Els meus dies a la llibreria Morisaki - Satoshi Yagisawa

Títol: Els meus dies a la llibreria Morisaki

Autora: Satoshi Yagisawa
Llengua original: japonès
Traducció: Jordi Mas
Editorial: Navona
Any: 2010
 

"De vegades, a la vida, també és important aturar-se. És com fer un petit descans en el llarg viatge de la vida."

 

Els meus dies a la llibreria Morisaki de Satoshi Yagisawa és el llibre que en Dídac va escollir per mi el Sant Jordi de l'any passat i que fins ara no havia agafat. 

La Takako tenia una vida prou estable: parella des de feia un temps, feina, un pis… Malauradament pateix un desengany amorós quan la seva parella li explica que, de fet, ella és l'amant i que està promès i festeja en paral·lel una altra companya de feina. Aquesta notícia trasbalsa profundament la Takako, que decideix deixar-ho tot i refugiar-se amb el seu oncle Satoru, que regenta una llibreria de vell al barri de Jinbō-chō (un barri que concentra moltíssimes llibreries). D'entrada ella només vol un lloc allunyat de la seva vida anterior on refugiar-se, però no té ganes d'establir nous vincles així que es limita a dormir quan no ha de donar un cop de mà al seu tiet.

Un bon dia, però, accedeix a acompanyar l'oncle Satoru a un bar del barri, on coneix amics i gent del barri molt especial. A poc a poc, la Takako també comença a descobrir el plaer per la lectura. (Aquí val a dir que hi ha força referències a autors japonesos que jo desconeixia.)

 

Els meus dies a la llibreria Morisaki explica els dies de la Takako en aquesta llibreria familiar, la seva reconciliació amb ella mateixa i amb la vida, acompanyada de personatges peculiars i de llibres.

En paral·lel també coneixem la història de l'oncle Satoru i la seva dona Momoko, que un bon dia va desaparèixer de casa.

 

Tant la trama com els personatges són força senzills i previsibles, i alguns dels episodis que potser no són previsibles en l'argument, ho són en allò que intenten evocar en el lector. En altres paraules, hi ha algunes escenes que tenen girs que busquen un clímax i l'emoció fàcil, però que a mi no m'han emocionat perquè m'ha semblat massa evident que l'autora em volia portar cap allà (com la catarsi sota la pluja de la Takako, el tiet i en Hideaki, o l'excursió a la muntanya amb la Momoko).

Els meus dies a la llibreria Morisaki és una novel·la tendra i fàcil, amb un punt naïf, i la veritat és que n'esperava una altra cosa després de llegir-ne tantes ressenyes positives a les xarxes.

 

"Quan per fi em vaig començar a calmar, vaig caure en un pou de tristesa a una velocitat vertiginosa. Estava molt més trista que no pas enrabiada. La meva tristesa era tan present, tan violenta, que em semblava que la podria tocar amb la mà."

Coneixem una mica més l'autora?

Satoshi Yagisawa (Japó, 1977) és un escriptor japonès conegut pels llibres Els meus dies a la llibreria Morisaki (2010) i Amics i llibres a Jinbocho (2011), ambientats al barri de Jinbocho de Tòquio. Aquesta va ser la seva primera novel·la, amb què va guanyar el premi literari Chiyoda. El 2010 se'n va fer una adaptació al cinema.

Txell.Cat

El soroll de les absències - Fàtima Beltran Curto

Títol: El soroll de les absències
Autora: Fàtima Beltran Curto
Llengua original: català
Editorial: Aledis
Any: 2023

"De sobte, sento el recognoscible pes del desencant enfonsant-me el pit, i he d’agafar aire i tornar a inflar amb rapidesa els pulmons perquè els costelles no quedin tan enclotades i m’acabin per aixafar el cor."

El soroll de les absències em va cridar l'atenció perquè situa la història al Delta de l’Ebre, un territori que he recorregut poc amb els llibres i que em feia especial il·lusió. 

La novel·la explica dues històries situades en dos èpoques diferents, però que tenen punts en comú. El fil contemporani ens presenta uns parella de Barcelona, la Sílvia i en Joan, que decideixen fer una escapada al Delta de l'Ebre per retrobar-se i llimar algunes diferències. Sembla que hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar en la seva relació, però la Sílvia no es veu capaç d'enfrontar-s’hi. Per altra banda, coneixem la història de la Rosa i l'Esteve, anys abans, des del festeig fins als moments més durs de la parella. La Rosa, que va quedar vídua de jove, és una persona molt singular, que va patir molt per amor al seu marit. 

Els capítols van intercalant successivament aquestes dues històries, que es troben en l'escapada que fan en Joan i la Sílvia al Delta, ja que s'allotgen al mas de la Rosa. 

Durant bona part de la novel·la, la trama m'ha semblat planera i senzilla, sense massa gruix. Tanmateix, he de dir que els girs finals de les dues trames m’han sorprès força perquè no me'ls esperava gens ni mica pel to general del llibre. 

El soroll de les absències és la història de dues dones fortes, que han viscut una vida plena de secrets i arrossegades per un amor cec, fins que decideixen que ja n’hi ha prou.

D'aquesta lectura el que més m'ha agradat és el retrat de les tradicions i costums de la zona del Delta de l'Ebre: les festes, els jocs (com el del pal ensabonat) i la gastronomia, així com el parlar de la Rosa. Un bon retrat d'una part de Catalunya que és menys visible però que existeix així que ja està bé que també aparegui als llibres!

Aprofito per agrair l'enviament de l'exemplar a l'Editorial Aledis.

Coneixem una mica més l'autora?
Fàtima Beltran Curto (Tortosa, 1977) és advocada i escriptora. Es va iniciar com a autora publicant alguns relats breus i articles en revistes digitals i guanyant amb els seus textos alguns premis literaris de poesia. El 2019 va fer el salt a la narrativa i va publicar la seva primera novel·la, Bienalados. Després va publica Canción bajo el agua; i El soroll de les absències és la seva primera obra en català.

Txell.Cat