcertada. Certament, el primer relat, homònim del recull, i amb un personatge pedòfil em va despertar rebuig, més que no pas altra cosa. 

Al llarg del recull hi he trobat històries amb cert romanticisme, però també voyeurisme, ús de substàncies estupefaents, relacions amb molta diferència d'edat.

És un recull molt eclèctic, i Nin combina una prosa lírica, onírica i bonica, amb escenes explícites amb llenguatge més vulgar. No és només insinuació i sexe, sinó que hi ha espai per a les emocions i els desitjos.

En general, trobem la dona al centre de la història com a subjecte sexual actiu, deixant enrere la imatge passiva i víctima del plaer dels altres. En aquests contes, hi trobem noies que busquen tenir relacions sexuals i que no temen el plaer.

Els relats que més m’han agradat són “Una model” i “Hilda i Rango”.

— 

Deixo per a mi les anotacions que m’he fet després de llegir cada relat per poder-los recordar més endavant:

• "Ocellets" és el relat que dóna títol al recull i ha sigut una porta d'entrada terrible.
  Esperava trobar-me un relat eròtic i m'he trobat una història incòmoda i que m'ha provocat molt rebuig. No, la pedofília no és eròtica i per mi no es troba al límit del que és moralment acceptable. ⛔

• "La dona de les dunes" explora el voyeurisme i les fantasies, però m'ha semblat que encaixa més en el tipus de relat que esperava trobar-me.
  Un home amb un gran desig que té dificultats quan la fantasia es fa realitat i que viu una nit de passió amb una noia que es troba a les dunes de la platja.

• "Lina" és la història d'una jove que experimenta amb el sexe i que té una relació una mica tòxica amb una amiga que la vol, però que no vol tenir-hi relacions perquè rebutja la seva pròpia atracció. Podríem parlar de submissió química involuntària en aquest relat? 🤔...

• "Dues germanes" és un relat molt estrany. Comença amb una insinuació d'incest que de seguida es deixa de banda per explicar-nos una història enrevessada d'amants que no m'ha acabat de fer el pes.

• "Xaloc", on les ràfegues de vent són una excusa perquè la narradora es refugïi amb dues forasteres, una de les quals acaba explicant el seu passat i com el seu marit la va rebutjar sexualment per ser massa alta, gran i amb la vagina ampla 😶. Segueixo sense trobar-hi erotisme enlloc...

• A "Maja" trobem un pintor que es casa amb una dona que s'assembla a La maja desnuda de Goya, però que és molt conservadora pel que fa a l'exposició del seu propi cos. Així que el pintor busca una altra manera de satisfer el seu desig artístic i sexual sense ser-li infidel.

Segueixo sense trobar-hi l'erotisme que esperava, però almenys aquest no m'ha provocat rebuig. 😂😅

• "Una model" segueix els passos d'una jove de 16 anys que comença a fer de model per a artistes. Aquest és un conte notablement més llarg que els altres del recull i s'hi construeix una història que va més enllà de l'erotisme i el sexe. Tanmateix, és literatura eròtica, així que hi ha moltes escenes i són explícites, però sense trobar-hi els elements desagradables d'altres relats. Aquest encaixa amb el que esperava.

• "La reina" és un conte breu que parla de la reina de les putes. No m'ha agradat com el protagonista parla de les prostitutes, com animals sexuals. Però trobo que el final la "reina" el deixa amb un bon pam de nas (al pintor narrador i al seu desig). Ja t'està bé!

• "Hilda i Rango" és una història d'amor entre una model parisenca i un pintor mexicà carregada d'erotisme. Així sí, Anaïs!

• "El chanchiquito"; els records de les anècdotes de Brasil explicades pel seu tiet quan tenia 16 anys acompanyen la Laura al taller d'un pintor. Després de posar per ell, dibuixen una escena eròtica al sostre, que acaben mig representant.

• "Safrà" o les olors afrodisíaques. 😏

• "Mandra" és el nom de la protagonista i narradora d'aquest relat. Realment són dues històries lèsbiques narrades per la mateixa protagonista, però que no tenen relació entre elles. No és la primera vegada que m'hi trobo en aquest recull d'Anaïs Nin.

• "Fugitiva" és la història d'una adolescent que marxa de casa per acabar vivint a casa de dos homes, en Pierre i en Jean i no cal que escrigui què hi passa…

Txell.Cat 

L'hereu - Prudenci Bertrana

Títol: L'hereu

Autor: Prudenci Bertrana

Editorial: Ela geminada

Any: 1931

He anat a la biblioteca d’Horta i he escollit un llibre una mica a l’atzar. El darrer llibre que vaig llegir era de molta acció, tan trepidant que no em va permetre aprofundir en el context del llibre. Vaig decidir doncs, buscar algun llibre que fos totalment diferent d’aquell i a fe que l’he trobat. No pot ser més oposat.

L’hereu, primera de les tres novel·les que formen la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, representa la consagració literària de Prudenci Bertrana. Publicada l’any 1931, guanyadora del Premi Crexells d’aquell any i reeditada en versió definitiva el 1933. L’hereu narra el període vital d’Innocenci Aspriu (alter ego de Bertrana), que va des de la seva infantesa, fortament lligada a l’escenari rural del mas familiar de l’Esparra (La Selva), fins al seu matrimoni i establiment a la ciutat de Girona. 

"Un jorn, recorrent les andrones del mas, enlleït i somniador, trobà un lloc deliciós: la riera.  
Calia seguir un tirat de camí descobert, ple de sol, en ràpida davallada per un gran xaragall, gairebé un trencacolls; però, un cop éreu a baix, el cos i l’esperit es revenien i s’amaraven de pau i de dolcesa.
Hi havia marges amples, ombrejats, atapeïts d’herba blana; arenys suaus, planers i humits; còdols de totes dimensions i colors; rabeigs amb guixes ambresines ; embassaments abrigats de fronda, somoguts per generacions de peixos minúsculs i capgrossos, i un petit corrent cristal·lí que feia torterols d’una riba a l’altra. El perfum de xuclamel i de vidiella saturava l’aire fresc que circulava per aquells paratges."

En aquesta novel·la, l’autor fa una descripció minuciosa del paisatge, dels camperols i de les bèsties. La seva descripció és tan afinada i precisa que sembla que ho hagi pintat. Si es tanca els ulls podem fer-nos una composició exacta de cada cosa, lloc o manera de ser de cada personatge. Aquesta descripció, però, fa que, al menys en el primer volum, el principal protagonista surti desdibuixat, amb una presència dèbil.

Falta llegir els altres dos volums per veure quina importància adquireix l’hereu. En els temps actuals en que en molts casos l’acció predomina a l’escriptura, no sé si aquesta narrativa pot satisfer a alguns lectors. Personalment m’ha agradat moltíssim.

Coneixem una mica més l'autor? 

Va néixer a Tordera el 1867 i va morir a Barcelona el 1941. Casat i pare de 4 fills, tres dels quals van morir joves, la seva filla Aurora, esdevindrà escriptora. Després d’estudiar Batxillerat a Girona i un any d’enginyeria industrial a Barcelona, s’instal·la a Barcelona a partir del 1911, Dirigeix L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Col·labora amb El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya.

Prosista prolífic, escriu la seva primera novel·la, Violeta, el 1899, i diversos relats breus durant els primers anys del segle XX. El 1906 publica Josafat, obra reconeguda unànimement com una peça cabdal de la literatura catalana contemporània, que en el seu moment provoca un escàndol considerable pel seu contingut eròtic i sacríleg. Més tard, veuran la llum les novel·les Nàufrags (1907), Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925), Tieta Claudina (1929), L’Illa perduda (1935) i, sobretot la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, formada per les novel·les L’Hereu (1931), El vagabund (1933), i L’impertinent (1939.

MAC