L'home a la recerca de sentit - Viktor E. Frankl

Títol: L’home a la recerca de sentit
Autor: Viktor Frankl
Llengua original: alemany
Traducció: Francesca Martínez
Editorial: Labutxaca
Any: 1946, traducció al català del 2010

"Nietzsche: El qui té un perquè per viure és capaç de suportar gairebé qualsevol com. Calia, doncs, conscienciar els presos del camp, en la mesura en què es presentés l'ocasió, del "perquè" de la seva vida, de l'objectiu de la seva vida, per tal d'aconseguir que interiorment també fossin capaços de superar i resistir aquell "com" esborronador de la seva existència, aquell horror de la vida al camp. I viceversa: pobre del qui ja no veia cap raó per viure, per al qual la vida ja no tenia sentit i que no albirava cap objectiu en la vida, per a qui el sentit de la seva existència s'havia esvaït, i amb ell qualsevol sentit que el fes perseverar."

Al llarg de la meva adolescència i joventut m'he plantejat en més d'una ocasió quin era el sentit de la vida. La idea que vivim una existència en un món tan gran i que acabem desapareixent quan morim és una qüestió que m'ha preocupat en major o menor mesura, però sovint arribant a la conclusió que això no tenia ni cap sentit ni cap gràcia. En una ocasió ho vaig parlar amb la psicòloga que em visitava, que em va recomanar que em llegís aquest llibre. El vaig comprar quan m'ho va dir, però no em venia de gust llegir un llibre que parlava d'una de les atrocitats més ferotges de la humanitat i de com, malgrat això, l'autor havia trobat el sentit de la vida si jo, i perdoneu la sinceritat, no l'hi trobava pas. Així que l'he tingut al prestatge fins ara, que m'he vist en cor de llegir-lo. 

L'home a la recerca de sentit és un llibre en què l'autor, Viktor Frankl, exposa el procés psicològic dels presos en un camp de concentració nazi. Frankl escriu des de l'autobservació de la seva pròpia experiència i la dels companys, i divideix el text en tres etapes: l'arribada al camp, la vida al camp i l'alliberament. 

Al principi és més descriptiu i exposa moltes escenes del dia a dia al camp, records concrets, evitant els judicis i sense entrar en detall de les massacres i tortures perquè sap que se n'ha parlat molt en d'altres documents. Després, més cap al final el to es torna una mica més científic i parla amb la visió de psicòleg. 

M'ha cridat molt l'atenció la serenor amb què descriu comportaments humans i escenes que es vivien als camps de concentració, el sofriment, la presència constant de la por i de la mort. El text, sense ser fred, té un punt de distància científica sense ser un assaig teòric. 

En general no es fa feixuc perquè el text està dividit en moltes seccions en què es combinen anècdotes amb explicacions i conceptes de psicologia.

No considero que sigui un llibre d'autoajuda per se ni m'ha semblat un text pretenciós, més aviat és una anàlisi dels canvis i el procés psicològic que van viure els presos dels camps de concentració, així com les diferents actituds i conseqüències que se'n van derivar. El valor del llibre rau en el retrat dels interns i de les seves actituds, i de com s'ho va fer ell per tirar endavant, no suïcidar-se i buscar un motiu o un sentit a la vida quan semblava que menys en tenia. De fet, podríem arribar a dir que ell mateix es feia autoteràpia. 

"Sigui com sigui el sofriment (tant se val que sigui gran com petit), omple l'ànima de l'ésser humà, la consciència de l'home. Es dedueix, doncs, que la "grandària" del sofriment humà és una cosa absolutament relativa, i a partir d'aquí podem continuar deduint que fins i tot una fotesa pot produir la més gran de les alegries."

El missatge global del llibre és lluminós. Malgrat tot i malgrat el patiment la vida té sentit, encara que no sigui un sentit universal que serveixi per a tothom ni per sempre, sinó que depèn de cadascú i de cada moment. 

"El sentit de la vida humana no es podrà formular mai de manera general, mai no es podrà donar una resposta general a la pregunta pel sentit de la vida."

Havent llegit el llibre entenc que el sentit de la vida del qual parla Viktor Frankl és la pastanaga per tirar endavant. Si m'hi capfico gaire segueixo pensant que els meus dubtes sobre el sentit de la vida, entès com el fet inevitable de la mort i la nostra desaparició, segueixen sense haver-se resolt. Però vaja, que ara veig molt més clares les meves pastanagues 😊. 

"Al camp de concentració t'ho poden prendre tot menys una cosa: l'últim vestigi de llibertat per adoptar una actitud o una altra davant determinades condicions."

Coneixem una mica més l'autor?

Viktor Frankl (Viena, 1905 - 1997) va ser un neuròleg, psiquiatre i filòsof austríac d’origen jueu. L’any 1942 va ser deportat a un camp de concentració, on va estar tancat fins a l’abril de 1945. Supervivent de l’Holocaust, va escriure el best-seller L’home a la recerca de sentit (1946) i és el fundador de la logoteràpia, que és un mètode terapèutic que es basa en la voluntat del sentit. 

Txell.Cat

La corona de les sis pedres - Elena Puig Guitart

Títol: La corona de les sis pedres. 

Autora: Elena Puig Guitart

Llengua original: català

Any: 2023

Editorial: Comanegra

"Com la neu, que és aigua i és gel. Saber guardar cada tresor que et concedeixen les teves diferents identitats, saber transformar-te segons el que es necessita, saber adaptar-te i ser flexible, tot això dona a les persones la força per encarar les dificultats que la vida sempre porta. La vida no és justa, Naxen, la vida és, i punt. La vida no entén de justícies, això és un concepte humà. La vida no pregunta, sinó que es presenta, i ets tu qui t'has de saber adaptar, sent tan flexible com puguis, agafant totes les fortaleses que els teus diferents rols t'atorguen i t'ensenyen."

La corona de les sis pedres és una faula breu que, com indica el subtítol que l’acompanya, ens presenta sis claus per afrontar els reptes de la vida.

En aquesta història coneixem la Naxen, la filla gran d’una família vikinga força important i que ha d’assumir i heretar les responsabilitats del seu pare. Ella, però, no se sent preparada i segueix fugint de la vida adulta amagant-se dins la closca d’una tortuga gegant. Una nit d’estiu la Naxen fa un viatge acompanyada d’un ésser molt especial que la guia i l’ajuda a descobrir les sis pedres (valors) que li fan falta per afrontar els reptes de la vida.

Com totes les faules, La corona de les sis pedres és una història al·legòrica i carregada de fantasia, escrita amb una prosa senzilla i propera, que fa que sigui fàcil de llegir i d’explicar.

Al final del viatge al costat de la Naxen recordem la importància de la comunicació, la generositat o la capacitat de ser flexible. Com a adults potser no descobreix la sopa d’all, però és d’aquelles lectures que de tant en tant van bé per refrescar i recordar allò que ja sabem. No ens enganyem, tots coixegem d’algun peu i és una manera molt amable de prendre consciència. La corona de les sis pedres és un llibre molt breu, però d’aquells que està carregat de reflexions a cada pàgina.
Crec que també pot ser una lectura per fer i comentar amb infants.

Aprofito per agrair l’enviament de l’exemplar a l’Editorial Comanegra.

Amb aquesta lectura supero la premissa de llegir un llibre publicat el 2023 del repte d’El Reducte català.

Coneixem una mica més l'autora? Elena Puig Guitart és psicòloga sanitària, terapeuta, especialista en Mindfulness, investigadora i comunicadora. Ha publicat l'assaig Lo mejor de mí (2023), i La corona de les sis pedres (2023) és el seu primer llibre de ficció.

Txell.Cat

Con rumbo propio. Disfruta de la vida sin estrés - Andrés Martín Asuero

Títol: Con rumbo propio. Disfruta de la vida sin estrés
Autor: Andrés Martín Asuero

Llengua original: castellà

Editat per: Plataforma Actual

Any: 2010

"El presente es donde pasa la vida."

És probable que, en algun moment en alguna llibreria o biblioteca, aquest llibre hagués passat per les meves mans perquè tota la vida he dit "estic estressada" i ho he normalitzat (mal fet, per cert!), així que no hauria estat cap sorpresa que m'hagués cridat l'atenció. Probablement no me l'hauria acabat quedant perquè això del mindfulness i la consciència plena tenia un punt massa místic i espiritual per a la meva ment analítica.

El fet és que Con rumbo propio va arribar a les meves mans definitivament quan, després d'anys de viure en la planificació constant de cara al futur, en el rumiament permanent sobre el passat, a la recerca de la perfecció i en la nul·la flexibilitat, la meva psicòloga em va dir: "Txell, provarem de fer el camí cap al mindfulness perquè puguis gaudir del present". Una part de mi va pensar: "bé, si ja no ens queda res més, ho provarem". L'altra va dir-me: "i això per què servirà?".

Con rumbo propio és una introducció a la pràctica de la meditació i en la consciència plena des de la base i com a eina per a reduir l'estrès. Parlem d'un estrès que va més enllà del patiment per no poder complir un termini o per tenir massa feina. Es tracta d'un estrès que s'apodera de la teva vida i en domina totes les àrees, limitant la nostra capacitat per gaudir i ser feliços. 

Basat en l'experiència pròpia de l'autor i escrit de manera molt senzilla i didàctica, el llibre combina la iniciació a la pràctica de la meditació i el ioga amb l'aplicació de la consciència plena al dia a dia. L'objectiu és clar: reduir l'estrès i aprendre a gaudir del present.

L'autor parteix de la base (què és l'estrès, què és la consciència plena i com la podem aplicar a la reducció de l'estrès), per endinsar-se en les percepcions i les emocions, i acabar parlant de com ens afecta al dia a dia en la comunicació, l'alimentació i la gestió del temps. Tot plegat amb exemples, metàfores i petits exercicis que ajuden a reflexionar.

Con rumbo propio és un resum del contingut que s'imparteix al curs en vuit setmanes que ofereixen per a iniciar-se en el mindfulness. En el meu cas, he tingut la sort de fer aquest recorregut amb acompanyament i, en comptes de en vuit setmanes, ho hem fet en setze.

Entenc l'escepticisme de molts en relació al mindfulness i encara és d'hora per afirmar res, però a mi m'ha ajudat a centrar-me, a identificar que no era capaç de gaudir del present perquè no hi tenia el cap ni el cor, a reduir el ritme i a veure que hi ha alternatives. Òbviament, no és d'avui per demà.

La clau és confiar i llançar-se a la piscina. Provar-ho. Per què no? I cal fer-ho sense expectatives, sense pensar si m'agradarà o no estar estirada i meditant durant 45 minuts, sense jutjar-me si un dia no m'hi acabo de sentir a gust i se me'n va el cap a altres temes. Provar-ho i insistir-hi. 

Per petita que sigui, alguna cosa m'ha aportat. I ja ho deia algú, no? "Els petits canvis són poderosos!".

I N S P I R A by Txell Català Dordal

Con rumbo propio és una lectura que fa reflexionar sobre la vida i sobre què volem fer amb els anys que estem per aquí, que convida a agafar el timó per fer-nos amos de la nostra vida i ser nosaltres qui la dirigim. D'alguna manera, és un llibre que t'empodera i et fa sobirà de la teva pròpia vida. 

"Las metas en la vida tienen valor como referencia que orienta los esfuerzos en una dirección, no como algo valioso en sí mismo. Siempre podrás fijar un nuevo objetivo en la dirección correcta, que te permita seguir avanzando de acuerdo con las circunstancias del momento."

Coneixem una mica més l'autor?

Andrés Martín Asuero és llicenciat en Ciències, té el màster en Administració d'Empreses i doctor en Psicologia. Després d'ocupar diversos càrrecs directius en empreses internacionals, va decidir agafar-se un any sabàtic perquè se sentia estressat i no era feliç. A partir d'aquí es va endinsar en el món del mindfulness i va començar a dedicar-s'hi. Actualment és instructor de Reducció de l'Estrès certificat per la Universitat de Massachussetts en el programa MBSR (Mindfulness-based stress reduction).

Txell.Cat

Soc feminista i no ho sabia - Ariadna Oltra

Títol: Soc feminista i no ho sabia

Autora: Ariadna Oltra

Editorial: Rosa dels vents

Any: 2019

"Les nenes aprenem a estar alerta sempre, quan és fosc i tornem a casa. I seguim fent-ho quan som noies, i ho mantenim quan som dones. Fins a l'actualitat. Sempre mirant de reüll."

"Hi ha d'haver un reconeixement social del fet de tenir cura com a tasca imprescindible per assolir una societat avançada i donar-hi el valor que té perquè cap dona no hagi d'assumir el paper de cuidar els altres pel simple fet de ser dona."

Aquesta entrada probablement serà molt diferent de totes les que he publicat abans, bàsicament perquè Soc feminista i no ho sabia de l'Adriana Oltra m'ha fet reflexionar força i tinc moltes idees al cap que vull compartir, encara que només sigui amb mi mateixa. Jo també sóc feminista i tampoc no ho sabia o, més ben dit, no era un atribut que m'assignés quan algú em preguntava com era o què defensava. Ho donava per fet, però després d'aquesta lectura tinc molt clar que cal reivindicar-ho perquè encara queda molt camí per recórrer i perquè hi ha moltes maneres de ser feminista.

Em considero afortunada d'haver crescut i de viure en un entorn feminista, però no per això he deixat de viure moments amb actituds masclistes d'homes i dones que m'estimo i que, si els ho preguntessin, ens dirien que son feministes. No voldria que ningú s'ofengués o es molestés amb aquesta entrada, però si algú s'hi sent interpel·lat, potser és un moment per revisar-se en feminisme.

"Les dones manen a casa. A fora, és una altra cosa.Penso en les meves àvies. Però no només en elles. Penso també en el dia d'avui. Elles decidien quants quilos de patates, de cebes, quants talls de carn calien a la setmana per alimentar la canalla, quin dia es menjaria peix [...]. Elles controlaven si quedaven ous o no (una truita sempre era l'última opció per sopar). Elles portaven l'agenda de quan s'havia d'anar al metge i ho anotaven en un calendari gros, fent cercles al número del dia que tocava visita. Elles decidien quan calia canviar els llençols dels llits. Quanta estona havia d'estar la finestra oberta per ventilar la casa."

Soc feminista i no ho sabia no és cap teoria feminista ni cap obra alliçonadora, sinó un recull de reflexions de l'autora sobre el feminisme i el punt en què es trobem actualment escrit des del respecte. La majoria de reflexions són breus (una o dues pàgines) i passa bé. M'ha agradat perquè no és un llibre que no pretén sermonejar, sinó només exposar unes idees i uns fets i convidar a la reflexió. En el meu cas, objectiu assolit!

L'obra consta de tres parts. En la primera part, titulada "Ressignificant-me", Oltra exposa com ha arribat al punt on es troba actualment i fa un repàs de la seva vida des de la infància i va identificant comportaments i situacions masclistes assumides, algunes de les quals ens resulten sospitosament familiars. La segona part es titula "Ressignificant-nos" i aquí, l'autora amplia la perspectiva i parla de feminisme en la nostra societat. La tercera part és el contrapunt optimista al regust amarg que et deixa la crua realitat (que és que encara tenim feina per fer i que això ens implica a tots). Sota el títol "Soc optimista", Oltra parla del feminisme en el futur.

"Fins que vaig ser mare... i això va tenir un impacte en la feina. La maternitat com un agent precursor del que vindria. Que la gent et miri diferent, et pregunti si t'incorpores a jornada completa, un cop has acabat el permís de maternitat (pregunta que no es fa als homes que acaben de ser pares), i donin per fet que no pots rendir de la mateixa manera que abans, em va fer adonar de com les dones som percebudes per algunes persones -no totes- en el món laboral."

Aquesta lectura m'ha permès fixar-me en algunes actituds que jo mateixa perpetuava i tenia assumides i que ara tinc clar que vull canviar, així com alguns comentaris o l'ús d'algunes paraules que vull evitar. Sobretot, però, m'ha ajudat a decidir-me a ser més activa en la lluita per la igualtat entre dones i homes. Podem fer moltes coses en l'àmbit laboral, familiar, amb els amics..., però ens hi hem de posar. I posar-s'hi no implica anar a totes les manifestacions i passar als extrems; hi ha moltes maneres de militar en feminisme, com diu Oltra.
Tinc moltes ganes de llegir més sobre el tema i d'aquest recull ja n'he tret una llista de llibres que vull anar llegint, per anar fent camí.

"Reivindicar constantment és cansat. I el cansament que acumulem les dones per ser-ho, i que només les dones podem identificar perquè és un cansament lligar a les circumstàncies femenines, no desapareix amb una migdiada. M'ha costat entendre-ho, però és un cansament que surt de dins, de veure que ets dona i això et situa en inferioritat respecte als homes, perquè és un cansament que no té a veure amb res físic, sinó que és mental. Cansament de les idees masculines que han organitzat el món pensant en ells i no en elles."

"Hi ha factors socials, culturals i individuals que desencadenen violències a diferents nivells dins una parella, però en la base de tots hi ha la manera de socialitzar-nos. Com creixem. Com ens eduquen. Com ens informen. La construcció cultural que fa milers d'anys ens persegueix, també en això. Així s'explica la perspectiva de gènere que encara avui hi hagi dones assassinades per marits o ex i milers de maltractades per la parella."

Coneixem una mica més l'autora?
Ariadna Oltra (Barcelona, 1979) és periodista i presentadora de televisió. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació fins arribar a Televisió de Catalunya, on ha presentat diversos programes.

"Quantes mirades hem hagut d'aguantar les dones per ser dones sense voler-les. Que no em mirin més així! Si jo no ho vull, que no em mirin ulls que molesten i que em volen d'objecte."

Txell.Cat

Un cor ple d'estrelles - Àlex Rovira i Francesc Miralles

Títol: Un cor ple d'estrelles

Autora: Àlex Rovira i Francesc Miralles

Editorial: Ara Llibres

Any: 2010

"No es tracta de llegir molt, sinó d'estimar allò que llegeixes, que ve a ser el mateix que estimar les persones. Al cap i a la fi, els llibres estan escrits per éssers humans i la majoria parlen d'altres éssers humans. Per tant, llegir és un acte d'amor. Pel mateix motiu hem d'apropar-nos a l'art, a la música, a tot allò que és bell i que pot crear un ésser humà que estima la vida."

La meva mare em va regalar Un cor ple d’estrelles fa bastants anys i amb la primera lectura que en vaig fer, ja vaig veure que era una joia. Fa uns mesos, em va tornar a caure a les mans i em van venir ganes de tornar-lo a llegir. Finalment, he trobat el moment de llegir-lo durant les vacances d'agost i, de nou, no m'ha decebut.

Un cor ple d'estrelles és una faula que parla de l'amor en tots els sentits: l'amor romàntic, l'amor als fills, l'amor als llibres, l'amor a la natura, l'amor a la vida, l'amor a un mateix...

La faula narra com en Michel, un nen d'un orfenat de Selonsville, malda per salvar l'Eri, la seva companya d'orfenat de qui està enamorat. L'Eri queda sumida en un somni profund per falta d'amor i en Michel haurà de trobar les deu estrelles de l'amor per cosir-li un cor ple d'estrelles abans que sigui massa tard.

A través d'uns episodis breus i senzills, el lector va descobrint els diferents tipus d'amor a partir de les històries dels diferents personatges.

Una lectura àgil, senzilla, sensible i tendra que hauria de ser obligatòria per a tothom per a la vida. Un cor ple d'estrelles és, en definitiva, un llibre que ens presenta l'amor en totes les seves facetes i que cal anar rellegint per no oblidar allò que és important de veritat.
"Benvinguts a l'aventura més bella del món: estimar".

"Perdonar és l'única manera de permetre que els altres puguin ser una altra cosa, això ho vaig aprendre del meu pare. Si mates un lladre, el condemnes a ser només això per sempre."

Altres entrades dels mateixos autors
Aquí podeu llegir la ressenya d'El laberint de la felicitat dels mateixos autors.

"Hi ha qui fa però no diu i hi ha qui diu però no fa. Per estimar cal fer i dir. Aquest és el secret últim de l'amor. Els batecs del cor mai no són silenciosos."

Txell.Cat

El laberint de la felicitat - Francesc Miralles i Àlex Rovira

Títol:  El laberint de la felicitat

Autors: Francesc Miralles i Àlex Rovira

Editorial: Ara Llibres

Any: 2007

"-Calmi's joveneta. Només puc respondre una pregunta cada vegada. Això és el Laberint de la Felicitat.

L'Ariadna es va sorprendre en sentir-ho. No n'havia sentit mai a parlar, d'aquell lloc. En veure la seva confusió, l'explorador va continuar:

- Aquí, hi vénen a parar els que han perdut el sentit de la vida, i no li puc dir on és la sortida perquè el cert és que no ho sé. L'haurà de trobar vostè soleta, com jo. [...] Així com el sentit de la vida és diferent per a cada persona, aquí totes hem de trobar la sortida amb els nostres propis mitjans."

Fa uns anys vaig llegir Un cor ple d'estrelles dels mateixos autors, Àlex Rovira i Francesc Miralles, i em va agradar molt. Fa uns dies em van venir ganes de tornar-lo a llegir, i fullejant les pàgines de biografia vaig descobrir que tenien una altra faula conjunta: El laberint de la felicitat.

El laberint de la felicitat és una faula que explica la història de l'Ariadna, una noia de 33 anys que ho perd tot i que de sobte es troba dins d'un laberint. Per poder sortir-ne, s'haurà de trobar amb uns personatges ben curiosos que li aniran donant pistes perquè es trobi a si mateixa.

"L'amor és una divisa que no perd mai valor en la borsa de la vida."

El llibre està ple de reflexions que ens permeten fer el mateix recorregut de l'Ariadna i que ens fan pensar en moltes evidències que sovint deixem de tenir en compte per la manera en què vivim actualment, a tota màquina i sense fixar-nos ni un moment amb la nostra vida.

Tot i que és un llibre molt breu i que es podria llegir amb una tarda, crec que val la pena dosificar-lo i llegir-lo a poc a poc per poder assimilar-ho tot i per poder-hi reflexionar amb deteniment. 

Molt recomanable a tothom!

Coneixem una mica més els autors? 

Àlex Rovira és coautor del best-seller La bona sort i autor de La brúixola interior i La bona vida, que han obtingut un gran èxit internacional.

Francesc Miralles és especialista en llibres d'autoajuda i autor dels thrillers El Quart Reich i La profesia 2013.

"Riure és molt seriós, saps? És el dissolvent universal de les preocupacions. Cada vegada que rius, et desapareix un problema del cap."

Txell.Cat