L'avi Ninus - Xavier Baladia

Títol: L’avi Ninus. Glòria i crepuscle d'un dandi
Autor: Xavier Baladia
Editorial: La Campana
Any: 2015

A petició de la meva família, acabo de fer, exclusivament per a ells,  una petita edició d’un llibre que relata l’origen de la nostra família, tant per part paterna com materna. Els ho vaig regalar per les festes de Reis. En canvi, em van regalar  un exemplar de L’Avi Ninus. Coincidències de la vida! A l’igual que l’autor del llibre vaig intentar transcriure l’entorn en què  es movien els meus avantpassats però, evidentment, són dos móns completament diferents. No s’assemblen en res, excepte en una cosa: El meu pare em deia que mai s’ha de perdre la dignitat.

Qui era la besàvia de l’autor? La Ben Plantada, el mite literari d’Eugeni d’Ors. I la tia besàvia? Isabel Llorach, la protagonista de la Vida privada de Sagarra. Però els vincles d’aquesta família amb personatges crucials de la nostra història no s’aturen aquí: el pintor de la família era el mateix Casas; els arquitectes, Gaudí i Puig i Cadafalch; el cosí, Pompeu Fabra; i el professor de violoncel, Pau Casals.    

El protagonista d’aquesta història és el Ninus, l’avi de l’autor i encara una criatura quan la seva mare va fugir de casa a cavall per reunir-se amb el seu amant. El Ninus, meticulós i cerimoniós, es va convertir amb el temps en un model de la seva condició de gran senyor de Barcelona. Un testimoni excepcional dels gran canvis  del segle XX.

Del palauet a Mataró a l’apartament a la casa Milà. Dels estius a Camprodon als primers xalets de la Molina. Del frac als texans.  De la llotja del Liceu al Centre excursionista. L’avi  Ninus és al mateix temps tradició i impuls innovador.

Amb aquest  llibre l’autor ens dóna a conèixer com vivia a finals del segle XIX i fins gairebé a les darreries del segle XX, l’alta burgesia catalana. Ens fa endinsar-nos en molts aspectes  de la vida catalana  de la gent que gaudia d’un alt nivell econòmic, cultural, És realment curiós  descobrir el compendi de normes d’etiqueta i protocol, tant en el vestir com en la manera de moure’s en societat, maneres de ser i de fer que actualment ja no existeixen i que ens resulten llunyanes i fins i tot, en alguns casos, desconcertant. L’habilitat de l’autor fa que es llegeixi  com una novel·la.

"Recordo que un dia, al capvespre, ens vam  aturar tots tres  al peu de les siluetes ombrívoles  dels avets i de l’enorme  mola del xalet, que ens feien semblar  diminuts. L’avi es va mirar aquell meravellós món  que havia creat  amb una passió i un esforç sense límits i em va dir  que no m’oblidés mai d’una cosa. Em va dir que nosaltres pertanyem a un poble petit, feble, mal avingut i antic, però que quan hem tingut clars els vertaders valors essencials, quan els hem defensat amb dignitat, quan hem cregut de debò amb nosaltres, hem esdevingut senyors, hem fet coses grans i hem irradiat llums d’excel·lència que han enlluernat el món.

Ara que ha passat  el temps, ara que fa anys que ells ja no hi són, ara que ja sóc adult, he entès per què m’ho deia: em preparava per fer-me entendre que el petit món on jo havia nascut i que ell m’havia ensenyat a estimar estava condemnat. Ell sabia que les elits envelleixen i moren; que de vegades  fins i tot se suïciden, s’immolen. Però que el poble sempre es jove. I és en aquest poble on viu l’esperança."

Aquest paràgraf que l’autor transcriu al final del seu llibre descriu perfectament el tarannà dels catalans i del que som capaços de fer  davant les dificultats  o les opressions.

Coneixem una mica més l'autor?  Va néixer a Barcelona el 1965. És net de Francesc Xavier Baladia, el  Ninus, membre d’una important  família de l´alta  burgesia  catalana durant quatre segles.

Fa 10 anys va publicar Abans que el temps ho esborri, que es va convertir en el documental Barcelona, Abans que el temps ho esborri., guardonat amb el premi Gaudí al 2012 i que s’ha exhibit a ciutats com Nova York, Paris o Londres.

Amb L’avi Ninus torna a recuperar la memòria d’una família que ha donat personatges realment únics. 

MAC