Argelagues - Gemma Ruiz Palà

Títol: Argelagues 

Autor: Gemma Ruiz Palà

Editorial: Edicions Proa

Any: 2016

Amb la meva amiga Helena, ens deixem a vegades algun que altre llibre que més tard passem a comentar. Ens agrada veure en quins punts coincidim o rarament divergim. Aquest llibre me l’ha deixat fa pocs dies perquè el llegeixi. A ella li ha agradat molt i està segura que a mi també em passarà el mateix. Així doncs, he anat per feina. Transcric a continuació alguns fragments que l’autora ens vol aclarir abans de començar la seva obra.

"La Remei Tantiñà Solasagalés va morir el dia de Nadal de fa vuit anys. Tinc gravada l’escena d’entrar a casa els meus avis i haver-los de conformar tota sola. Vaig arribar la primera i em va tocar fer veure que sabia com anava, la mort. També tinc gravat el so de la cremallera que va tancar la Remei tota sencera a dins de la bossa de plàstic negra. Aquells dos nois tan joves de la funerària que no van ajustar bé les ventalles del seu quarto. Jo que vaig espiar per una escletxa. I el cop sec de la porta de la furgoneta un pic van haver carregat la bossa amb la Remei. Aquestes imatges tampoc se m’esborren. Diria que aquell dia vaig començar a escriure aquest llibre. Perquè diria que aquell dia em vaig fer gran.La Remei era la meva besàvia, i era molt més. Encara que jo ja hagués nascut a ciutat, les arrels de pagès no s’arrenquen tan alegrament. Vivíem cadascú a casa seva, però era com si encara fóssim a la masia, tots junts. Ella és la que em va ensenyar totes les lletres. Com pronunciar-les i com fer-les servir per defensar-me. Qui t’ensenya a enraonar t’ensenya el món. El seu món. I jo, sense adornar-me’n m’he estat mirant el meu des d’uns ulls que s’obren per primer cop a Castellterçol l’any 1906. [...]El relat de la vida de la Remei també sona diferent del català oficial. Per mi ha estat un motor, capturar l’oralitat rica i genuïna que ella gastava. [...]"

Les argelagues són uns arbustos modestos, però punxen. La Remei, la Rosa i la Nina també van haver de treure les punxes per tirar endavant. Són les heroïnes de la Gemma Ruiz, però podrien ser les vostres besàvies, àvies i tietes. Dones que van néixer en un món de pagès inclement i es van haver d’espavilar a ciutat. Dones que van fer la guerra a la rereguarda i van arriscar la vida per alimentar els fills. Dones que des dels catorze anys es van llevar de matinada per fer rutllar la indústria tèxtil. Dones de Castellterçol i de Múrcia que van ser l’energia silenciada d’aquelles ciutats del Vallès. Argelagues honora aquestes vides que la Història ha ignorat, però que han construït el país que som.

La periodista explica la vida de tres dones de diverses generacions, al llarg del segle XX entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès Oriental. Hi han trossos de la narrativa que m’han colpit molt per la forma en que descriu algunes de les escenes, a voltes de forma molt cruenta, a voltes tendra, però sempre molt crítica amb la dictadura franquista, la hipocresia de l’església. i la societat d’aquell segle, però per sobre de tot la vida tant dura d’aquelles dones. És un llibre molt ric lingüísticament, on les expressions son genuïnes del lloc on transcórrer la vida de les protagonistes i no es regeix pel català estàndard.

Hi deu haver algun sector de lectors que es deu trobar incòmode amb aquest relat, però crec que majoritàriament tothom sap que en aquella època, les coses eren així.

Coneixem una mica més l'autora?

Gemma Ruiz Palà va néixer a Sabadell l’any 1975 i és periodista. Des del vint-i-u anys treballa al Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista cultural dels Telenotícies. Argelagues és el seu debut literari.

MAC