Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de maig del 2025

Bistecs de pantera - Antonina Canyelles


Títol:
Bistecs de pantera
Autora: Antonina Canyelles
Llengua original: català
Editorial: Lapislàtzuli Editorial
Any: 2023

He arribat a la poesia d'Antonina Canyelles gairebé per accident; perquè un dia vaig veure'n un poema que em va cridar l'atenció i vaig decidir demanar-ne el recull a la biblioteca. Vaig fer una mica de recerca: qui era Antonina Canyelles? És que potser Bistecs de pantera era el seu primer recull? Ni de bon tros… Antonina Canyelles és una poeta mallorquina amb una llarga trajectòria. 


Les cames, sí, 

no les cametes.

La boca, també,

no la boqueta.

D’ullets, no en tenc

perquè no som un corsé.

De puedes, res de res:

calç un quaranta.


No et donaré la maneta

perquè no som un gramòfon

ni una porta.


Bistecs de pantera em va sorprendre, d'entrada, pel seu gruix: 200 pàgines de poesia! L'he tingut a la tauleta de nit i l'he anat llegint a trompicons al llarg de tres mesos. 


Alguns dels poemes no els he acabat d'entendre, d'altres no m'han interpel·lat, però en general el recull m'ha divertit i m'ha agradat pel seu to provocador i irreverent (només cal veure'n la portada!). 

Canyelles ensenya les urpes a cada pàgina i esgarrapa el patriarcat, l'educació masclista, l'Església, la política i la justícia. A Bistecs de pantera també hi ha espai per elogiar la música. 


Davall la laca

de les ungles

les agressions

dels detergents

i davall de què

les altres?


M'ha agradat aquesta barreja de temes i que els poemes no estiguin organitzats per temàtiques. Passes pàgina i no saps qui o què rebrà la queixalada de Canyelles. 

Bistecs de pantera és autèntic i genuí. En llegir-lo no pots evitar sentir el parlar de Mallorca ni imaginar-te n’Antonina, bolígraf en mà, en un pupitre amb el cigarro fumejant sortint d'una mitja rialla. Potser és políticament incorrecte, directe i, com ja he dit, irreverent, però ataca els mals institucionalitzats de la nostra societat que, malgrat els anys, perduren: el patriarcat, el poder religiós i la justícia injusta. 


Han desaparegut 

els pesos de les balances

de la Justícia.


És que els grossos

van molt bé

per a trencar olives.


No us la deixeu perdre!


Us enllaço un recull dels poemes que més m'han agradat:

Bistecs de pantera - Antonina Canyelles by Txell Català Dordal

Txell.Cat

dimecres, 12 d’octubre del 2022

Joana E. - Maria Antònia Oliver


Títol: 
Joana E.
Autora: Maria Antònia Oliver
Llengua original: català
EditorialEdicions 62, La Butxaca
Any: 1992
"Si mai tens tristor, Joana, t'has d'allunyar des centre de sa pena. Viatja, canvia d'aires, i si sa pena et persegueix, fes-li arruix sense contemplacions. Tant si són penes d'amor com de mort, no té sentit engreixar-les, perquè per molt grasses que estiguin no faran venir l'amor ni anar-se'n la mort..."

Maria Antònia Oliver explica al pròleg d’aquesta novel·la que la Joana va existir i que la vida que s’explica en aquesta obra va ser real. Després de conèixer-la, va decidir posar en paper la història d’aquesta dona, però després d’un parell d’intents fallits, va deixar que fos la veu de la pròpia Joana la qui expliqués la seva vida als lectors. Així va néixer Joana E. Tot i que n’havia vist un parell de ressenyes, el motiu principal que em va dur a escollir aquesta lectura és que es va publicar el 1992. Així, amb aquesta novel·la he superat una premissa més del repte de lectura d’El Reducte Català, el de llegir un llibre publicat l’any que vaig néixer. Celebro enormement que es publiqués aquell any i que això m’hagi portat a llegir-lo, perquè m’ha agradat molt.

Com deia, Joana E. és la història de la vida de la Joana, des que és petita i creix en una família de la burgesia de Mallorca, fins a la maduresa, narrada en primera persona per la mateixa Joana. Al llarg d’onze capítols, la protagonista rememora la seva vida mentre s’encamina cap a l’altar per contraure matrimoni. A través d’aquests records coneixem la societat mallorquina de principis del segle XX, carregada d’aparences, i en veiem l’evolució al llarg de la república, les dictadures, la guerra i la postguerra...

La Joana creix i evoluciona a mesura que es fa gran. La protagonista ens narra el seu pas a l’adolescència, el despertar sexual, els primers contactes amb el feminisme, l’entrada a l’edat adulta, l’amor i el descobriment del sexe, els desenganys i la hipocresia familiars, la maternitat, les contradiccions d’algú que ha crescut tenint-ho absolutament tot... ja ho veieu, tota una vida.

"No havia vist mai una feminista. [...] No m'adonava que l'havia vist a mitges, el feminisme, encara que no s'anomenàs així. No m'adonava que moltes dones són feministes encara que mai no se'n diguin, encara que no hagin sentit parlar mai del feminisme."

Al llibre hi surten personatges masculins, com el doctor Lligorra, en Miquel o en Joan, però els personatges més potents són, sense cap mena de dubte, dones. No només la pròpia Joana, sinó també la Dida Maciana, la tieta Carme, la seva mare o la Madona Bel. Dones amb caràcter que acompanyen la Joana al llarg de la seva vida i que tenen un impacte en la seva vida.

Joana E. no és una simple novel·la d’una vida; és una obra costumista amb una presència important de feminisme i sexualitat. A diferència del que és més habitual, en aquesta novel·la el centre és la dona, també quan es parla del plaer i en les escenes sexuals.

 

La lectura és àgil i fluida, amb una llengua planera i rica alhora. La història ens arriba com un fil de pensament, però està molt ben lligada i sense grans filigranes, i això fa que com a lectors no ens perdem en cap moment. Des de la primera pàgina sabem que està a punt de casar-se i que el casament forma part d’una venjança, però ens falta molta informació: qui és el nuvi? Contra qui és aquesta venjança? A mi em va enganxar des del primer moment per l’estil i per aquestes dues incògnites.

M’ha agradat llegir Oliver i trobar-hi mots i expressions mallorquins, així com les desinències verbals que fan servir. “M’explic” pel nostre “M’explico” central, o “qui t’entengui que et compr” pel nostre “que et compri”.

"Més d'una vegada he desitjat haver nascut home. Bé, no és vere. Més d'una vegada m'he rebel·lat contra les dificultats que la vida em posava pel fet de ser dona. Contra les dificultats que troba una dona per resoldre les dificultats que la societat li posa pel fet de ser dona. No sé si m'explic."

Salvant les distàncies m’ha fet pensar en La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Si bé a La plaça del Diamant coneixem la Colometa quan ja és jove i no de petita, totes dues novel·les estan protagonitzades (i escrites) per dones, que tenen vides difícils i que han de superar un munt d’adversitats, que es casen i no són felices, i que en algun moment es rebel·len. La Colometa al barri de Gràcia de Barcelona, la Joana a Palma de Mallorca. La Colometa ve d’una família humil tirant a pobra, mentre que la Joana pertany a la burgesia. Però totes dues viuen la Guerra Civil i la postguerra i totes dues ens expliquen la seva història.

"I, val a dir-ho, me sentia feliç. No era aquella felicitat esclatant que t'omple tots els porus, teva i intransferible, i que només sents unes quantes vegades a la vida; no era, tampoc, aquella felicitat racional que sents quan estàs d'acord amb tu mateixa, encara que les coses i la gent al teu voltant, a prop o enfora, vagin malament. Era una felicitat petitona, baixa de sostre, que no demanava gaire. Era menys que estar contenta, però a mi em bastava. Perquè no feia més que sobreviure."

He devorat Joana E. i m’ha agradat moltíssim! És una novel·la que no és massa llarga però aconsegueix retratar tot una vida i l’evolució social de la primera meitat del segle XX. És molt recomanable i tinc ganes de continuar llegint Oliver.

"Que la vida no està feta tota d'alegries, jo ja ho sabia. [...] Però encara no sabia què eren de veritat les tristeses, aquest sentiment fondo que et fa mal i no et deixa respirar."

Coneixem una mica més l'autora?
Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946 - Sencelles, 2022) va ser una escriptora mallorquina en llengua catalana, capdavantera de la generació dels 70. És coneguda per la seva producció de novel·les i narrativa breu, teatre, literatura infantil, així com de traduccions al català i castellà. El 2016 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

"A Barcelona vaig descobrir, a la manera com es descobreixen coses com aquesta als onze anys, que les ciutats tenen ànima i que, com les persones, cadascuna és diferent de les altres."
Txell.Cat