L'amor fora de mapa - Roc Casagran

Títol:  L'amor fora de mapa

Autor: Roc Casagran

Editorial: Sembra Llibres

Any: 2016

"Però allò encara em va conduir a una solitud més terrible, d'aquella que et punxa al pit, que et fa mal físic, d'aquesta que et ressona pel cervell. I llavors et preguntes on és tothom, on s'han ficat els amics, i potser hi són, però no goses picar cap porta, perquè no sabries pas per on començar, o perquè no voldries molestar, o perquè ets un covard, simplement." 

Els meus sogres em van regalar L'amor fora de mapa de Roc Casagran per Sant Jordi. Coneixent-me, van pensar que una novel·la que intercalava poesia amb prosa seria un bon regal, i ho van encertar.

L'amor fora de mapa em va atrapar de seguida per la lírica i la manera d'estar escrit, per la força dels sentiments que hi apareixen, per la proximitat que traspua el protagonista, en Llull.

La novel·la ens narra la història d'en Llull amb la Clàudia, la seva exparella a qui estima amb totes les seves forces, i amb l'Eldar, el seu millor amic reservat. La novel·la presenta nombrosos flaixbacs que en algun moment poden arribar a confondre al lector, però que permeten dosificar els esdeveniments que es narren.

La novel·la està escrita en primera persona, com si es tractés d'un diari, i en cap moment es fa pesada. Si bé hi ha qui pensa que tota l'estona és el mateix: jo, què sento jo, què em passa a mi, el cert és que constantment passen coses i s'hi expliquen moltes trames diferents.

L'amor fora de mapa tracta temes com l'amor, l'angoixa del present i del futur, la tristesa... i ho fa amb sensibilitat i molta dolçor (malgrat tractar-se de fets amargs en la majoria de casos).

He de reconèixer que el final de l'obra em va sorprendre molt i per això em va agradar molt. A mesura que llegeixes el drama cada vegada es va accentuant més, però no se t'acut que tot plegat pugui acabar com ho fa (i que consti que estic fent un esforç per no fer un spoiler!).

"Quan la marea es retira es veu tota la merdeta que hi ha amagada sota les aigües. I jo aleshores em trobava en marea baixa i el panorama era desolador."

La recomano a aquelles persones més sensibles i a qui els agraden les lectures líriques i, per què no? També a aquelles persones que volen donar una oportunitat a la poesia. Si bé és cert que la poesia no és ni l'element principal de l'obra ni el que li dóna més força, ens permeten endinsar-nos lentament en un gènere poc llegit.

L'amor fora de mapa té una altra curiositat que el fa especial, i és que Borja Penalba i Mireia Vives han musicat els poemes de l'obra. Els trobareu aquí. 

Aquest és el seu primer disc conjunt i en la seva ressenya podem llegir:

"Van rebre la proposta de Roc Casagran quan estaven treballant en temes propis i es van llançar en planxa a musicar els poemes de l’escriptor, emocionats pel potencial i la força dels poemes que apareixen al llibre. 

Per a Mireia i Borja ha sigut tot un repte visualitzar la música que demanaven els poemes de L’amor fora de mapa, i n’estan orgullosos del resultat: boleros, melodies pop…han aconseguit que el poder de la música amplifique les paraules de Roc Casagran i han obert un univers artístic que sobrepassa les pàgines de la novel·la. En total, han musicat els 14 poemes que apareixen al llibre de l’escriptor de Sabadell, i ho han fet treballant estretament amb l’autor, que els ha guiat pels camins vitals que recorren els tres protagonistes del seu llibre."

Coneixem una mica més l'autor?

Roc Casagran va néixer a Sabadell l'any 1980. És professor i escriptor català, especialitzat en poesia i novel·la.
Casagran és llicenciat en Teoria de la Literatura i en Literatura Comparada per la UAB.
Ha publicat diversos llibres de poemes entre els quals trobem Els carrers de les fàbriques (2002), Trènicament trennificats (2005) o Després de Sarajevo (2005). Pel que fa a narrativa ha publicat Camí d'Ítaca (2006) conjuntament amb Oleguer Presas i les novel·les Austràlia (2007), Un ós panda al pas zebra (2011) i Ara que estem junts (2012).

"Tenies teories per a tot. I unes ganes de viure que m'aclaparaven i m'enlluernaven. Això és el que va fer enamorar-me perdudament de tu. Després del te i la cervesa ens n'anàvem a casa meva, i eren dies de molta luxúria, perquè la carn era nova i el desig bategava amb ímpetu, i queien els botons i les arracades."

Txell.Cat