.png)
Títol: Nocturn aranès
" La vida pren molt més sentit quan pots oferir alguna cosa als altres."
Nocturn
aranès d’Imma Pericas és
una novel·la situada a la Vall d’Aran que narra la vida de dues dones: la
Carmina i la Rachel. Les dues són joves, fortes i valentes, i a les dues els
toca viure una època molt dura de guerra i postguerra. La Carmina és de la Vall
d’Aran i la coneixem des que és joveneta i marxa de casa per casar-se amb un
pòtol. A ço de Sarrieu s’ha de sobreposar a les xafarderies de les veïnes i
mirar de tirar endavant sigui som sigui (no dubteu que se’n surt la mar de
bé!). La Rachel és una dona jueva d’Estrasburg que vol creuar la frontera pels
Pirineus amb tota la seva família a fi de fugir dels nazis. La seva vida és
diferent de la de la Carmina, són una família prou benestant i més avesada a la
ciutat, però és tan forta i determinada com la Carmina.
La
Carmina i la Rachel són les encarregades de narrar les dues línies temporals
de Nocturn aranès. Tot i que hi ha molta literatura d’aquesta època
de guerra i postguerra, m’ha agradat especialment que Pericas posi dues
protagonistes i narradores. Estem força acostumats a llegir llibres que parlen
d’aquest període històric però sovint hi trobem una presència testimonial de
les dones i són els homes qui prenen el protagonisme.
Les
dues trames estan molt ben escrites i ben lligades. Les descripcions de la
natura de les muntanyes de la Vall d’Aran estan molt ben aconseguides i ens
traslladen a aquesta duresa rural. A mesura que anava passant pàgines em
preguntava en quin punt es creuarien les dues històries i he de reconèixer que
m’ha agradat especialment el punt i la manera com es creuen.
Com
a contrapunt també he de reconèixer que la trama en si a vegades m’ha semblat
una mica previsible i una mica massa ensucrada (i això que a mi m’agraden les
històries d’amor senzilles i tendres...). Amb tot, m’ha agradat i malgrat la
duresa d’alguns passatges, crec que Nocturn aranès deixa un
punt a l’esperança de tornar a començar.
És
una bona història que ens fa reconnectar amb el nostre passat col·lectiu i amb
el personal de les nostres avantpassades, precisament en un moment en què no
massa lluny hi ha qui fuig de casa seva i de la guerra amb l’esperança d’un
futur millor.
Amb aquesta lectura supero una premissa més del repte de lectura d'El Reducte Català: llegir un llibre d’una editorial independent.
" Cada aixopluc és un palau quan no tens sostre."
Txell.Cat
