Títol: In memoriam
Autora: Alice Winn
Llengua original: anglès
Traducció: Àlex Guàrdia
Editorial: Amsterdam
Any: 2023 original, 2024 en català
"La neurosi de guerra de l’Ellwood no era tan greu. No quequejava, no cridava, ni es negava a menjar. No tenia lapsus llargs de memòria ni símptomes estranys de dolor físic. Però en Gaunt es va preguntar si una màquina podria tornar a ser una persona o si la guerra havia destruït per sempre la manera de ser de l’Ellwood, igual que havia destruït els camps de batalla de França."
Ens trobem a Anglaterra, som al 1914 i acaba d'esclatar la Primera Guerra Mundial. A Preshute, un internat elitista de nois, els adolescents segueixen als diaris l'avançament de les tropes, les baixes, els ferits… mentre continuen anant al classe, fent-se bromes, fumant i bevent alcohol d'amagat. Observen la guerra des d'una vitrina meravellats i somnien tenir l'edat mínima per poder-se allistar i anar al front a defensar el seu país, envoltats dels seus amics i companys de classe. L’Elwood i en Gaunt fa molts anys que són amics i tenen una relació molt especial, tot i que cap dels dos no s'atreveix a posar paraules als seus sentiments.
"Tinc la sensació que si em donés la més mínima esperança, l'esperaria per sempre."
El dia del seu dissetè aniversari, la mare i la germana d'en Gaunt l’insten a allistar-se a l'exèrcit anglès per silenciar els rumors que comencen a córrer al voltant de la família pels seus orígens alemanys. En Gaunt, al contrari dels seus companys d'escola, és antibel·licista i rebutja la imatge romàntica de la lluita, però s'allista aquella mateixa tarda. Uns mesos després, el segueix l'Elwood i la resta de companys de classe.
La innocència d'aquests joves i la imatge romantitzada de la guerra de seguida desapareix. No, allò no és una aventura compartida i divertida, sinó un horror fosc de sang, mort, gana i por.
Winn retrata la guerra des de les trinxeres i els camps de batalla amb la mirada dels joves; una mirada que evoluciona al llarg de la novel·la a mesura que el terror, les pèrdues, les ferides, l'insomni i l'estrès posttraumàtic va fent forat. La guerra va fer desaparèixer la joventut, la vitalitat i l'energia, les ganes de viure de molts joves que van veure la seva vida truncada, que no sabien si aquell malson acabaria algun dia, i cadascú ho va gestionar com va poder: convertint-se en màquines de guerra, anul·lant l'empatia, segant-se la vida…
"L’Ellwood el volia estimar, però el seu cor semblava fet d’arestes; i en lloc d’afecte, sentia una ràbia encegadora gestant-se sota les costelles. No sabia per què ni com fer que s’aturés. Les mans li tremolaven de les ganes que tenia de trencar alguna cosa."
In memoriam, ja des del títol, és un homenatge a aquelles generacions que van lluitar a la Gran Guerra. És una novel·la molt documentada, escrita amb molt respecte i molta cura que il·lustra el front, la rereguarda, els camps de presoners i les conseqüències del conflicte. Entre el 1914 i el 1918 milions de persones van perdre la vida, molts eren adolescents sense experiència ni formació militar, a qui van donar quatre instruccions i van enviar al front. Alguns van morir tan bon punt van arribar al front; d'altres van ser presoners d'uns altres joves que, com ells, no acabaven de veure-hi el sentit; d'altres van quedar mutilats; d'altres van morir al cap d'unes setmanes, mesos de sang i fred…
Winn combina la novel·la històrica realista amb una història d'amor complexa, i balanceja la duresa de la guerra amb la tendresa del primer amor.
In memoriam m'ha agradat molt, més que per la història, per la manera com està narrada i l'homenatge que representa. Una molt bona primera novel·la de l'autora.
Txell.Cat
.png)
