Les filles de Hanna - Marianne Fredriksson

Títol: Les filles de Hanna

Autora: Marianne Fredriksson

Llengua original: suec

Traductor: Pep Julià

Editorial: Edicions 62

Any: 1994 (traducció 1998)

"He dedicat molt temps a la teva mare -li va dir-, i em penso que la començo a entendre. Trobo més difícil fer-me una idea de tu i de la teva vida, perquè et tinc tan a prop que no t'aconsegueixo veure amb prou perspectiva. És veritat això que diuen que els qui més estimem són els qui se'ns fa més difícil d'entendre. Però sí que m'he adonat que ets una persona molt misteriosa i plena de secrets. I per això mateix he pensat que n'havies de parlar tu mateixa. Al capdavall, mama, tu tens molta facilitat per explicar coses."

Fa una setmana vaig acabar de llegir Les filles de Hanna de Marianne Fredriksson, i m'ha agradat molt. 

La novel·la explica la història d'una família a través de la veu de tres dones que pertanyen a generacions molt diferents: l'àvia (Hanna), la mare (Johanna) i la filla (Anna). La història comença en l'actualitat de mà de la més jove, Anna, que mentre fa companyia a la seva mare al llindar de la mort, s'adona que coneixia molt poc a la seva mare i a la seva àvia i comença a investigar a partir de fotos i diaris personals. És amb aquesta investigació que Anna pot entendre les seves avantpassats i que s'hi pot reconciliar. 

La història que es narra passa a Suècia, i el lector pot seguir grosso modo en quina època ens trobem gràcies a les pinzellades històriques que l'escriptora introdueix. 

"Hi he pensat molt, en la tristesa. D'ella precisament neix la intuïció i el desig de canviar. Si a les nostres vides no hi hagués tristesa, al fons mateix del nostre ésser, no arribaríem mai a ser humans."

El llibre es divideix en cinc parts: una primera introducció que ens situa Anna en l'actualitat, la història de Hanna, un intermedi d'Anna que ens explica la seva història, la història de Johanna i, finalment, la conclusió, de nou, amb Anna.

M'ha agradat especialment veure com les tres dones viuen esdeveniments molt similars i com reacciona cadascuna d'elles, així com la manera de gestionar les relacions interpersonals segons l'època que viuen (especialment les relacions de parella). 

També m'ha semblat interessant veure com les tres es veuen molt diferents les unes de les altres i sovint no acaben d'entendre's ni d'entendre les seves reaccions, però lector coneix la versió de les tres dones i pot arribar a entendre perquè l'àvia és més esquerpa en segons quines situacions i perquè la néta ho viu de la manera que ho viu.

"Per primera vegada a la vida, va sentir desesperació de debò. Era pitjor que la vergonya, i Hanna es va adonar que hi ha esperances que fan vulnerables les persones."

La meva versió tenia força errors (faltaven paraules en frases, hi havia faltes), però suposo que ja els hauran corregit en les noves edicions :)

Vull acabar aquesta entrada amb un fragment de la sinopsi que podem llegir a la contraportada:

"Amb la societat de Suècia de teló de fons i a través de l'evolució de les condicions de vida del país al llarg del segle (l'emigració del camp a la ciutat, la guerra o la conscienciació feminista), Marianne Fredriksson ens ofereix no tan sols un retrat individual de cadascuna de les dones, amb les seves passions i contradiccions més intimes i amb les seves reaccions davant dels mateixos esdeveniments, sinó també una punyent reflexió sobre l'amor i sobre el paper de les dones al món."

Coneixem una mica més l'autora?

Marianne Fredriksson (1927-2007) ha estat una de les escriptores més llegides i més apreciades de Suècia, tot i que va començar a escriure als 53 anys. L'èxit va arribar amb Les filles de Hanna, la seva novena novel·la, que ha estat traduïda a moltes llengües.

Finalment, un fragment de la nota de l'autora:

"Els pecats dels pares persegueixen els fills fins a la tercera generació, o fins la quarta i tot. Això ho vam haver d'aprendre nosaltres mateixos, que quan anàvem a l'escola encara s'hi estudiava la Bíblia. Recordo molt bé que ho trobàvem terriblement injust, primitiu i fins i tot ridícul. I és que nosaltres pertanyíem a la primera generació engendrada per persones 'independents', és a dir, capaces de fer-se responsables del propi destí."

Txell.Cat