dimarts, 28 de febrer del 2017

El contracte - Lars Kepler


Títol:  El contracte
Autor: Lars Kepler
Llengua original: suec
Traducció: Gemma Fabrés i Segalés
Editorial: Amsterdam Llibres
Any: 2010


"Alguna cosa passa amb els pensaments quan un està mort de por. Ja que l'estat de pànic no és constant, es trenca ara i adés per fer lloc al pensament purament racional."


Fa uns dies vaig acabar de llegir El contracte de Lars Kepler. Després d'haver llegir L'hipnotitzador i que aquella novel·la m'absorbís completament, esperava que amb aquesta em passés el mateix. Malauradament, no ha estat així.

Pel meu aniversari em van regalar l'última novel·la de Lars Kepler, Dins la ment de l'hipnotitzador, on sembla ser que tornen a aparèixer els protagonistes de la primera obra. Tot i això, vaig pensar que valia la pena llegir tots els llibres cronològicament per si hi havia alguna trama interessant amb l'inspector protagonista, Joona Linna. 

El contracte se m'ha fet pesat, avorrit en alguns moments i feixuc. No té la frescor ni la velocitat que té la primera novel·la, i el rerefons polític que m'era poc conegut tampoc hi ha ajudat.
Hi ha massa trames secundàries sense importància i massa complexes, i molts personatges dels que hi apareixen no són rellevants. 

Se'n salva el protagonista, Joona Linna, pel carisma que té, i l'agent de policia que l'acompanya en aquesta història, Saga Bauer. Malauradament, considero que Lars Kepler tampoc reïx a l'hora de bastir Jonna Linna d'una història personal psicològica que s'explica a mitges i no s'acaba d'entendre, i que Saga Bauer és un personatge que es podria explotar i omplir, i tampoc no es fa.

Sí que és cert que les últimes 100 pàgines són trepidants i l'acció és ràpida, però ja n'has hagut de llegir 500 perquè això passi. 

Malgrat tot, provaré sort amb la següent novel·la de Lars Kepler d'aquí un temps. Crec que si la primera era tan bona, les altres també ho poden ser!


"El cor de l'Axel bategava ràpidament quan li va baixar la roba interior. Ella somreia completament quieta quan ell li petonejava l'estómac, els pits petits, el coll, la barbeta, els llavis. La noia va obrir les cames cautelosament i ell s'hi va estirar a sobre, sentia com pressionava lentament les cuixes contra els malucs d'ella. Les galtes flamejaven vermelles quan ell va lliscar dins seu. Ella el pressionava contra el seu cos, li acariciava el coll i l'esquena, i sospirava en silenci cada vegada que s'enfonsava dins d'ella."


Altres entrades del mateix autor:

Txell.Cat

dijous, 16 de febrer del 2017

El nostre home a l’Havana - Graham Greene

Títol: El nostre home a l’Havana
AutorGraham Greene
Llengua original: anglès
Traductor: Josep Vallverdú
Editorial: Edicions Proa
Any: 1981 (primera edició)


"Wormold desmuntà en les seves diverses parts l’aspirador. Després s’assegué a l’escriptori i començà a fer una sèrie d’acurats dibuixos. Contemplà els seus apunts de l’arruixadora separada del mànec del tub, l’embocadura d’agulla, el morro corrent i el tub telescòpic. Va adonar-se que havia oblidat d’indicar l’escala. Traçà amb el regle una ratlla i la numerà; una polzada representaven tres peus. Després per a donar més bé la mida, dibuixà un homenic d’uns cinc centímetres d’altura dessota el morro. Li féu un vestit negre i li aplicà un barret bombí i un paraigua.

Quan Milly tornà a casa aquell vespre, ell encara estava enfeinat, escrivint el seu primer informe i ullant un gran mapa de Cuba estès sobre el seu escriptori. "



Aquesta vegada m’ha vingut de gust tornar a llegir un llibre de la meva biblioteca que fa molts anys que vaig llegir. La sobrecoberta del llibre ja denota que han passat molts anys des de que el vaig adquirir, i en ella es reprodueix un fotograma de la pel·lícula del mateix títol, que es va dur a terme uns anys més tard, amb els actors Noël Coward i el sempre perfecte Alec Guinness, en el paper de Jim Wormold.

Jim Wormold és un comerciant britànic que resideix des de fa molts anys a l’Havana i que ven aspiradors. L’acció passa a la Cuba dels anys 50 on tot és possible que succeeixi. La dona se’n va anar ja fa bastants anys deixant-lo a càrrec de la seva única filla. La seva vida transcórrer sense masses complicacions a l’entorn d’ella , una adolescent a punt de fer disset anys, d’un amic alemany, el doctor Hasselbacher, amb qui professa una amistat cautelar i la venda dels seus aspiradors.
Gairebé per casualitat i a desgrat seu, és reclutat per a ser espia del servei secret britànic a la Cuba de Batista. Jim accepta aquesta feina per diners, per pagar els estudis de la seva filla, però li falta vocació per exercir aquest treball i es veu obligat a inventar els informes que envia al seu superior. El problema és que els seus informes ficticis seran presos en compte a Londres, la qual cosa desembocarà en un seguit de problemes i malentesos que el protagonista no podia preveure. Per acabar-ho d’adobar, Londres envia una noia per fer-li de secretària, Mrs. Beatrice Severn.
Tot el llarg de la novel·la està escrit amb el característic humor anglès que fa somriure i posa en evidència la política, el servei d’espionatge, els ministres corruptes, i un llarg etc, etc.

Coneixem una mica més l'autor? 
Graham Greene va néixer a Berkhamsted (Regne Unit) el 1904 i va morir a Vevey (Suïssa) el 1991. Dramaturg, periodista, novel·lista, guionista, autobiogràfic. És un dels grans novel·listes anglesos del segle XX. Calvinista de formació, es convertí al catolicisme el 1926. A partir de 1929 es consagrà a la novel·la i una quinzena dels seus títols han constituït grans èxits i han estat traduïts a tots els idiomes cultes. La seva ideologia catòlica, molt personal, combina l’interès apassionant de la trama amb la profunditat transcendent dels temes.
MAC