Carrie - Stephen King

Títol: Carrie

Autor: Stephen King

Llengua original: anglès

Traducció: Gregorio Viastelica

Editorial: De Bolsillo

Any: 1974

He acabat de llegir Carrie, un llibre que probablement no hauria llegit mai si no hagués estat a la caixa de llibres preferits dels meus amics que em van regalar pels 25. 

"Y él le hizo el amor, y esta vez fue distinto, esta vez pareció que finalmente había espacio y no hubo una pesada fricción, sino un roce delicioso que subía y bajaba. (...) había desaparecido ese sabor amargo, cada célula parecía alcanzar su propio clímax, el cuerpo lleno de sol, música en sus oídos, mariposas detrás de la cabeza en la jaula de su mente."

Quan vaig veure que m'havien regalat Carrie, em vaig espantar directament perquè tenia una idea preconcebuda (i, val la pena dir-ho, totalment equivocada) de què s'hi amagava dins. L'Alícia em va assegurar que no era una història de terror, sinó més aviat d'intriga i de dolor.

I així és, Carrie és una novel·la que parla del dolor que pot arribar a sentir una adolescent quan tothom la rebutja i de com la set de venjança ens pot arriba a encegar i se'ns pot escapar de les mans. 
Carrie White és una noia de 17 anys que és víctima de burles i d'assetjament a l'institut per part dels seus companys de classe, especialment per les companyes. Aquesta situació ja és complicada per si sola, però se li suma que la seva mare és una fanàtica religiosa, que l'ha tractat sempre amb molta severitat i pudor. Carrie, doncs, és una adolescent que encara està més sola i se sent més incompresa del que se senten tots els adolescents normalment, però amb un poder telecinètic que no tenen la resta d'adolescents i que anirà polint al llarg de la novel·la per convertir-lo en una arma contra els qui es riguin d'ella.

El que més m'ha cridat l'atenció és l'estil d'Stephen King, que ens explica la història combinant la narració dels fets amb entrevistes a supervivents i experts i informes sobre la telecinesi. Crec que és una manera molt curiosa i interessant d'anar revelant els fets. Tot i que ja des de ben al principi el lector sap que alguna desgràcia passarà, la intriga es manté al llarg de tota l'obra perquè no se sap què és exactament.
També m'ha cridat l'atenció que l'acció principal de la novel·la es concentra en molts pocs dies: des de l'escena de les dutxes que podríem dir que "activa" el poder telecinètic de Carrie, fins el dia del ball.

"Y, de repente, ya nada pareció importar, nada importaba si sólo conseguía darse vuelta, darse vuelta, darse vuelta y mirar las estrellas, darse vuelta, mirar una vez y morir."

Coneixem una mica més l'autor? 

Stephen King (1947) és un escriptor nord-americà conegut per les seves novel·les de terror, intriga, ciència-ficció i fantasia. 
Les històries de Stephen King tenen com a protagonistes personatges de classe mitjana, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, però els fets sobrenaturals i circumstàncies estranyes canvien el curs de la història.

Entre les seves obres podem destacar El resplandor (1977), IT (1986) o La Cúpula (2009). Moltes de les seves obres s’han portat al cinema i s’han convertit en grans èxits, com ara The Shining, Children of the Corn o Carrie.

Stephen King té una senzilla fórmula per poder escriure bé: "Llegeix quatre hores al dia i escriu quatre hores al dia. Si no trobes temps per fer-ho no et podràs convertir en un bon escriptor".

Txell.Cat

La elegancia del erizo - Muriel Barbery

Títol: La elegancia del erizo

Autora: Muriel Barbery

Llengua original: francès

Traducció: Isabel González Gallarza

Editorial: Seix Barral

Any: 2006 (original)

He escollit aquest llibre de la meva biblioteca perquè no té massa volum, és manejable i perquè m’ha intrigat el títol del llibre. La seva lectura m’ha deixat una agradable sensació. La casualitat ha fet que m’he assabentat que se’n va fer una pel·lícula que acabo de veure, tot just he acabat avui de llegir l’obra. Tot i que la pel·lícula m’ha agradat, m’he sentit més properes a les protagonistes a través de les pàgines del llibre. No hi ha una traducció al català, per tant l’he llegit en castellà.

Al número 7 del carrer Grenelle, un immoble burgès de París, res és el que sembla. Dos dels seus habitants amaguen un secret. Renée, la portera, una dona que ha entrat a la cinquantena, porta molt temps fingint ser una dona insignificant. Paloma té dotze anys i amaga una intel·ligència extraordinària. Ambdues porten una vida solitària, mentre s’esforcen per sobreviure i vèncer la desesperança. L’arribada d’un home japonès, culta, educat i savi a l’edifici facilitarà la trobada d’aquestes dues ànimes bessones. Només ell s’adonarà de la seva bellesa interior.

Juntes, Renée i Paloma descobriran la bellesa de les petites coses, invocaran la màgia dels petits plaers efímers i inventaran un món millor. Aquest llibre és un petit tresor que ens ensenya com aconseguir la felicitat, gràcies a la amistat, l’amor i l’art. Mentre passem les pàgines amb un somriure, les veus de Renée i Paloma teixeixen amb un llenguatge melodiós, un himne captivador a la vida.

"Me llamo Renée. Tengo cincuenta y cuatro años. Desde hace veintisiete, soy la portera del número 7 de la calle Grenelle, un bonito palacete con patio y jardín interiores, dividido en ocho pisos de lujo, todos habitados y gigantescos. Soy viuda, bajita, fea, rechoncha, tengo callos en los pies y también, a juzgar por ciertas mañanas que a mí misma me incomodan, un aliento que tumba las espaldas. No tengo estudios, siempre he sido pobre, discreta e insignificante. Vivo sola con mi gato, un animal grueso y perezoso, cuya única característica notable es que le huelen las patas cuando está disgustado. Ni uno ni otro nos esforzamos apenas por integrarnos en el círculo de nuestros semejantes."

Renée és una dona fora del comú; una gran lectora, que té a casa seva una biblioteca molt extensa de llibres d’autors clàssics, moderns, filosòfics. Una enamorada de la lectura, de l’art, de la música i del cinema japonès. Una dona que amaga els seus coneixements sota la disfressa d’una portera insignificant davant dels llogaters de l’edifici. Mentre s’està morint, recorda una frase que li va dir Paloma: “¿Cómo se decide el valor de la vida ? Lo que importa no es morir, sino lo que uno hace en el momento en que muere.” “¿Qué hacía yo en el momento de morir?”, es pregunta.

Paloma està a punt de fer 13 anys. Observadora i super intel·ligent, lluita per no sobresortir a l’escola. Molt crítica amb la seva família per la seva manera de fer, decideix que quan arribi el seu aniversari es suïcidarà, per això cada dia sostreu una pastilla de dormir a la seva mare. Entretant, decideix anotar en un quadern, les seves grans idees. En un moment donat fa una descripció de la portera amb una frase que dóna peu al títol del llibre. 

"La Sra. Michel tiene la elegancia del erizo, por fuera está cubierta de púas, una verdadera fortaleza, pero por dentro es como ellos, tiene el mismo refinamiento, tremendamente solitario i terriblemente elegante."

La narració té un alt contingut filosòfic que generen els dos personatges principals, sostingudes per la presència del Sr. Kakuro Ozu, aquell cavaller meravellós pel qual Renée estaria disposada a enamorar-se. L’escriptora intercala sentiments de cadascuna de les protagonistes. La realitat i la ironia en una, i la sagacitat en l’altra.

Com a punt final, la darrera nota de Paloma, terriblement afectada per la desgràcia de la seva amiga, que acaba amb aquest paràgraf.

"No tema, Renée, no me suicidaré y no le prenderé fuego a nada de nada. Pues, por usted, a partir de ahora buscaré los siempres en los jamases. La belleza en este mundo."

Coneixem una mica més l'autora? 

Muriel Barbery (1969), escriptora francesa nascuda a Casablanca i professora de filosofia. Va estudiar a l’Escola Normal Superior i després fou professora a la UIMP de Saint-Lô. Actualment, resideix al Japó. L’any 2000 va aparèixer la seva primera novel·la Una Llaminadura, que és una crítica a la recerca del gust desconegut, guardonada amb el Premi Meilleur Livre de Litérature Gourmande i reeditada en tot el món sota el títol Rapsodia Gourmet (Seix Barral 2000). La elegancia del erizo, publicada en més de trenta països, i amb més d’un milió d’exemplars venuts, es va mantenir en el primer lloc de vendes durant 30 setmanes consecutives. La elegancia del erizo ha sigut un fenomen editorial a França. El seu tercer llibre és La vida de los elfos (2015). 

MAC 

Vida privada - Josep Maria de Sagarra

Títol:  Vida privada

Autor: Josep Maria de Sagarra

Editorial: Cercle de Lectors (edició 1991)

Any: 1932

De fet, Edicions Proa va cedir la llicència editorial d’aquest llibre al Cercle de Lectors només per als seus lectors. Nosaltres ja feia alguns anys que estàvem subscrits al Cercle i per tant vam poder gaudir d’aquest exemplar. Com molts altres llibres, fa molts anys que el tinc i no sabria dir el perquè fins ara no m’he decidit a llegir-lo.

"Leocàdia! Aquella grassa flor romàntica, inexpressiva, però plena de totes les virtuts com una ratafia antiga que ell va conèixer en un ball famós que es va donar a Barcelona quan el primer casament d’Alfons XII. Aleshores Leocàdia duia una cotilla estranguladora i un vestit de setí rosa amb polisson i cua de volantets, i entre la combinació de punts i repunts i cortines de castedat, respirava la pell del pit de Leocàdia, tota feta de camèlies blanques, fada, inodora, sense promeses, limitada per l’escot discretíssim i per un gran llaç de vellut blau-cel, ajustat com un collar de gos."

L’autor fa una descripció de la burgesia catalana de finals del segle XIX i primer terç del segle XX amb una prosa molt rica en vocabulari i matisos. Ens presenta una societat que viu dels èxits i dels esforços dels seus avantpassats. L’acció transcórrer des del casament d’ Alfons XII, passant per la dictadura de Primo de Rivera, i acabant per la República. L’autor fa una crítica ferotge del comportament d’aquests membres, sempre disposats a adular les altes esferes polítiques, siguin com siguin les tendències del poder. En una paraula, una societat hipòcrita que no dubta en canviar de camisa al so que els interessa més.

En el conjunt dels personatges principals, trobem la família de Lloberola: Don Tomàs de Lloberola, marquès de Sitjar i de Vallromana. Descendent de la pagesia rica, ostenta el títol nobiliari de marquès des de fa dues generacions anteriors, pràcticament arruïnat, però intentant mantenir el seu estatus a tota costa. La seva esposa, Leocàdia, que al contraure matrimoni va aportar una dot suculenta. Tenen dos nois. Frederic, l’hereu, fluix, vanitós i sense conviccions, casat amb una dona que avorreix i que sempre va mancat de diners. Cada dos per tres ha de demanar ajut econòmic al seu pare, la qual cosa crea sempre situacions molt tenses. El segon, en Guillem, solter, simpàtic però amb una doble personalitat. És cruel: no li fa res recórrer al xantatge per aconseguir el que vol. Gaudeix veient la seva víctima acorralada que acaba suïcidant-se. Per obtenir diners però també perquè és un degenerat, manté relacions sòrdides a casa d’una modista que fa servir el seu taller de costura, per concertar trobades immorals.

No hi falta la tercera generació, és a dir Maria Lluïsa, la neta de Don Tomàs. Una noia aparentment moderna, que treballa i que vol emancipar-se. Una noia plena de contradiccions, que queda embarassada i davant la indiferència del pare de la criatura, decideix avortar. Portarà a terme aquest pla a casa d’una dona on es fan aquest tipus d’interrupcions que, sense saber-ho, és l’amant del seu pare.

També hi ha altres personatges que tenen un paper en la trama del llibre. L’autor destaca els fets important que va marcar Barcelona, com l’Exposició Universal que va canviar la imatge de la ciutat, les visites del Rei i de Primo de Rivera, la proclamació de la República. Uns fets que ens porten al principi del segle XX. 

Coneixem una mica més l'autor?

Josep Maria de Sagarra i Castellarnau (Barcelona 1894 - 1961), va ser escriptor i traductor. Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana. És autor d’una obra extensa i variada, amb un estil ric, acolorit i precís. Tot i que va conrear la narrativa, amb molt èxit, és en el camp de la poesia i del teatre on trobem la part més creativa de l’autor. Una de les seves novel·les més exitoses, Vida privada (1932), constitueix una crònica meitat costumista, meitat proustiana, de la decadència de l’aristocràcia barcelonina. Per diverses raons, de tipus més econòmic o literari que ideològic, Sagarra es distancià a poc a poc dels grups catalans de la resistència i comença a col·laborar amb els més o menys oficials. Morí d’un carcinoma bronquial, després d’una llarga agonia. Una bona part de les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües, i algunes han estat dutes al cinema (El Cafè de la Marina, La ferida lluminosa).

Entre la seva extensa producció literària, destaquen: El comte Arnau (1928); La Llúcia i la Ramoneta (1928); La filla del Carmesí ( 1929); La rosa de cristall (1933); La rambla de les floristes (1935); L’Hostal de la Glòria (1931); El Cafè de la Marina (1933); La ferida Lluminosa (1954).

MAC