La pell freda - Albert Sánchez Piñol

Títol: La pell freda
Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial: La Campana
Any: 2002

"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem."

Fa uns dies vaig acabar de llegir La pell freda de Sánchez Piñol. Després d’una temporada de poca lectura, per fi vaig trobar un llibre que em va atrapar (si bé és cert que al principi em va costar una mica).
La barreja d’una novel·la de ciència ficció amb una novel·la psicològica és, sens dubte, una aposta arriscada, però no cal ni dir que l’autor se’n surt i que ho fa amb molt bona nota.

La pell freda tracta l’amor, el sexe, la mort, la solitud, el sentit de la vida, l’esperit de supervivència… En definitiva, tracta moltes de les passions humanes i ho fa de tal manera que commou, per més llunyà que ens pugui semblar l’indret on passen les aventures que es narren.

El protagonista és un antic lluitador irlandès que decideix agafar una feina d’oficial atmosfèric en una illa remota, amb l’objectiu de fugir de la seva realitat. Quan arriba allà es troba que a l’illa també hi ha un far on hi viu un home alemany, aparentment el faroner, anomenat Batís Caffó.
Els dos protagonistes s'hauran d'afrontar a unes criatures ben estranyes...
La novel·la, escrita en primera persona i des del punt de vista del protagonista, ens transporta en aquella illa i ens fa viure les aventures dels dos habitants i els seus sentiments.

Coneixem una mica més l'autor? Albert Sánchez Piñol és un antropòleg i escriptor català. És l’autor de Pandora al Congo (Premi Crítica Serra d'Or de novel·la) i de Victus, i la majoria de la seva obra és original en català. S’ha traduït a nombroses llengües.

"Jugàvem, res més, però jugàvem. I el joc, per innocent que sigui, posa al descobert igualtats i afinitats, perquè quan juguem amb algú no existeixen les fronteres, ni les jerarquies, ni les biografies; el joc és un espai de tots i per a tothom."

Txell.Cat