Títol: Plans de futur
Autor: Màrius Serra
Editorial: Proa
Any: 2013
Entre aquest
llibre i el darrer que he llegit La luz que no puedes ver, he preferit fer un petit parèntesi per poder gaudir dels
dos en la seva justa mesura. Aquest llibre que tinc entre mans va guanyar el Premi
Sant Jordi de novel·la 2012 i el seu autor és en Màrius Serra, prou conegut en
els mitjans literaris.
Plans de futur és una novel·la sobre
l’esperança i l’esperit de superació. És una recreació lliure del peculiar
entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte
que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i
els entrebancs de la universitat franquista. En aquesta història de família destaquen
les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare
absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i
desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l’actitud
positiva i el sentit de l’humor del matemàtic tetraplègic i les dues cosines.
L’acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d’estiueig empordanesa
a Vilajoan, però també hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on
Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de
les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la.
L’estil de
l’autor és distès i enginyós al llarg de la novel·la, malgrat els condicionants
que requereix fer-se càrrec d’una persona amb una severa atrofia del sistema
nerviós. La seva mare i les dues cosines van tenir cura d’ell fins al darrer
moment de la seva vida, sense mostrar ni amargura ni defalliments. Com ell, que
va saber superar aquestes dificultats i convertir-se en un dels més grans
matemàtics de mitjans del segle XX. El mateix protagonista assoleix la seva
deficiència física amb un to d’humor genial. Em quedo amb una frase que diu quan
li donen el Premi Prat de la Riba .
"Ja em disculparan que no m’aixequi però és
que a casa sempre hem estat contrari a l’Alzamiento.
Aquesta
biografia novel·lada va molt més enllà del que sembla. Ens descriu la lluita de
molts catalans per continuar parlant, llegint i escrivint en català, malgrat la
ferotge vigilància franquista, dels que fugen o s’amaguen per no donar la cara,
de les dificultats que té el protagonista per ser esguerrat, autodidacta i
català en aquella època.
"Pare
patri i patriarcal que feia anys que t’amagaves com un cuc mentre el teu país
s’esllanguia davant dels que, poc o molt donaven la cara, has de saber una
cosa: ni m’espantes ni em commous. Ara veig que vas morir tal com havies
viscut: d’amagat. Una paraula que bastarà per salvar-me. Un mot et defineix.
Pare, has estat un covard. Covard!!"
Fins que no he
llegit aquest llibre, desconeixia completament qui era en Ferran Sunyer.
Quantes i quantes persones més, il·lustres personatges del nostre país, han
passat desapercebuts per la nostra societat!
Coneixem una mica més l'autor? Neix a
Barcelona l’any 1963. És conegut per múltiples facetes, totes elles
relacionades amb el llenguatge verbal. Ha publicat més de vuit mil mots
encreuats, tres milers llargs d’articles, catorze llibres de narrativa i set de
ludolingüística. La seva obra, guardonada amb premis com el Ciutat de
Barcelona, Lletra d’Or o Ramon Llull, comprèn novel·les com L’home del sac, Mon oncle, Farsa o De com
s’escriu una novel·la/Monocle (la novel·la inacabada), relats com La vida normal, assajos com Verbàlia i llibres tan personals com Quiet. Les seves obres han estat
traduïdes a sis llengües.
MAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!