Autor: Kent Haruf
Llengua original: anglès
Traductora: Marta Pera
Editorial: El Periscopi
Any: 1984 (2021, en català)
"I vull creure que va ser tan preciós com de vegades ho pot ser, quan esteu bé l'un amb l'altre, quan estar junts és bo per a tots dos."
Tot i que El vincle més fort és la darrera obra de Kent Haruf publicada en català, aquesta és en realitat la primera novel·la que va escriure.
Tenia moltes ganes que sortís i de llegir-la perquè Haruf (i Holt) em té el cor robat des que el vaig descobrir i ara ja feia molt temps que ho havia llegit tot d'ell en català.
El vincle més fort és un drama rural situat al poble fictici de Holt (Colorado) al llarg del segle XX. És la història de l'Edith Goodnough i de la seva família narrada pel seu veí, en Sanders Roscoe. L'Edith Goodnough té 80 anys i s'està recuperant en un llit d'hospital sota la vigilància d'un policia, després d'haver estat acusada d'assassinar el seu germà Lyman. A partir d'aquí, en Sanders ens va explicant en segona persona, com si parlés amb nosaltres, la vida i les misèries dels Goodnough a partir d'episodis concrets, des de l'arribava dels pares a Holt fins al moment en què l'Edith jeu en un llit d'hospital.
A diferència de les altres novel·les que he llegit de Haruf, aquesta és molt més descriptiva i detallada (de vegades fins i tot preferiries estalviar-te alguns detalls...). En aquest sentit, el ritme és lent, però alhora té un punt més de trepidant (sense passar-se, eh) que la trilogia o Nosaltres en la nit perquè en aquesta ocasió el lector sap, des d'abans de començar a llegir, que ha passat alguna cosa terrible i això fa que durant la lectura vulguis saber com acaba.
Més descriptiva i amb un ritme diferent, però segueix sent Haruf: uns personatges quotidians que basteix amb tota una història i que, com sempre, són gent normal que podrien ser els nostres veïns (si haguéssim viscut a Colorado durant aquells anys); una història que ens parla de la vida, que commou i t'esprem el cor.
Aquesta és la lectura més dura i més trista de Haruf. És una novel·la sobre una vida trista i molt difícil, carregada de renúncies i patiment. També és una novel·la que dona veu a l'altra cara de les històries, a tot allò que a vegades no es veu i portem a sobre.
"... li devia fer un petó -i no pas una d'aquelles primeres temptatives de petó amb nassos que es fan nosa i barbetes que topen, sinó un petó de quan ja has superat aquesta etapa i has après a fer una bona fusió de la teva boca amb la d'ella, i té bon gust, i tots dos en voleu més, i llavors en teniu més-."
El vincle més fort no és, per mi, la millor novel·la de Haruf ni la que més he gaudit. És dura i trista i et deixa el cor encongit. Però és l'origen de Holt i de l'estil narratiu de l'autor, és un Haruf que feia temps que trobava a faltar, és un llibre que commou i remou i això ja em va bé.
Ara toca tornar a esperar fins que en surti un altre, sabent que la bibliografia és finita i que algun dia tindré aquest sentiment d'"en vull més", i no n'hi haurà més.
"Feia que la volguessis abraçar al seient de davant d'aquell cotxe pel camí que travessava els camps, agafar-la, posar-li el braç al voltant de les espatlles, fer-li un petó, respirar el seu alè, parlar-hi, explicar-li totes les coses que no havies explicat mai a ningú, totes aquelles coses que estaven més enllà de les bromes i de la teva personalitat aparent, coses que tu mateix no estaves segur de sentir o de pensar fins que no et senties explicar-les-hi a les fosques dins del cotxe aturat envoltant-li les espatlles amb el braç, perquè, d'alguna manera, quan ella les sentia es feien veritat i tot estava bé."
Kent Haruf (1943 - 2014) va ser un novel·lista nord-americà que va néixer al Colorado, on situa totes les seves ficcions literàries.
Es va llicenciar en Arts i Literatura i va rebre diversos premis literaris. Haruf va morir el 2014 just després d'acabar la seva última novel·la, Nosaltres en la nit.
Altres entrades del mateix autor:
- Cançó de la plana (1a part trilogia de Holt)
- Capvespre (2a part trilogia de Holt)
- Benedicció (3a part trilogia de Holt)
- Nosaltres en la nit
Txell.Cat
Com que de moment només he llegit aquest i 'Nosaltres en la nit', de moment aquest em sembla més complet, més consistent, més novel·la. Ja expliqueu que la trilogia és més lleugera i estàtica. Aquí hi ha una història dura, una vida de renúncies. Em va agradar força, la veritat.
ResponElimina