El vincle més fort - Kent Haruf

Títol: El vincle més fort

Autor: Kent Haruf

Llengua original: anglès

Traductora: Marta Pera

Editorial: El Periscopi

Any: 1984 (2021, en català)

"I vull creure que va ser tan preciós com de vegades ho pot ser, quan esteu bé l'un amb l'altre, quan estar junts és bo per a tots dos."

Tot i que El vincle més fort és la darrera obra de Kent Haruf publicada en català, aquesta és en realitat la primera novel·la que va escriure. 

Tenia moltes ganes que sortís i de llegir-la perquè Haruf (i Holt) em té el cor robat des que el vaig descobrir i ara ja feia molt temps que ho havia llegit tot d'ell en català.

El vincle més fort és un drama rural situat al poble fictici de Holt (Colorado) al llarg del segle XX. És la història de l'Edith Goodnough i de la seva família narrada pel seu veí, en Sanders Roscoe. L'Edith Goodnough té 80 anys i s'està recuperant en un llit d'hospital sota la vigilància d'un policia, després d'haver estat acusada d'assassinar el seu germà Lyman. A partir d'aquí, en Sanders ens va explicant en segona persona, com si parlés amb nosaltres, la vida i les misèries dels Goodnough a partir d'episodis concrets, des de l'arribava dels pares a Holt fins al moment en què l'Edith jeu en un llit d'hospital.

A diferència de les altres novel·les que he llegit de Haruf, aquesta és molt més descriptiva i detallada (de vegades fins i tot preferiries estalviar-te alguns detalls...). En aquest sentit, el ritme és lent, però alhora té un punt més de trepidant (sense passar-se, eh) que la trilogia o Nosaltres en la nit perquè en aquesta ocasió el lector sap, des d'abans de començar a llegir, que ha passat alguna cosa terrible i això fa que durant la lectura vulguis saber com acaba. 

Més descriptiva i amb un ritme diferent, però segueix sent Haruf: uns personatges quotidians que basteix amb tota una història i que, com sempre, són gent normal que podrien ser els nostres veïns (si haguéssim viscut a Colorado durant aquells anys); una història que ens parla de la vida, que commou i t'esprem el cor.

Aquesta és la lectura més dura i més trista de Haruf. És una novel·la sobre una vida trista i molt difícil, carregada de renúncies i patiment. També és una novel·la que dona veu a l'altra cara de les històries, a tot allò que a vegades no es veu i portem a sobre.

"... li devia fer un petó -i no pas una d'aquelles primeres temptatives de petó amb nassos que es fan nosa i barbetes que topen, sinó un petó de quan ja has superat aquesta etapa i has après a fer una bona fusió de la teva boca amb la d'ella, i té bon gust, i tots dos en voleu més, i llavors en teniu més-."

El vincle més fort no és, per mi, la millor novel·la de Haruf ni la que més he gaudit. És dura i trista i et deixa el cor encongit. Però és l'origen de Holt i de l'estil narratiu de l'autor, és un Haruf que feia temps que trobava a faltar, és un llibre que commou i remou i això ja em va bé.

Ara toca tornar a esperar fins que en surti un altre, sabent que la bibliografia és finita i que algun dia tindré aquest sentiment d'"en vull més", i no n'hi haurà més.

"Feia que la volguessis abraçar al seient de davant d'aquell cotxe pel camí que travessava els camps, agafar-la, posar-li el braç al voltant de les espatlles, fer-li un petó, respirar el seu alè, parlar-hi, explicar-li totes les coses que no havies explicat mai a ningú, totes aquelles coses que estaven més enllà de les bromes i de la teva personalitat aparent, coses que tu mateix no estaves segur de sentir o de pensar fins que no et senties explicar-les-hi a les fosques dins del cotxe aturat envoltant-li les espatlles amb el braç, perquè, d'alguna manera, quan ella les sentia es feien veritat i tot estava bé."

Coneixem una mica més l'autor?

Kent Haruf (1943 - 2014) va ser un novel·lista nord-americà que va néixer al Colorado, on situa totes les seves ficcions literàries. 

Es va llicenciar en Arts i Literatura i va rebre diversos premis literaris. Haruf va morir el 2014 just després d'acabar la seva última novel·la, Nosaltres en la nit.

Altres entrades del mateix autor:

• Cançó de la plana (1a part trilogia de Holt)
• Capvespre (2a part trilogia de Holt)
• Benedicció (3a part trilogia de Holt)
• Nosaltres en la nit

Txell.Cat

Benedicció - Kent Haruf

Títol: Benedicció

Autor: Kent Haruf

Llengua original: anglès

Traductora: Marta Pera

Editorial: El Periscopi

Any: 2013 (2019, en català)

"L'amor és la cosa més important de la vida, oi? Si teniu amor podeu viure en aquest món d'una manera autèntica, i si us estimeu podeu veure-hi més enllà de les coses i acceptar el que no enteneu, i perdonar el que no sabeu i el que no us agrada. L'amor ho és tot. L'amor és pacient i no té límits, l'amor sempre està ben disposat i és sofert. Confio que us estimeu cada dia de la vostra vida en comú. I confio que tingueu molts anys d'aquests dies."

Benedicció és la tercera i última part de la trilogia de Holt de Kent Haruf. Les dues novel·les predecessores, Cançó de la plana i Capvespre, ja em van semblar brillants, així que l'última entrega ho tenia ben fàcil per enamorar-me.

Benedicció té un aire més trist i més profund que les dues primeres parts. En aquest cas, també a diferència de Cançó de la plana i Capvespre,  la novel·la se centra en un personatge, en Dad Lewis i les referències als personatges dels primers llibres són pràcticament inexistents.

La novel·la transcorre al llarg d'un estiu, durant les últimes setmanes d'en Dad Lewis, malalt terminal de càncer. Al llarg de les gairebé 350 pàgines, Dad Lewis fa memòria de la seva vida mentre gaudeix dels últims dies amb la seva dona, Mary, i la seva filla, Lorraine, i alhora que es penedeix de no haver acceptat el seu fill Frank i d'haver-lo perdut. 

En aquesta ocasió ja no sabem res més de la Victòria ni dels germans McPheron, però Haruf presenta una nova col·lecció de personatges de Holt que no havien aparegut anteriorment, però que acompanyen Dad Lewis al llarg de l'estiu: el nou pastor i la seva família, les Johnson o la Berta May i la seva néta, Alice. 

La mort, igual que l'amor, apareix al llarg de la novel·la en diverses formes. D'una banda, és l'amenaça latent a què s'enfronta Dad Lewis, però també apareix el dol d'una mare per la mort d'una filla, i la mort d'una mare de càncer de mama, que deixa l'Alice, de 9 anys en mans de l'àvia. 

Tot plegat, com sempre, narrat amb senzillesa, quotidianitat, calma i molta veritat.

Gràcies, Kent Haruf per aquestes tres joies. És per llibres com aquests que m'agrada tant llegir.

Voldria tornar a Holt moltes vegades més.

"I a la tardor els dies es van tornar freds i van caure les fulles dels arbres, i a l'hivern va bufar el vent de les muntanyes i a les planes altes del comtat de Holt es van desencadenar tempestes nocturnes i rufagues que van durar tres dies sencers."

I és que la vida continua.

Coneixem una mica més l'autor?

Kent Haruf (1943 - 2014) va ser un novel·lista nord-americà que va néixer al Colorado, on situa totes les seves ficcions literàries. Es va llicenciar en Arts i Literatura i va rebre diversos premis literaris. Haruf va morir el 2014 just després d'acabar la seva última novel·la, Nosaltres en la nit.

Altres entrades del mateix autor:

• Cançó de la plana (1a part trilogia de Holt)
• Capvespre (2a part trilogia de Holt)
• Nosaltres en la nit

Txell.Cat

Capvespre - Kent Haruf

Títol: Capvespre

Autor: Kent Haruf

Llengua original: anglès

Traductora: Marta Pera

Editorial: El Periscopi

Any: 2018, en català

El segon volum de la trilogia de Holt va arribar a les meves mans pel meu aniversari. Després de viatjar a Holt per primera vegada amb Cançó de la plana, i de tornar-hi amb Nosaltres en la nit, tenia moltes ganes de fer-hi una tercera visita.

M’ha agradat tornar a Holt per seguir sabent de les vides dels seus habitants, però també reconec que dels tres llibres de l’autor que he llegit, aquest és el que m’ha agradat menys. Potser perquè ja coneixia la màgia que em va captivar al primer volum de la trilogia.

A Capvespre es respira el mateix aire de tristesa, però també d'esperança que hi ha a Cançó de la plana. Igual que al primer llibre, tots els personatges es van enfrontant a diverses situacions difícils i dures, i han de sobreposar-se per a seguir endavant. 

Cada personatge ho fa d’una manera diferent, però en molts dels casos, l’amor dels propers i de la família hi té un gran pes.

Entre els personatges en trobem alguns que ja coneixem, com ara els dos germans McPheron o la jove Victòria Robidaux, però també en coneixem alguns de nous, com una parella amb dificultats econòmiques que malda per no perdre la custòdia dels fills o una dona que s'abandona a la beguda després que el marit l'abandoni. 

Però hi ha un grup de personatges especialment interessant i que no tenia una presència tan notòria al primer volum de la trilogia: els nens. Els nens que apareixen a Capvespre ofereixen una visió més innocent i optimista de les situacions que s’hi narren. 

Crec que l'article de l'Espolsada que parla d'aquesta lectura, ho explica molt bé: "Haruf composa una xarxa de relacions humanes que se sustenta gràcies als infants. Haruf trena les coses tristes de la vida amb els instants bonics que ens regala la quotidianitat. És gràcies a la mirada dels nens que els adults es transformen, aprenen i es donen noves oportunitats."

"Suposo que no cal que m'agradi, va dir ella. A mi tampoc m'agrada, va dir ell. Però tots dos sabem que ha de ser aixins. No té cap importància, si ens agrada o no. Les coses són aixins."

Acaba de publicar-se la tercera i última part de la trilogia de holt: Benedicció. Ja tinc ganes de llegir-la i de saber com acaben els nostres amics de Holt.

Coneixem una mica més l'autor?

Kent Haruf (1943 - 2014) va ser un novel·lista nord-americà que va néixer al Colorado, on situa totes les seves ficcions literàries. Es va llicenciar en Arts i Literatura i va rebre diversos premis literaris. Haruf va morir el 2014 just després d'acabar la seva última novel·la, Nosaltres en la nit.

Altres entrades del mateix autor:

• Cançó de la plana
• Nosaltres en la nit

Txell.Cat

Nosaltres en la nit - Kent Haruf

Títol: Nosaltres en la nit

Autor: Kent Haruf

Llengua original: anglès

Traductora: Anna Turró Armengol

Editorial: Angle Editorial

Any: 2015

"Jo el cuidava. No hauria sabut fer altra cosa. Havíem compartit molts anys de vida, encara que no haguessin estat fantàstics per a cap dels dos. Va ser la nostra història."

Nosaltres en la nit és la segona obra que llegeixo de Kent Haruf i no puc negar que m'ha semblat una altra joia. Haruf la va escriure després que el febrer de 2014 li diagnostiquessin un càncer terminal. Arran del diagnòstic, va decidir dedicar els seus últims mesos de vida plenament a escriure aquesta novel·la breu que parla de la vellesa, la soledat i del pas del temps.

La novel·la gira entorn de dos personatges principals: l'Addie Moore i en Louis Watters, tots dos ancians, vidus i que viuen sols. Un dia, l'Addie, cansada de dormir en un llit de matrimoni tota sola, decideix proposar a en Louis de passar la nit junts. Tot al contrari del que pugui semblar, darrere d'aquesta proposta no hi ha cap intenció sexual, sinó només el desig de tenir una mica de companyia i algú amb qui parlar de la vida. 

Al llarg de 43 capítols breus i molt dinàmics gràcies al diàleg constant, el lector assisteix a les trobades nocturnes dels dos vells i a les estones que acabaran compartint, també de dia. Tot i que seria fàcil que es convertís en una novel·la romàntica, Kent Haruf aconsegueix mantenir la cursileria lluny del relat en tot moment.

Nosaltres en la nit és una meravella que ens fa reflexionar sobre la necessitat humana de tenir companyia, algú a la vora amb qui parlar de tot i de res. Però que també ens fa plantejar si estem aprofitant prou bé la vida, si no ens trobarem de cop i volta a l'edat de 70 anys i ens preguntarem "per què no vaig viure com volia?".

La plataforma Netflix n'ha produït una adaptació cinematogràfica protagonitzada per Jane Fonda i Robert Redfort. A continuació, el tràiler:

Coneixem una mica més l'autor?

Kent Haruf (1943 - 2014) va ser un novel·lista nord-americà que va néixer al Colorado, on situa totes les seves ficcions literàries. Es va llicenciar en Arts i Literatura i va rebre diversos premis literaris. Haruf va morir el 2014 just després d'acabar la seva sisena i última novel·la, Nosaltres en la nit.

Altres entrades del mateix autor:

• Cançó de la plana

Txell.Cat

Cançó de la plana - Kent Haruf

Títol: Cançó de la plana

Autor: Kent Haruf

Llengua original: anglès

Traductora: Marta Pera

Editorial: El Periscopi

Any: 2017, en català

"Sóc una noia gran i grossa, va dir. No sóc com les que acostumes a tractar. Estava dreta amb una mà sobre la panxa. Ostres, Maggie, estàs preciosa, li va dir en Guthrie. Ho sabies? Em deixes sense alè."

Cançó de la plana de Kent Haruf és una delícia.

Va ser una de les novel·les que vam comprar per Sant Jordi d'aquest any i ja suposàvem que en gaudiria la lectura, ja que m'agraden els llibres on es barregen les històries dels diferents personatges que hi apareixent. Tanmateix, no esperava trobar-me davant d'aquesta obra d'art.

Cançó de la plana és la primera part de la Trilogia de Holt de Kent Haruf, i narra la vida dels habitants de Holt, un poble rural ambientat al Colorado. Tots els personatges viuen situacions dures i complicades, i han de trobar la manera de seguir endavant i de resituar-se. Ens trobem des d'un professor que s'ha de fer càrrec dels seus dos fills petits i que ha d'afrontar que la dona marxi d'un dia per l'altre, una adolescent que es queda embarassada i a qui la seva mare fa fora de casa, fins a una parella de germans vells que accedeixen a acollir un nou membre a la seva família. Tots ells molt ben construïts i molt complexos.

La prosa de Kent Haruf és senzilla, dolça i directa. Els diàlegs són fluids i molt naturals, i les descripcions són extremadament gràfiques i et transporten. 

He llegit un article de la revista Núvol de Marta Vilà que parlava d'aquesta novel·la i crec que aquests últims paràgrafs descriuen molt bé el global de l'obra: Cançó de la plana és també una oda a la quotidianitat, a la senzillesa de les petites coses. I és que és a través de les tasques més simples, com pot ser repartir un diari, anar a comprar, o comprovar si una vaca està prenyada, que el lector es forma una idea verídica i completa dels personatges. Haruf ens mostra un món imperfecte, un món real; ple de soledat, aïllament i ràbia, però també, i sobretot, de bondat, de cooperació i d’amor. Un món on els adorns no hi tenen cabuda i on el mot ‘família’ adquireix una nova definició enmig d’una pugna entre la modernitat i els valors tradicionals. En definitiva, una història tendra, emotiva i intensa que fuig del sentimentalisme.

Cançó de la plana és, en definitiva, una història d'amor, comprensió i quotidianitat.

La segona part de la trilogia de Holt, Capvespre, acaba de sortir i la tercera part, Benedicció, es publicarà el 2019. Ja tinc ganes de llegir-los!

Coneixem una mica més l'autor?

Kent Haruf (1943 - 2014) va ser un novel·lista nord-americà que va néixer al Colorado, on situa totes les seves ficcions literàries. Es va llicenciar en Arts i Literatura i va rebre diversos premis literaris. Haruf va morir el 2014 just després d'acabar la seva última novel·la, Nosaltres en la nit.

Txell.Cat