Carta d'una desconeguda - Stefan Zweig

Títol: Carta d’una desconeguda
Autor: Stefan Zweig
Llengua original: alemany
Traducció: Clara Formosa
Editorial: Viena Edicions, col·lecció Petits Plaers
Any: 1927

"«A tu, que no m’has conegut mai», hi posava com a capçalera, com a títol. Es va interrompre sorprès: anava dirigida a ell, anava dirigida a una persona imaginada? Tot d'una se li havia despertat la curiositat. I va començar a llegir:"

Si no recordo malament, Carta d’una desconeguda va ser la meva porta d’entrada a Zweig, però d’això ja fa bastants anys. De fet, quan el vaig llegir encara no tenia ni el blog de lectures! Recordava vagament la història, més enllà que es tracta d’una carta d’una desconeguda a un home que es queda al·lucinant (però vaja, això també es pot deduir del títol, no?).

Carta d’una desconeguda és un clam d’amor no correspost, una carta desesperada i apassionada d’una dona a un home, el seu veí, que no només no li ha correspost l’amor, sinó que no sabria reconèixer-la entre un grup de dones.

R. és un novel·lista d’èxit, atractiu i solter que, un dia, en tornar a casa es troba una carta manuscrita molt llarga sense remitent. Després de centrar-se en la correspondència esperada i coneguda, decideix llegir aquella carta tan estranya. El que es troba és la declaració i la confessió d’una dona que el coneix i l’ha estimat tota la vida. Havia estat la seva veïna i, al llarg dels anys, les seves vides es van creuar en més d’una ocasió. Tanmateix, per a ell és una desconeguda.

"Ara ja només et tinc a tu en aquest món, només a tu, que no saps res de mi, que mentrestant jugues desprevingut o t’encapritxes de coses i de persones. Només a tu, que no m’has conegut mai i a qui jo he estimat sempre. [...]

Només amb tu vull parlar, dir-t’ho tot per primera vegada; has de conèixer tota la meva vida, que ha estat sempre teva i de la qual no has sabut mai res."

Aquesta és una novel·la especialment breu, que en la meva edició tot just arriba a les 80 pàgines, i que es llegeix d’una volada. L’estil de Zweig és absorvent i, com a lectors, ens trobem com el novel·lista R, expectants davant aquella declaració sense precedents. A través d’aquella carta coneixem com neix, es cultiva i creix l’admiració, l’amor i l’obsessió d’aquesta desconeguda (de qui no en coneixem el nom) vers l’escriptor. És un passapàgines d'aquells que no es poden deixar per l'angoixa i el patetisme que ens desperten com a lectors. 

"Però encara recordo exactament, estimat meu, el dia i l’instant en què em vaig enamorar de tu completament i per sempre."

De la primera lectura que en vaig fer fa uns anys no en recordava la trama, però sí la sensació que em va deixar, i la recordava com una història d’amor bellíssima, intensíssima, però duríssima. Amb la lectura que n’he fet ara, m’he allunyat de l’amor romàntic i hi he vist més aviat una obsessió malaltissa, que m'ha despertat una certa tendresa davant de la incapacitat de comunicar-se d'una i de comprometre's de l'altre. La darrera pàgina, la darrera frase és l'estocada final després de 80 pàgines de dolor i desesperació. 

Zweig és un autor d'aquells als quals m'agrada tornar un cop a l'any, que sap evocar els sentiments més profunds i portar-los al límit, arrossegant els lectors fins als abismes més profunds del cor, però ho fa de manera magistral, sense que els seus relats semblin irreals i els sentiments, impossibles. 

Altres entrades del mateix autor

• L’amor d’Erika Ewald (1904)

• Por (1925)

• La impaciència del cor (1939)

Txell.Cat

L'amor d'Erika Ewald - Stefan Zweig

Títol: L'amor d'Erika Ewald

Autor: Stefan Zweig

Llengua original: alemany

Traductora: Clara Formosa

Editorial: Viena Edicions, col·lecció Petits Plaers

Any: 1904 original, 2020 traducció al català

"Sentia bategar el seu cor fins a la gola."

He tornat a Stefan Zweig amb una de les primeres obres que va escriure: L'amor d'Erika Ewald. 

Erika Ewald és una jove professora de piano que viu una vida monòtona i grisa, fins que coneix un jove violinista que li omple de matisos el dia a dia. Comparteixen la música, però també confidències, passejos i una intimitat que, en una època marcada pel puritarisme de les joves, fa trontollar la jove pianista.

Aquesta novel·la breu parla de la intensitat del primer amor. A través dels sentiments de la jove Erika Ewald, Zweig retrata la felicitat absoluta que pot provocar aquest sentiment i que et transporta als núvols, però també el dolor més intens que se’n pot derivar, el desengany.

Com sempre, Zweig excel·leix a l’hora de retratar els sentiments femenins i de descriure un paisatge vienès que va canviant segons la percepció de la protagonista i del seu estat d’ànim. La descripció de les emocions és intensa i aclaparadora, la prosa és poètica i carregada de imatges i metàfores.

A L’amor d’Erika Ewald hi ha molta música i també m’ha agradat molt com l’autor descriu la força de la música, que ens acompanya en la felicitat i en la tristesa, que és refugi, que pot arribar a tenir un poder místic que ens aliena de la realitat, i que, com les olors, ens desperta records i sensacions.

"De tant en tant es miraven i sentien la riquesa del seu silenci, i com els feia arribar i feia créixer totes les sensacions plaents de la primavera desenfrenada."

Reconec que és el primer Zweig que potser m’ha semblat un punt massa intens, però això no m’ha fet gaudir-lo menys. De fet, els primers amors i desenganys es viuen amb una intensitat desbordant com la que descriu Zweig. Descriure aquesta intensitat, aquests sentiments extrems no és fàcil, costa trobar les paraules perquè els altres s’afigurin com i quant sentim. I al mateix passa a l’inrevés, no sempre s’aconsegueix assimilar els sentiments descrits dels altres per sentir-los en la pròpia pell perquè, encara que ho fem inconscientment, els passem pel sedàs de l’experiència pròpia.

Però Zweig és un mestre en aquest art. La prosa d’Zweig té una força torrencial i aconsegueix transformar en paraules tota aquesta allau d’emocions, i aconsegueix que el lector s’hi submergeixi. Els dubtes, la incertesa, el desconeixement i la inexperiència de les primeres vegades, el despertar sexual i la repressió del plaer femení d’aquella època que experimenta Erika traspassen el paper i arriben al lector.

"I de sobte va tenir por del seu amor, por que fos també tan dolorós i punyent com tota la felicitat que li havia arribat fins aleshores."

No és el millor Zweig que he llegit, però no deixa de ser una molt bona lectura. Llegiu Zweig i deixeu-vos portar per la torrentada emocional.

Amb aquesta lectura supero un repte més dels que proposen les Biblioteques de Mataró a #MataróDeLlibres2022; el repte 4, que es titula Novel·les amb ritme, i que busca una lectura plena de música.

Altres entrades del mateix autor:

• Por (1925)
• La impaciència del cor (1939)

Coneixem una mica més l'autor? 

Stefan Zweig (Viena, 1881 - Petrópolis, 1942) provenia d'una família jueva rica d'Àustria. Va estudiar filosofia i història de la literatura, i va ser un escriptor molt prolífic. Entre les seves obres, trobem novel·la, novel·les breus, poesia, dramatúrgia, assaig i traduccions.

Amb l'arribada al poder de Hitler, es va condemnar i prohibir l'obra de Zweig a Alemanya. Quan el feixisme es va escampar cap a Àustria, Zweig va marxar cap a Anglaterra. Stefan Zweig es va suïcidar l'any 1942 amb la seva dona perquè no podia suportar els horrors del seu país.

Entre les seves obres, destaquen Novel·la d'escacs, Carta d'una desconeguda i Maria Stuart.

Txell.Cat

Belleza dorada - Laurie Lico Albanese

Títol: Belleza dorada (Stolen Beauty)

Autora: Laurie Lico Albanese

Llengua original: anglès

Traductor: Josep Escarré

Editorial: Duomo

Any: 2017

"Si la gente es un color, Klimt era turquesa profundo."

Vaig saber de l'existència d'aquesta novel·la gràcies al compte d'Instagram @elsaspis que en va fer una ressenya i de seguida em vaig convèncer que l'havia de llegir i que segur que m'agradaria. Viena és una ciutat que m'encanta i l'obra de Gustav Klimt sempre m'ha semblant preciosa, així que no vaig dubtar ni un instant i vaig anar a la biblioteca a agafar-la aquella mateixa setmana.

Belleza dorada de Laurie Lico Albanese és una novel·la basada en fets reals que gira al voltant del retrat Adele Bloch-Bauer I de Gustav Klimt.

Amb un estil fresc i àgil i amb gran versemblança, les poc més de 400 pàgines es llegeixen molt ràpidament i fluïda i et transporten a Viena i a les diferents èpoques que es van succeint. La novel·la s'emmarca en 120 anys d'història, des de 1886, en què llegim el primer passatge d'Adele Bloch-Bauer, fins el 2006, en què es tanca la història de Maria Altmann.

La novel·la intercala capítols d'Adele i de Maria, narrats en primera persona i en femení, amb alguns passatges en cursiva que resituen alguns esdeveniments des d'una veu externa. Des del punt de vista formal, el lector no té pèrdua: els capítols es titulen amb el nom de la veu que narra, ja sigui Maria o Adele, i amb l'any dels fets per situar-nos.

La història explica com Adele Bloch-Bauer coneix Gustav Klimt i, meravellada per la seva obra i per tot el que hi comunica, hi fa amistat i es converteix en mecenes i protectora del pintor. Per encàrrec del seu marit, Ferdinand Bloch-Bauer, Klimt pinta el retrat d'Adele, una obra que es converteix en un símbol de Viena, en la "Mona Lisa" de la ciutat. Maria Altmann, neboda d'Adele i Ferdinand, que creix en un entorn on l'art és sempre present, veu com Viena és envaïda pels nazis i com el llegat de la seva tieta perilla. 

Adele i Maria són dos personatges amb molts elements en comú (a banda de ser tieta i neboda). Totes dues provenen de l'aristocràcia vienesa, tenen una gran passió per l'art i són força modernes per l'època. A més, totes dues viuen el nazisme a Viena i el rebuig als jueus, però en dos moments diferents.

Adele és un personatge que em va atrapar des del principi. Ja des de petita mostra grans inquietuds de coneixement, i més endavant es qüestiona el rol de la muller, participa en la vida social de la ciutat independentment del seu marit... En la història d'Adele apareixen les primeres dones que porten pantalons i que fumen, un element més que farà que  la protagonista es qüestioni els rols i cànons imposats a les dones a finals del segle XIX. 

Per altra banda, Maria al principi no em va semblar un personatge tan potent com la seva tieta, però a mesura que va avançant la lectura, cada vegada agafa més i més força. Maria al principi sembla un personatge amb unes idees més clàssiques que Adele, però l'esclat de la guerra fa que es destapi tota la seva fortalesa i determinació.

Totes dues són un retrat de dones fortes, amb ideals i que els va tocar viure els anys de la història més fosca d'Europa.

"Karl escribió las letras de su nombre, y cuando el gatito gimoteó junto a mi pierna, escribió la palabra K-A-T-Z-E. Todo encajó en seguida, y estaba perdida en el remolino de letras y símbolos y en la posibilidad de que palabras y frases enteras aparecieran como un bote en una orilla lejana cuando mamá y los demás aparecieron en el porche. [...] Me encantaban las letras que se juntaban con otras, como 'tsch': la 'c', suave, arrimada a la estilizada 'h', producía un sonido que podía avanzar como un tren por la página o un susurro lo bastante suave como para que un gatito se quedara dormido."

He gaudit molt de la lectura i m'ha semblat molt interessant poder conèixer la història darrere d'un dels quadres més icònics de Klimt. 

A més, mentre llegia he anat buscant informació sobre altres artistes que apareixen a l'obra i que no coneixia, així com altres obres d'artistes cèlebres que tampoc tenia presents perquè, simplement, no els havia treballat a escola. Així que a banda d'aprofundir en Klimt, he après moltíssim! De fet, tinc ganes de seguir llegint sobre Klimt i la seva obra, i he vist que hi ha un parell de pel·lícules que també tinc ganes de veure i que expliquen aquesta mateixa història (Klimt (2006) i La dama de oro (2015)).

És una història realment fascinant, que m'ha transportat i m'ha captivat, que m'ha despertat unes ànsies de saber i una curiositat que poques lectures m'han despertat, així que us la recomano encaridament.

"El arte es un bálsamo incluso en los momentos más tristes. [...] Todo el mundo tiene momentos tristes, y el arte es uno de los mejores remedios contra un ataque de melancolía. El arte te habla pero tú no tienes que contestarle nada."

Algunes de les obres de Klimt que apareixen a Belleza dorada

Un dels aspectes que m'ha agradat més d'aquesta lectura és poder posar algunes pinzellades d'història a alguns dels quadres de Klimt que coneixia i conèixer-ne alguns de nous.

Klimt va retratar moltes dones de l'aristocràcia vienesa, dones que apareixen com a personatges d'aquesta novel·la, com ara Emilie Flöge (1902), Fritza Fiedler (1906), Margaret Wittgenstein (1905), Serena Lederer (1899), Amalie Zuckerkandl (1917, inacabat), Friederike Maria Beer (1916) o Mada Primavesi (1912). 

També apareixen alguns paisatges com ara Bosc de faigs I i Bosc de faigs II, el Pomer (1912) o Schloss Kammer (1909).

Dànae (1908), L'arbre de la vida (1909), Palas Atenea (1898), Judith amb el cap d'Holofernes (1901) o Les tres edats de la dona (1905) també apareixen a la novel·la, així com Filosofia (1907) i el Fris de Beethoven (1902).

I, per descomptat, el retrat d'Adele Bloch-Bauer I (1907) i II (1912), i El petó (1907-1908).

Coneixem una mica més l'autora?

Laurie Lico Albanese (1959) és una periodista i artista visual estatunidenca que ha publicat ficció, poesia, memòries i no ficció creativa. 

"¿Acaso no quiere todo el mundo que lo abracen como es debido durante el tiempo que sea necesario? Si no tenemos eso, nos ponemos tristes, pero si nos retienen demasiado tiempo, nos sentimos atados."

Txell.Cat

Por - Stefan Zweig

Títol: Por

Autor: Stefan Zweig

Llengua original: alemany

Any: 1925 (original); 2018 (traducció al català)

Traductor: Joan Fontcuberta

Editorial: Quaderns Crema

"En desvetllar-se-li aquest sentiment, sentí una dolorosa estrebada al pit, una sensació confusa, com si lamentés haver-se deixat escapar quelcom, una tensió gairebé física, com el seu cos no recordava haver-li'n fet experimentar mai cap semblant."

Por és la segona obra de Stefan Zweig que té una entrada al bloc, tot i que recordo haver-ne llegit alguna altra abans de començar a escriure ressenyes aquí (almenys Novel·la d'escacs i Carta d'una desconeguda). Zweig sempre aconsegueix plasmar i descriure els sentiments humans amb gran mestria i, en aquesta novel·la breu, tampoc no falla.

Com indica el títol, l'obra se centra en la por i il·lustra perfectament com aquest sentiment pot transformar-se en un temor irracional i com evoluciona cap a l'angoixa, limita la protagonista i la seva rutina fins a torbar-li l'enteniment. La por que sent la protagonista, Irene, arriba al lector a mesura que avança la lectura i Zweig aconsegueix que  el lector quedi enganxat a la història per posar fi a aquest patiment.

"La por, que com tot sentiment intens que experimentava es convertia en nerviosisme, la perseguia sense parar d'una estança a l'altra."

"La por, corrosiva com un àcid, havia descompost la seva vida i n'havia separat els elements. Tot d'una les coses tenien un altre pes, els valors s'havien invertit i les relacions s'havien embrollat."

La trama de Por és molt senzilla, però la gràcia rau en la manera de narrar-la de Zweig. 

Irene Wagner és una senyora benestant i acomodada de Viena, casada amb un advocat i mare de dos fills. Després de vuit anys de matrimoni i d'una activitat social plena d'actes, balls, teatre... se sent avorrida i decideix iniciar una aventura amb un pianista jove per posar una mica d'emoció a la seva vida. Tanmateix, un dia es troba amb una dona quan surt del pis del seu amant i Irene es veu obligada a cedir al xantatge de la dona. La novel·la explora els sentiments d'Irene des que és enxampada per la xantatgista, el temor que el seu marit descobreixi l'afer, la pressió social i la possibilitat de perdre tot el que té. 

No m'esperava el final, però m'ha agradat especialment i l'he trobat molt enginyós.

Zweig no decep mai, però és un d'aquells autors que vull dosificar perquè no s'acabin mai les lectures.

"Era allà, de peu dret, mirant bocabadada, alguna cosa bategava inquieta dintre seu i volia sortir. I tot d'una va saber que era la rialla empresonada allò que maldava per alliberar-se. Sortí disparada com el tap d'una ampolla de xampany i deixa anar petits trinats i refilets. La Irene reia i reia, avergonyida de vegades de la seva alegria folla pròpia d'una bacant, però a continuació hi tornava. Els seus nervis relaxats vibraven amb impulsos elèctrics, tots els seus sentits estaven desperts, excitats i receptius, per primera vegada des de feia dies tornava a menjar amb autèntica gana i begué com una morta de set."

Coneixem una mica més l'autor? 

Stefan Zweig (Viena, 1881 - Petrópolis, 1942) provenia d'una família jueva rica d'Àustria. Va estudiar filosofia i història de la literatura, i va ser un escriptor molt prolífic. Entre les seves obres, trobem novel·la, novel·les breus, poesia, dramatúrgia, assaig i traduccions.

Amb l'arribada al poder de Hitler, es va condemnar i prohibir l'obra de Zweig a Alemanya. Quan el feixisme es va escampar cap a Àustria, Zweig va marxar cap a Anglaterra. Stefan Zweig es va suïcidar l'any 1942 amb la seva dona perquè no podia suportar els horrors del seu país.

Entre les seves obres, destaquen Novel·la d'escacs, Carta d'una desconeguda i Maria Stuart.

"Sentia damunt seu el pes infinit del temps, i les hores, sense res amb què omplir-les, perdien també tot el sentit."

Altres entrades del mateix autor:

• La impaciència del cor

"Un lleuger somriure li aflorà als llavis i s'hi quedà. Romangué ajaguda amb els ulls clucs per assaborir més profundament tot això que era la seva vida i també la seva felicitat. Alguna cosa dintre seu encara li feia una mica de mal, però era un dolor ple de promeses, candent i alhora suau, com les ferides que cremen abans de cicatritzar-se per sempre."

Txell.Cat

La impaciència del cor - Stefan Zweig

Títol: La impaciència del cor

Autor: Stefan Zweig

Llengua original: alemany

Traductor: Joan Fontcuberta

Editorial: Quaderns Crema
Any: 1939

"Té uns ulls com grans de cafè, i la veritat és que, quan somriu, se senten uns espetarrecs com de grans de cafè que es torren."

Stefan Zweig és un dels autors de qui més obres tenim a casa, i és que en Dídac n'és un enamorat. La impaciència del cor, però, el va captivar especialment, així que ja tenia ganes que el llegís per poder-lo comentar plegats.

He de dir que quan vaig començar a llegir-lo em va semblar una meravella per la manera com està escrit i com Zweig descriu els sentiments, però també perquè una trama tan senzilla m'havia atrapat de seguida.

La història narra com el tinent Hofmiller acudeix al castell de la família Kekesfalva, on coneix la seva filla minusvàlida, Edith. Un malentès durant la seva primera trobada, fa que entre Edith i el jove oficial es creï un vincle especial. Atret pels luxes que la família Kekesfalva li ofereixen a canvi de fer companyia a la jove, que li desperta un fort sentiment de pietat, Hofmiller va visitant regularment el castell, però això s'acaba convertint en una dependència que no podrà controlar.

No crec que exageri quan dic que Stefan Zweig és un dels millors narradors de sentiments que hi ha. És capaç d'agafar un sentiment i desgranar-lo amb elegància fins al més petit detall. A La impaciència del cor Zweig esmicola la compassió.

Malauradament, he d'admetre que hi va haver un punt durant la lectura en què se'm va començar a fer pesada la història i em costava més posar-me a llegir-la. Pel meu gust, hagués estat fantàstic que acabés abans del gir que fa cap al final de la novel·la.

Sigui com sigui, és una obra molt recomanable per com està escrita i traduïda.

"Ella va tenir un esglai i se'l va mirar fit a fit. Només ara en Kanitz va comprendre que havia expressat una cosa que conscientment no havia volgut dir. Els mots li havien sortit de la boca sense que ell els hagués sospesat, calculat i examinat com era costum seua. Un desig, que ni tan sols s'havia explicat ni confessat, havia esdevingut de cop veu, vibració i so."

Coneixem una mica més l'autor? 

Stefan Zweig (Viena, 1881 - Petrópolis, 1942) provenia d'una família jueva rica d'Àustria. Va estudiar filosofia i història de la literatura, i va ser un escriptor molt prolífic. Entre les seves obres, trobem novel·la, novel·les breus, poesia, dramatúrgia, assaig i traduccions.

Amb l'arribada al poder de Hitler, es va condemnar i prohibir l'obra de Zweig a Alemanya. Quan el feixisme es va escampar cap a Àustria, Zweig va marxar cap a Anglaterra. Stefan Zweig es va suïcidar l'any 1942 amb la seva dona perquè no podia suportar els horrors del seu país.

Entre les seves obres, destaquen Novel·la d'escacs, Carta d'una desconeguda i Maria Stuart.

"Respira neguitosa, però encara no aixeca les parpelles; en canvi, les seves mans comencen a desemperesir-se: se separen, s'estiren, com si els dits badallessin en despertar-se. Després, els ulls parpellegen i, sorpresos, temptegen al seu voltant."

Txell.Cat