dijous, 29 de desembre de 2016

The girl on the train - Paula Hawkins


Títol: The girl on the train
Autor: Paula Hawkins
Editorial: Doubleday Publishing
Any: 2015

"I don't believe in soulmates, but there's an understanding between us which I just haven't felt before, or at least, not for a long time. It comes from shared experience, from knowing how it feels to be broken. (...) That's what I've taken from therapy sessions: the holes in your life are permanent. You have to grow around them, like tree roots around concrete; you mould yourself through the gaps."



Fa uns mesos vaig començar a llegir The girl on the train de Paula Hawkins. Me'l va deixar una amiga i van passar uns quants mesos fins que em vaig decidir a agafar-lo. D'entrada acostumo a ser reticent als grans èxits i La noia del tren ja era una novel·la aclamada i acabava de sortir-ne la versió cinematogràfica. Al final, però, el vaig agafar.

He de dir que amb aquesta novel·la m'ha passat una cosa molt curiosa: tot i que no m'agradava la història, no podia deixar de llegir-la. Al final m'ho he pres com un repte personal; alguna cosa sorprenent havia d'amagar aquesta novel·la que havia captivat a tanta gent. 
Les últimes pàgines les he devorades i no podia deixar de llegir, ansiosa de resoldre el misteri que planteja l'argument. 

A grans trets, podríem dir que hi ha tres protagonistes femenines: la Rachel, l'Anna i la Megan. La Rachel és una dona que s'ha deixat perdre després de divorciar-se del seu marit, Tom, que està enganxada a la beguda i que és incapaç de deslligar-se del seu passat. L'Anna és la dona actual d'en Tom i no faig cap spoiler si dic que no pot ni veure a la Rachel. L'Anna és controladora, obsessiva i força histèrica. La Megan és la veïna de l'Anna i la dona que la Rachel cada dia observa des del tren. La Megan és immadura, excèntrica i molt irresponsable.
Els homes de la novel·la també són complicats, perversos i obscurs.. però no diré res més.
És difícil, doncs, sentir-se identificada amb cap dels personatges, perquè encarnen les versions més desagradables de les persones.

"She made a mistake. It happens. We are none of us perfect."


Aquestes tres dones tan diferents són les que s'encarreguen de narrar la història, i cadascuna ho narra des d'un punt de vista i des d'un període de temps diferent. La novel·la està escrita com si es tractés d'un diari personal i, per tant, escrit en primera persona, i cal dir que la història està molt ben lligada ja que tots els punts de vista acaben quallant al final. 

"Life is not a paragraph and death is no parenthesis."


Coneixem una mica més l'autora? 
Paula Hawkins, nascuda a Zimbabwe l'any 1972, és una escriptora britànica. Va treballar de periodista al diari The Times i l'any 2009 va començar a escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim "Amy Silver".
Finalment, l'any 2015 va publicar La noia del tren, que va suposar un gran èxit comercial. Aquest 2016 se n'ha estrenat la pel·lícula.




"I sit there on the floor with the picture in front of me and think about how things get broken all the time by accident, and how sometimes you just don't get round to getting them fixed."


Tràiler de la pel·lícula


divendres, 11 de novembre de 2016

Mare i filla - Jenn Díaz


Títol: Mare i filla
Autora: Jenn Díaz
Editorial: Amsterdam Llibres
Any: 2015

"Ara sabia de què és capaç una dona per amor, una dona enamorada és el pitjor animal que hi ha."


Aquest passat Nadal la meva mare em va regalar aquesta novel·la de Jenn Diaz, titulada Mare i filla. Va ser un regal molt especial no només pel fet que la meva mare em regalés un llibre amb un títol tan ideal, sinó també perquè ja n’havia llegit un altre de la mateixa autora (Belfondo) i m’havia agradat molt.

Mare i filla és una novel·la coral que parla de les relacions entre les dones d’una família: dones de generacions diferents, amb caràcters diferents i amb maneres molt diferents de viure. La novel·la aborda les relacions entre elles dins del nucli familiar, les relacions entre elles i els homes, i entre elles i l’exterior (fora del nucli familiar, de cara als veïns).

Es tracta d’una novel·la psicològica que dibuixa molts perfils i situacions diferents, així que és fàcil que les lectores es trobin, en algun moment, reflectides en algun dels personatges. El que és curiós és que potser no ens identifiquem totalment amb cap de les dones de la història, però que mentre anem llegint ens reconeixem en alguna cosa de cadascuna d’elles.
La novel·la no descriu massa acció, sinó que és força introspectiva i parla dels sentiments, les frustracions i les sensacions de les protagonistes.

Finalment, m’agradaria remarcar que la història està molt ben tramada ja que, sense adonar-nos-en, el punt de vista de la narració va passant de personatge a personatge, fet que demostra que Jenn Díaz és una gran narradora (també en català! — Aquesta és la seva primera novel·la escrita en català).


"Estava decebuda i la decepció no et deixa veure res, és un sentiment de traïció, se't fica a les venes i et passa per tot el cos; és com una infecció d'aquelles que et deixa fluixa."




Coneixem una mica més l'autora? 
Jenn Díaz (1988) és una traductora, redactora i escriptora catalana que va publicar la seva primera novel·la amb només 22 anys (Belfondo, 2011). Des d’aleshores ha publicat altres obres com ara El duelo y la fiesta (2012), Mujer sin hijo (2013) i Es un decir (2014). Mare i Filla (2015) és la seva primera obra escrita en català.




"Quan es va adonar de la mirada d'ella, ja era massa tard. Les dones són així, poden passar la vida sense tenir res clar, i de sobte creuen que han trobat el que  estaven buscant, i no importa si tenen raó o no, perquè ja ho han vist, i si ho han vist, segueixen endavant."

Txell.Cat

dijous, 27 d’octubre de 2016

Un monstruo viene a verme - Patrick Ness


Títol: Un monstruo viene a verme
Autor: Patrick Ness
Llengua original: anglès
Il·lustrador: Jim Kay
Traductor: Carlos Jiménez
Editorial: DeBolsillo
Any: 2011


"Tu vida no la escribes con palabras (... ). La escribes con acciones. Lo que piensas no es importante. Lo único importante es lo que haces."


Arran de la recent aparició al cinema de la pel·lícula Un monstruo viene a verme d'Antonio Bayona, vaig decidir llegir el llibre que porta el mateix títol i que fa tres anys vaig regalar a en Dídac per Sant Jordi.
L'edició que tenim té unes il·lustracions espectaculars de Jim Kay que encara donen més força a la història que s'explica.
La novel·la és de Patrick Ness, però escrita a partir d'una idea inicial de Siobhan Dowd, que va morir prematurament de càncer i no va poder acabar de redactar-la.


Es tracta d'una història que parla de la superació del dolor, de l'acceptació de la mort i del dol, de treure la força de dins per enfrontar-se al que més temem.


"A veces la gente necesita mentirse a sí misma más que ninguna otra cosa."



En Conor és un noi de dotze anys que ha hagut de fer-se gran abans d'hora per poder tenir cura de la seva mare, malalta de càncer. Cada nit, quan passen set minuts de les dotze, el visita un monstre del seu jardí. La primera nit el monstre li diu que és allà perquè en Conor l'ha cridat i que cada nit l'anirà a veure i li explicarà tres històries. Un cop ell hagi explicat les tres històries, haurà de ser en Conor qui li expliqui una història: la història de la seva veritat. 
Així, el lector acompanya Conor i el monstre durant unes nits i escolta les històries que el monstre li explica. Però el lector també acompanya el sofriment del nen a mesura que la mare empitjora.

És una novel·la per a tothom, punyent i molt emocionant, que no deixarà indiferent a ningú. Remou per dins perquè malgrat ser una novel·la carregada de fantasia, també és una novel·la carregada de veritat.


"No siempre hay un bueno. Ni siempre hay un malo. Casi todo el mundo está en algún punto intermedio."

Coneixem una mica més l'autor? 
Patrick Ness va néixer el 17 d'octubre de 1971 als Estats Units, però es va mudar a Londres als 28 anys i ara té la doble nacionalitat britànica i estatunidenca. A més d'Un monstruo viene a verme (2011), també ha escrit la trilogia per a joves de Chaos Walking.


Siobhan Dowd va idear la història i els personatges quan ja patia càncer de mama terminal. S'havia de publicar per Walker Books amb l'editor Denise Johnstone-Burt, que també havia treballat amb Patrick Ness. Així va ser com la història va arribar a mans de Ness per tal que pogués veure la llum.





Tràiler de la pel·lícula



Txell.Cat

diumenge, 23 d’octubre de 2016

La Bíblia de fang - Julia Navarro


Títol: La Bíblia de fang
Autor: Julia Navarro
Editorial: Plaza & Janés Editors
Any: 2005


"Gian Maria el va mirar sense contestar i es va posar a caminar al seu costat mentre veia el seu pare agenollat davant la «Pietat» de Miquel Àngel, tapant-se la cara entre les mans. Va sentir una onada  de pietat per ell i per si mateix. També aquell dia plovia sobre Roma. "


A Roma, un home es confessa: «Pare, m’acuso perquè mataré un home...» .
Al mateix temps Clara Tannenberg, una jove arqueòloga néta d’un home poderós amb un passat fosc, anuncia en un congrés el descobriment d’unes tauletes que, si són autèntiques, seran la prova científica de l’existència del patriarca Abraham: és l’obra d’un escriba que va recollir el relat del profeta sobre la creació del món, la confusió de les llengües a Babel i el diluvi universal. Una autèntica Bíblia de fang.
Amb un equip d’arqueòlegs, i poc abans de l’inici de l’última guerra del Golf, Clara posa en marxa unes excavacions arriscades que fan que n’hi hagi molts que vulguin acabar amb la seva vida i la del seu avi: des de traficants d’art milionaris fins a quatre amics que no claudicaran fins a culminar una venjança implacable.


L’he acabada ara fa pocs dies i sincerament m’ha agradat molt. Al començament de la novel·la m’ha costat força assimilar tots els personatges que hi surten i que costa de diferenciar. En el curs de la novel·la aprens a conèixer els dos principals grups. D'una banda, un grup de personatges molt respectables de cara en fora, però amb un passat tan fosc com el mateix Alfred Tannenberg, tots ells antics comandants nazis que no han pagat ni pagaran mai les barbàries que van cometre i de l’altra, 4 venerables ancians, víctimes de la crueltat humana dels camps d’extermini que van jurar venjar-se pels sofriments que van passar. No hi falten dos assassins a sou, un capellà, un equip d’arqueòlegs de diverses nacionalitats i un grup de periodistes desplaçats a la zona en conflicte,

La novel·la, que resulta interessant des del seu inici, té un rerefons històric i està ambientada en la darrera guerra de l’Iraq, on no pot faltar-hi l’especulació que s’amaga sota la guerra, ni l’espoliació arqueològica i artística de les obres d’art que pertanyen a la història dels països que pateixen la guerra, a profit de persones poderoses.

L’autora detalla minuciosament algunes de les tortures que es portaven a terme en aquells camps d’extermini que remouen l’estómac i el perquè alguns d’aquells infeliços que van sobreviure senten un odi extrem per aquells éssers sanguinaris.
Una imatge força real del que passa i ha passat sempre.


Coneixem una mica més l'autora? Julia Navarro (Madrid 1953) és periodista i ha treballat al llarg de la seva carrera a la premsa, la ràdio i la televisió. Actualment és analista de l’Agència OTR/Europa Press i col·labora en diferents mitjans de comunicació. És autora dels llibres: 1982-1996, entre Felipe y Aznar; Nosotros, la transición; La izquiera que viene; Señora presidenta o El nuevo socialismo: la visión de José Luis Rodriguez Zapatero.
La seva primera obra de ficció, La germandat del Sant Sudari, va ser un èxit espectacular de vendes, tant a Espanya com a l’estranger, i La Bíblia de fang va confirmar aquest èxit de públic i crítica. Fins avui s’han venut més de dos milions d’exemplars dels dos títols arreu del món i s’han publicat a més de vint-i-cinc països. Les seves novel·les han estat guardonades amb diversos premis.
També ha publicat: Digue’m qui sóc (2010), Dispara, jo ja sóc mort (2013), Història d’un canalla (2016). 
Actualment s’està preparant l’adaptació cinematogràfica de La Germandat del Sant Sudari.


MAC

dissabte, 8 d’octubre de 2016

The first phone call from heaven - Mitch Albom



Títol: The first phone call from heaven
Autor: Mitch Albom
Editorial: Sphere
Any: 2013


"The news of life is carried via telephone. A baby's birth, a couple engaged, a tragic accident on a late-night highway — most milestones of the human journey, good or bad, are foreshadowed by the sound of ringing."


"Bad news has no limit. We often feel it should, like a rainstorm that can't possibly get any heavier. But a storm can always worsen, and the burdens of life can, too."



Fa uns dies vaig acabar de llegir The first phone call from heaven de Mitch Albom. Mitch Albom és un dels meus escriptors preferits i aquesta vegada vaig decidir llegir-lo en versió original (és a dir, en anglès).
Com sempre, Albom tracta temes com l'amor, la mort o el dol, i ho fa a través d'una història amable i senzilla: un dia els habitants d'un poble petit comencen a rebre trucades de persones que estimaven i que els van deixar. Albom aprofita els diferents personatges que reben trucades per narrar diferents maneres de (con)viure amb la mort i la soledat.
Entre les històries dels habitants del poble,  coneixem la d'en Sully, que no creu que les trucades vinguin del més enllà i que intenta descobrir la veritat per protegir el seu fill, que voreja els cinc anys i que creu que tard o d'hora rebrà una trucada de la seva mare.

Paral·lelament, Albom també narra la història de la invenció del telèfon de Alexander Graham Bell a través d'una història d'amor amb Mabel Hubbard.


"No one is certain who invented the telephone. Although the U.S. patent belongs to the Scottish-born Alexander Graham Bell, many believe he stole it away from an American inventor named Elisha Grey. Others maintain that an Italian named Manzetti or a Frenchman named Bourseul or a German named Reis or another Italian named Meucci deserves credit.

What few dispute is that all these men, working in the mid-nineteenth century, explored the idea of transmitting vocal vibrations from one place to another. But the very first telephonic conversation, between Bell and Thomas Watson, standing in separate rooms, contained these words: “Come here. I want to see you.”
In the uncountable human phone conversations since then, that concept has never been far from our lips. “Come here. I want to see you”. Impatient lovers. Long-distance friends. Grand-parents talking to grandchildren. The telephone voice is but a seduction, a bread crumb to an appetite. “Come here. I want to see you”"



No podem oblidar que es tracta d'una novel·la de Mitch Albom i que, per tant, té un to trist, però també esperançador; a més de venir carregada de moral.
Així com Els dimarts amb Morrie o Les cinc persones que trobaràs al cel no són llibres per a tots els públics (perquè són massa reals o massa durs), The first phone call from heaven sí que ho és. Sí, és cert que a vegades té un to trist i a vegades hi ha massa màgia i fe. Però també ho és que està escrit de tal manera que et pots sentir perfectament involucrat en la causa d'en Sully. No deixa de ser una faula,  i les faules són per a petits i grans,  creients i no creients.
Sigui perquè el lector creu en el miracle o sigui perquè precisament vol confirmar que és una farsa, la història t'atrapa i et captiva fins al final. 

"There are two stories of every life; the one you live, and the one others tell."


Altres entrades del mateix autor:

Txell.Cat

dilluns, 29 d’agost de 2016

En Noah Barleywater fuig de casa - John Boyne

Títol:  En Noah Barleywater fuig de casa
Autora: John Boyne
Llengua original: anglès
Traducció: Albert Torrescasana i Mercè Santaulària
Editorial: Empúries
Any: 2010


"En Noah Barleywater se'n va anar de casa ben d'hora al matí, abans que s'alcés el sol, abans que bordessin els gossos, abans que la rosada deixés de caure sobre els camps.
Es va aixecar del llit, es va entaforar les peces de roba que havia preparat el vespre anterior i es va esmunyir escales avall aguantant la respiració."


Abans de llegir L'hipnotitzador de Lars Kepler vaig llegir aquesta faula de John Boyne.

Es tracta d'una novel·la breu que narra les històries d'un nen de vuit anys, en Noah Barleywater, que decideix marxar de casa per fugir dels seus problemes. Després de creuar dos pobles plens de màgia, arriba a una botiga de joguines on es troba uns personatges extraordinaris, entre els quals un joguinaire molt vell amb un munt d'històries per explicar.

No vull explicar gaire més per no aixafar la novel·la als qui la vulguin llegir, però es tracta d'una lectura molt ràpida i molt planera. 
Els personatges són entranyables i és molt fàcil sentir-se identificat amb algun dels personatges. És una faula on la màgia i la fantasia hi tenen un paper important, però que això no freni a aquells que no us agrada les novel·les de fantasia!
És una història molt dolça, tot i que amb un munt d'amargor. Però, no patiu! No té res a veure amb el drama d'El noi del pijama de ratlles.


Coneixem una mica més l'autor?
John Boyne va néixer  a Dublín, Irlanda l’any 1971, on va estudiar Literatura Anglesa  al Trinity College. La seva novel·la El noi del pijama de ratlles es va convertir  ràpidament en un best-seller  mundial: es va traduir  a més de quaranta-cinc llengües, va vendre més de  sis milions d’exemplars  i va rebre multitud de premis, entre els quals dues vegades, l’Irish Book Award. També va quedar finalista del prestigiós British Book Award. Durant més d’un any va estar a totes les llistes de més venuts del nostre país. 
A Empúries ha publicat també Motí al Bounthy (2008), La casa del propòsit especial (2009), L’aposta (2010), En Noah Barleywater fuig de casa (2011), El pacifista (2013), i Aquesta casa està embruixada (2014). 

Altres entrades del mateix autor:

diumenge, 28 d’agost de 2016

L'hipnotitzador - Lars Kepler


Títol:  L'hipnotitzador
Autora: Lars Kepler
Llengua original: suec
Traducció: Maria Rosich Andreu
Editorial: Ara Llibres
Any: 2010


"Relaxa't, començant pels dits dels peus, els turmells, les cames. Res no t'ho impedeix, tot està en calma i en pau. L'única cosa que has d'escoltar és la meva veu."


Fa unes hores que he acabat de llegir L'hipnotitzador de Lars Kepler. Més aviat hauria de dir que fa unes hores que he acabat de consumir aquesta novel·la i que, per fi, després de tres dies de lectura frenètica, puc deixar de llegir.

Aquest llibre va arribar a les meves mans de casualitat: era fora de viatge i m'havia acabat el llibre que m'havia endut, així que vaig decidir agafar el llibre que en Dídac s'havia acabat la primera nit de viatge i que s'havia llegit en tres dies.
L'argument em va atrapar de seguida i no pogut deixar de llegir fins que he descobert qui s'amagava darrere de l'horrible assassinat de la família Ek. 
La novel·la comença, sense preàmbuls, amb un assassinat d'allò més sonatsanguinolent: una família sencera mutilada i morta a punyalades. Un dels fills sobreviu i l'inspector en cap, Joona Linna, vol prendre-li declaració mitjançant la hipnosi. Per això, contacta amb Erik Maria Bark, un famós psiquiatre que practicava la hipnosi antigament i que va prometre no tornar a hipnotitzar mai més a ningú.
Arran de la hipnosi del noi, Josef Ek, la trama es complica i es desdobla en dues històries paral·leles molt absorvents.

Feia molt que no llegia una novel·la amb el fervor i l'ansietat de saber com acaba com ho he fet amb L'hipnotitzador. És per això que la recomano a tothom qui faci temps que no troba un llibre que l'atrapi. 
Tanmateix, també cal tenir en compte que la novel·la és altament descriptiva en les escenes del crim i ens les agressions, així que si sou extremadament sensibles, potser val més que no la llegiu.

Entre d'altres coses, L'hipnotitzador captiva perquè descriu uns assassins i uns personatges realment psicòtics i temibles, però alhora, en un context molt proper al nostre.


Coneixem una mica més l'autor? 
Lars Kepler és el pseudònim de la parella d'escriptors Alexander Ahndoril (1967) i Alexandra Coelho Ahndoril (1966). Ja havien escrit altres novel·les i obres de teatre per separat i L'hipnotitzador va ser la seva primera obra conjunta. 
Posteriorment han escrit El contracte (2011), La vident (2012), L'home de sorra (2013).
L'última novel·la que han publicat recupera el personatge de L'hipnotitzador, i es diu Dins la ment de l'hipnotizador (2016).

Txell.Cat

dilluns, 1 d’agost de 2016

Plans de futur - Màrius Serra


Títol: Plans de futur
Autor: Màrius Serra
Editorial: Proa
Any: 2013


Entre aquest llibre i el darrer que he llegit La luz que no puedes ver, he preferit fer un petit parèntesi per poder gaudir dels dos en la seva justa mesura. Aquest llibre que tinc entre mans va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la 2012 i el seu autor és en Màrius Serra, prou conegut en els mitjans literaris.

Plans de futur és una novel·la sobre l’esperança i l’esperit de superació. És una recreació lliure del peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista. En aquesta història de família destaquen les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l’actitud positiva i el sentit de l’humor del matemàtic tetraplègic i les dues cosines. L’acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d’estiueig empordanesa a Vilajoan, però també hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la.

L’estil de l’autor és distès i enginyós al llarg de la novel·la, malgrat els condicionants que requereix fer-se càrrec d’una persona amb una severa atrofia del sistema nerviós. La seva mare i les dues cosines van tenir cura d’ell fins al darrer moment de la seva vida, sense mostrar ni amargura ni defalliments. Com ell, que va saber superar aquestes dificultats i convertir-se en un dels més grans matemàtics de mitjans del segle XX. El mateix protagonista assoleix la seva deficiència física amb un to d’humor genial. Em quedo amb una frase que diu quan li donen el Premi Prat de la Riba .

"Ja em disculparan que no m’aixequi però és que a casa sempre hem estat contrari a l’Alzamiento."

Aquesta biografia novel·lada va molt més enllà del que sembla. Ens descriu la lluita de molts catalans per continuar parlant, llegint i escrivint en català, malgrat la ferotge vigilància franquista, dels que fugen o s’amaguen per no donar la cara, de les dificultats que té el protagonista per ser esguerrat, autodidacta i català en aquella època.


"Pare patri i patriarcal que feia anys que t’amagaves com un cuc mentre el teu país s’esllanguia davant dels que, poc o molt donaven la cara, has de saber una cosa: ni m’espantes ni em commous. Ara veig que vas morir tal com havies viscut: d’amagat. Una paraula que bastarà per salvar-me. Un mot et defineix. Pare, has estat un covard. Covard!!"


Fins que no he llegit aquest llibre, desconeixia completament qui era en Ferran Sunyer. Quantes i quantes persones més, il·lustres personatges del nostre país, han passat desapercebuts per la nostra societat!


Coneixem una mica més l'autor? Neix a Barcelona l’any 1963. És conegut per múltiples facetes, totes elles relacionades amb el llenguatge verbal. Ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d’articles, catorze llibres de narrativa i set de ludolingüística. La seva obra, guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Lletra d’Or o Ramon Llull, comprèn novel·les com L’home del sac, Mon oncle, Farsa o De com s’escriu una novel·la/Monocle (la novel·la inacabada), relats com La vida normal, assajos com Verbàlia i llibres tan personals com Quiet. Les seves obres han estat traduïdes a sis llengües.


MAC

dilluns, 11 de juliol de 2016

La luz que no puedes ver - Anthony Doerr



Títol: La luz que no puedes ver
Autor: Anthony Doerr
Llengua original: anglès
Traducció: Carmen Cáceres i Andrés Barba
Editorial: Círculo de Lectores
Any: 2015




"Cuando perdí la vista, Werner, la gente me decía que era valiente. Cuando mi padre se marchó, la gente me dijo que era valiente. Pero no se trata de valentía, es que no tengo otra opción. Me despierto y vivo mi vida. ¿Acaso no haces tu lo mismo?
No desde hace años, pero hoy tal vez hoy lo hice."


Agost de 1944. Bombarders aliats es disposen a arrasar Saint Malo, illa emmurallada joia de la Bretanya francesa i darrer bastió de les forces de Hitler. Des del cel cauen milers de paperets que insten a la gent perquè fugin a camp obert. La població tem que l’exèrcit alemany no claudiqui fàcilment.  Dels 865 edificis que hi havia a l’interior de les muralles només van quedar en peu 182, tots malmesos en algun punt.
Al número 4 de la rue de Vauborel, la jove Marie-Laure Leblanc no ha pogut llegir les paperetes d’advertència: és cega des dels sis anys, però tot i així intueix que les coses van a pitjor i comença a inquietar-se, bé que poques coses li fan por des que el seu pare li va ensenyar a valdre’s per ella mateixa, construint-li maquetes de fusta de les ciutats on viuen perquè les pugui memoritzar.
Uns carrers més enllà, un jove soldat alemany de divuit anys es desperta entre crits que li ordenen refugiar-se al soterrani de l’hotel que utilitzen com a fortalesa. Werner Pfenning sempre ha sigut un nen prodigi, fascinat per la fabricació i la reparació d’aparells de ràdio, un talent que no ha passat desapercebut per les Joventuts Hitlerianes.
Tant Marie-Laure com Werner coneixen massa bé el que és la guerra: s’han fet adults abans d’hora. Comparteixen també l’estranya capacitat de viure absorbits en els seus propis pensaments, fins i tot davant l’imminent atac aeri.
La darrera nit abans de la gran batalla, els camins de Warner i Marie-Laure es creuen i la seva vida canvia per sempre.

És una novel·la que m’ha produït un impacte molt fort. La narrativa està escrita en present la qual cosa et fa viure tots els fets com si realment t’hi trobessis. L’autor ens descriu l’escenari d’una guerra totalment diferent al que estem acostumats a llegir. Podem veure com la jove Marie-Laure aguditza els seus sentits a través del tacte, dels sons, de l’olfacte. Ens fiquem tant en la seva pell que a vegades ens oblidem que la gent que l’envolta té vista.
El llibre està estructurat en capítols curts que ens parlen dels diferents personatges, amb salts en el temps i en l’espai, que ens porta des del 1944 fins al 1934, però sense seguir una cronologia molt marcada.
És un llibre per llegir de manera pausada, assimilant les diverses situacions dels protagonistes. Un llibre dur, cru, amb alguns capítols realment punyents, però també dolç. En alguns moments he hagut de parar i deixar passar unes quantes hores per reemprendre la lectura. És de les millors novel·les que he llegit darrerament.  


Coneixem una mica més l'autor? 
Anthony Doerr neix a Cleveland el 1973. Està casat i té dos fills. És autor de llibres de relat Memory Wall y The Shell Collector, les memòries Four Seasons in Rome y les novel·les About Grace y La luz que no puedes ver. Aquesta última, finalista del National Book Award y premi Pulitzer de ficció 2015, ha merescut excel·lents crítiques i s’ha convertit en un autèntic best seller als EE.UU. Les obres de Doerr han aconseguit diversos premis, entre ells, el National Magazine Award for Fiction, el 2010 Story Prizec- considerat el més prestigiós premi dels Estats Units per a un llibre de relats i el Sunday Times EFG Short Story Award , el premi més gran del món concedit a un únic relat. El 2007, la revista literària britànica Granta va incloure Doerr a la llista dels “21 millors novel·listes dels Estats Units.


MAC