dissabte, 24 de febrer del 2018

Fins a l'últim moment - Traudl Junge i Melissa Müller


Títol:  Fins a l'últim moment
Autor: Traudl Junge i Melissa Müller
Llengua original: alemany
Traducció: Lídia Álvarez i Pilar Estelrich
Editorial: Edicions 62
Any publicació: 2003



"Mai no he ocultat el meu passat, però el meu entorn em va fer molt fàcil oblidar durant els anys de postguerra. Em deien que era massa jove i massa inexperta per poder apreciar la veritable personalitat del meu cap, rere la façana bonassa del qual s’amagava un home amb una ànsia de poder criminal."

Vaig escollir aquesta novel·la perquè es refereix als darrers anys d’Adolph Hitler, personatge que va ser el causant de la mort de tants milions de persones i concretament de més de 6 milions de jueus, la majoria en els camps d’extermini. Per circumstàncies de la vida, els meus pares i jo, que en aquella època era un infant, vam ser destinats a Nonant-le-Pin, una petita població de Normandia, que per la seva situació geogràfica va ser escollida per assentar-hi el quarter general de la Gestapo, dues portes més avall d’on vivíem. No us podeu imaginar el que això representava pels habitants d’aquell poblet. En aquesta regió és on hi va haver el desembarcament dels aliats a les platges de Normandia, on es va establir un dels camps de concentració més gran per als soldats alemanys fets presoners. Les dues cares de la moneda. Passada la guerra, els pares, junts amb dues altres famílies catalanes refugiades allà, explicaven les peripècies que van haver de passar. Van haver de patir dues guerres seguides, la guerra civil espanyola i la II Guerra Mundial. Quan aquesta es va acabar, jo tenia 4 anys i guardo en el meus records infantils alguns flaixos de moments molt concrets.

No sento cap simpatia per aquest home ni pels seus seguidors per tot el que van fer. Potser per això tenia curiositat en saber com era en el seu món íntim, escrita per una de les seves darreres secretàries. No es podria entendre la fascinació de l’escriptora sense la col·laboració de Melissa Müller, que ens dona a conèixer la vida de Traudl, en la seva infantesa i adolescència i el món en el que es movia.

Traudl Junger tenia vint-i-dos anys quan Hitler la va escollir perquè fos la seva secretària personal. La seva tasca principal entre el desembre de 1942 i el 30 d’abril de 1945 va ser transcriure el dictat del testament polític i privat del Führer, poc abans que aquest se suïcidés al seu búnquer de Berlín. Encegada de fascinació per la personalitat del seu cap, en molt poc temps, la jove noia muniquesa es va trobar en ple centre del poder nacionalsocialista. Acabada la guerra, conscient de la importància del que havia viscut, Traudl Junge va posar per escrit les seves experiències al costat de Hitler, però aquell manuscrit, un document de gran valor històric, no s’havia publicat fins ara.
Una introducció i un epíleg de la periodista Melissa Müller basats en converses amb Junge emmarquen històricament i biogràfica el text, alhora que intenten donar resposta a la pregunta de com és possible que una jove tan ingènua ocupés un lloc tan destacat al costat de l’home que va destruir la vida de milions de persones. La culpa i l’horror pel passat l’han acompanyat des d’aleshores.

Traudl Junge ens descriu un home amable i fins i tot afectuós amb el personal civil que té al seu costat. Un home que passa les vetllades en companyia d’elles i d’Eva Braun, parlant de moltes coses però mai de la guerra ni mai dels jueus. Vegetarià practicant que no entén com la gent pot menjar carn d’un bestiar que han sacrificat en els escorxadors on s’hi veu tanta sang. Que li agrada la bona música, carinyós amb els fills dels seus oficials. Un home capaç de separar la seva aparent tranquil·litat amb els seus sentiments de crueltat portada a la màxima expressió. Al peus de pàgina, hi apareix una breu informació dels militars, personal sanitari i secretàries que compartien llur vida amb el Führer.
Aquesta noia volia ser ballarina, però les circumstàncies familiars no li permeteren continuar la seva carrera de dansa, així que es va presentar a la convocatòria per una plaça de secretària del Führer i va guanyar per decisió d’ell. No estava afiliada a cap grup nazi, va ocupar aquesta plaça i no es va adonar de res del que realment està passant. Estava satisfeta amb la vida que portava, potser en el fons tenia por de voler aprofundir molt en el que realment estava passant, perquè al costat del seu amo, convivia tot l’Estat Major. Fins i tot el lector pot arribar a sentir un cert afecte per aquest personatge si no sabés que darrera d’aquesta bonhomia, s’hi amaga un ser cruel i boig. 

Coneixem una mica més les autores?
Traudl Junge va néixer a Munich el 1920. Era filla d’un cerveser. Entre finals de 1942 i l’abril de 1945 va ser la secretària personal d’Adolph Hitler. Acabada la guerra, va ser presonera dels russos, que la van deixar en llibertat al cap de poc. Va treballar a la revista Quick i com a periodista per a diversos mitjans.

Va concedir una entrevista filmada (`Im Toten Winkel-Hitlers Sekretarin’) en la qual, ja víctima de la malaltia (càncer de pulmó), es va mostrar molt lúcida i amb els seus records frescos a la seva memòria. Va declarar estar en contra de les atrocitats del règim de Hitler, afirmant que durant l’exercici de les seves tasques durant l’Alemanya nazi, mai va arribar a saber de l’Holocaust o altres temes relacionats i que en la seva presència mai es va esmentar la paraula jueu. Va morir al febrer de 2002, poc després de la publicació d’aquest llibre.

El 2004 es va estrenar la pel·lícula Der Untergang (La Caiguda) en la qual es va intentar fer una aproximació a la figura de Hitler que va originar un allau de controvèrsies per considerar que la imatge que es donava de ell, generava un sentiment de comprensió i pietat envers un monstre de la humanitat. 

Melissa Müller és una periodista i escriptora que va néixer a Viena el 1967. Després de treballar «au pair» durant algun temps en Londres, va estudiar Empresarials i Filologia Alemanya. El seu llibre La jove Anna Frank (1998) va tenir una gran repercussió internacional i va ser portat al cinema. Treballa de periodista per a revistes culturals i d’informació general. Durant la investigació a un projecte posterior sobre els artistes del Tercer Reich, va conèixer a Traudl Junge. De les seves trobades es va gestar la novel·la biogràfica Fins a l’últim moment.


MAC 

divendres, 2 de febrer del 2018

El misteri de la senyoreta Hargreaves - Frank Baker


Títol: 
 El misteri de la senyoreta Hargreaves
Autor: Frank Baker
Llengua original: anglès
Traducció: Dolors Udina
Editorial: El cercle de Viena
Any publicació: 2017


"Pot ser que vegi un futur davant nostre? Lluny !! Lluny d’aquí, en un altre lloc! Que cansada estic d’aquesta societat catedralícia! De vegades enyoro el camp obert, una caravana, un ruc, la benedicció dels amics. El món és tan avorrit! No podríem nosaltres quatre llustrar l’armadura rovellada de la vida i tornar a fer-la resplendir? Nosaltres quatre, en algun horitzó llunyà on les gavines volen cap al sol? Amics meus, amics meus! Tenim la vida, si així ho triem, al palmell de les mans."


Vaig escollir aquest llibre perquè, d’entrada, m’agraden les històries de misteri però aquest llibre, malgrat el seu títol, no té res a veure amb els llibres de misteris tenebrosos o inquietants, ans al contrari. És una faula hilarant sobre els perills de la imaginació, en la tradició de la millor novel·la anglesa d’humor. 

El jove Norman Huntley, fill del llibreter de Cornford, i el seu amic Henry, mecànic de cotxes, han passat uns dies de vacances fabulosos a Irlanda. De tornada cap a Anglaterra, decideixen aturar-se a visitar una església que està zelosament custodiada pel sagristà de la parròquia. Per guanyar-se la seva simpatia, els nois li diuen que coneixen una gran amiga de l’antic rector i s’inventen un personatge d’allò més estrafolari: l’octogenària senyoreta Hargreaves, arpista i poeta, neboda del duc de Grosvenor, i també una viatgera intrèpida que va a tot arreu amb un gos i una cacatua... i la seva pròpia banyera portàtil. I resulta que funciona, perquè el sagristà els obre l’església, encantat de tenir coneixences comunes.
De fet , funciona tan bé que al cap d’uns dies en Norman rep una carta de la senyoreta Hargreaves en què diu que està feliç de fer-li saber que passarà uns dies a Cornford i que confia que la vindrà a recollir a l’estació de tren.

Aquesta novel·la és enginyosa, divertida i meravellosa. L’autor utilitza en tot moment una imaginació desbordant que fa atractiva i amena la seva lectura. Té la facultat de fer-te estimar la senyoreta Hargreaves , un personatge de ficció que cobra vida i la qual desitjaries que no se n’anés mai. Al llarg de la trama de la novel·la queda patent la formació musical de l’escriptor, en particular pel que fa la música d’orgue. 


Coneixem una mica més l'autor?
Frank Baker (Hornsey 1908- Porthleven 1982) és un autor britànic de novel·la i contes, principalment sobre temes fantàstics o sobrenaturals, fill d’un agent d’assegurances marines, que havia estat cantant del cor del Magdalen College i nét de l’organista de l’Alexandra Palace. Va estudiar a l’escola de la catedral de Winchester i va treballar durant un temps al negoci del seu pare. Músic i organista, va escriure quinze novel·les, la més coneguda de les quals és El misteri de la senyoreta Hargreaves, (1940), la seva obra més reeixida, de la qual es va fer una versió teatral (1950), com també adaptacions per a ràdio i per a televisió. També va ser actor, guionista de la BBC i col·laborador de The Guardian , i va escriure altres novel·les remarcables, com The Twisted Tree ( 1935) i The Birds (1936). Casat i pare de tres fills.


MAC