dilluns, 29 d’agost de 2016

En Noah Barleywater fuig de casa - John Boyne

Títol:  En Noah Barleywater fuig de casa
Autora: John Boyne
Llengua original: anglès
Traducció: Albert Torrescasana i Mercè Santaulària
Editorial: Empúries
Any: 2010


"En Noah Barleywater se'n va anar de casa ben d'hora al matí, abans que s'alcés el sol, abans que bordessin els gossos, abans que la rosada deixés de caure sobre els camps.
Es va aixecar del llit, es va entaforar les peces de roba que havia preparat el vespre anterior i es va esmunyir escales avall aguantant la respiració."


Abans de llegir L'hipnotitzador de Lars Kepler vaig llegir aquesta faula de John Boyne.

Es tracta d'una novel·la breu que narra les històries d'un nen de vuit anys, en Noah Barleywater, que decideix marxar de casa per fugir dels seus problemes. Després de creuar dos pobles plens de màgia, arriba a una botiga de joguines on es troba uns personatges extraordinaris, entre els quals un joguinaire molt vell amb un munt d'històries per explicar.

No vull explicar gaire més per no aixafar la novel·la als qui la vulguin llegir, però es tracta d'una lectura molt ràpida i molt planera. 
Els personatges són entranyables i és molt fàcil sentir-se identificat amb algun dels personatges. És una faula on la màgia i la fantasia hi tenen un paper important, però que això no freni a aquells que no us agrada les novel·les de fantasia!
És una història molt dolça, tot i que amb un munt d'amargor. Però, no patiu! No té res a veure amb el drama d'El noi del pijama de ratlles.


Coneixem una mica més l'autor?
John Boyne va néixer  a Dublín, Irlanda l’any 1971, on va estudiar Literatura Anglesa  al Trinity College. La seva novel·la El noi del pijama de ratlles es va convertir  ràpidament en un best-seller  mundial: es va traduir  a més de quaranta-cinc llengües, va vendre més de  sis milions d’exemplars  i va rebre multitud de premis, entre els quals dues vegades, l’Irish Book Award. També va quedar finalista del prestigiós British Book Award. Durant més d’un any va estar a totes les llistes de més venuts del nostre país. 
A Empúries ha publicat també Motí al Bounthy (2008), La casa del propòsit especial (2009), L’aposta (2010), En Noah Barleywater fuig de casa (2011), El pacifista (2013), i Aquesta casa està embruixada (2014). 

Altres entrades del mateix autor:

diumenge, 28 d’agost de 2016

L'hipnotitzador - Lars Kepler


Títol:  L'hipnotitzador
Autora: Lars Kepler
Llengua original: suec
Traducció: Maria Rosich Andreu
Editorial: Ara Llibres
Any: 2010


"Relaxa't, començant pels dits dels peus, els turmells, les cames. Res no t'ho impedeix, tot està en calma i en pau. L'única cosa que has d'escoltar és la meva veu."


Fa unes hores que he acabat de llegir L'hipnotitzador de Lars Kepler. Més aviat hauria de dir que fa unes hores que he acabat de consumir aquesta novel·la i que, per fi, després de tres dies de lectura frenètica, puc deixar de llegir.

Aquest llibre va arribar a les meves mans de casualitat: era fora de viatge i m'havia acabat el llibre que m'havia endut, així que vaig decidir agafar el llibre que en Dídac s'havia acabat la primera nit de viatge i que s'havia llegit en tres dies.
L'argument em va atrapar de seguida i no pogut deixar de llegir fins que he descobert qui s'amagava darrere de l'horrible assassinat de la família Ek. 
La novel·la comença, sense preàmbuls, amb un assassinat d'allò més sonatsanguinolent: una família sencera mutilada i morta a punyalades. Un dels fills sobreviu i l'inspector en cap, Joona Linna, vol prendre-li declaració mitjançant la hipnosi. Per això, contacta amb Erik Maria Bark, un famós psiquiatre que practicava la hipnosi antigament i que va prometre no tornar a hipnotitzar mai més a ningú.
Arran de la hipnosi del noi, Josef Ek, la trama es complica i es desdobla en dues històries paral·leles molt absorvents.

Feia molt que no llegia una novel·la amb el fervor i l'ansietat de saber com acaba com ho he fet amb L'hipnotitzador. És per això que la recomano a tothom qui faci temps que no troba un llibre que l'atrapi. 
Tanmateix, també cal tenir en compte que la novel·la és altament descriptiva en les escenes del crim i ens les agressions, així que si sou extremadament sensibles, potser val més que no la llegiu.

Entre d'altres coses, L'hipnotitzador captiva perquè descriu uns assassins i uns personatges realment psicòtics i temibles, però alhora, en un context molt proper al nostre.


Coneixem una mica més l'autor? 
Lars Kepler és el pseudònim de la parella d'escriptors Alexander Ahndoril (1967) i Alexandra Coelho Ahndoril (1966). Ja havien escrit altres novel·les i obres de teatre per separat i L'hipnotitzador va ser la seva primera obra conjunta. 
Posteriorment han escrit El contracte (2011), La vident (2012), L'home de sorra (2013).
L'última novel·la que han publicat recupera el personatge de L'hipnotitzador, i es diu Dins la ment de l'hipnotizador (2016).

Txell.Cat

dilluns, 1 d’agost de 2016

Plans de futur - Màrius Serra


Títol: Plans de futur
Autor: Màrius Serra
Editorial: Proa
Any: 2013


Entre aquest llibre i el darrer que he llegit La luz que no puedes ver, he preferit fer un petit parèntesi per poder gaudir dels dos en la seva justa mesura. Aquest llibre que tinc entre mans va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la 2012 i el seu autor és en Màrius Serra, prou conegut en els mitjans literaris.

Plans de futur és una novel·la sobre l’esperança i l’esperit de superació. És una recreació lliure del peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista. En aquesta història de família destaquen les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l’actitud positiva i el sentit de l’humor del matemàtic tetraplègic i les dues cosines. L’acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d’estiueig empordanesa a Vilajoan, però també hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la.

L’estil de l’autor és distès i enginyós al llarg de la novel·la, malgrat els condicionants que requereix fer-se càrrec d’una persona amb una severa atrofia del sistema nerviós. La seva mare i les dues cosines van tenir cura d’ell fins al darrer moment de la seva vida, sense mostrar ni amargura ni defalliments. Com ell, que va saber superar aquestes dificultats i convertir-se en un dels més grans matemàtics de mitjans del segle XX. El mateix protagonista assoleix la seva deficiència física amb un to d’humor genial. Em quedo amb una frase que diu quan li donen el Premi Prat de la Riba .

"Ja em disculparan que no m’aixequi però és que a casa sempre hem estat contrari a l’Alzamiento."

Aquesta biografia novel·lada va molt més enllà del que sembla. Ens descriu la lluita de molts catalans per continuar parlant, llegint i escrivint en català, malgrat la ferotge vigilància franquista, dels que fugen o s’amaguen per no donar la cara, de les dificultats que té el protagonista per ser esguerrat, autodidacta i català en aquella època.


"Pare patri i patriarcal que feia anys que t’amagaves com un cuc mentre el teu país s’esllanguia davant dels que, poc o molt donaven la cara, has de saber una cosa: ni m’espantes ni em commous. Ara veig que vas morir tal com havies viscut: d’amagat. Una paraula que bastarà per salvar-me. Un mot et defineix. Pare, has estat un covard. Covard!!"


Fins que no he llegit aquest llibre, desconeixia completament qui era en Ferran Sunyer. Quantes i quantes persones més, il·lustres personatges del nostre país, han passat desapercebuts per la nostra societat!


Coneixem una mica més l'autor? Neix a Barcelona l’any 1963. És conegut per múltiples facetes, totes elles relacionades amb el llenguatge verbal. Ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d’articles, catorze llibres de narrativa i set de ludolingüística. La seva obra, guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Lletra d’Or o Ramon Llull, comprèn novel·les com L’home del sac, Mon oncle, Farsa o De com s’escriu una novel·la/Monocle (la novel·la inacabada), relats com La vida normal, assajos com Verbàlia i llibres tan personals com Quiet. Les seves obres han estat traduïdes a sis llengües.


MAC