Llengua original: francès
Traductor: Josep Alemany
Traductor: Josep Alemany
Editorial: Columna
Any: 2015
Després d’haver llegit uns quants
llibres d’intriga , em venia de gust poder canviar de registre. Per pura
casualitat em va venir parar a les mans aquest exemplar. No sé si va ser pel
títol, pel gat que surt a la portada i la frase de la contraportada que diu “El
fenomen que ha fet riure més de 2 milions de francesos”, el fet és que em vaig
decidir a llegir-lo.
La veritat és que no em penedeixo
gens. No m’ha fet riure però sí que he somrigut tot al llarg de la trama. És un
llibre d’històries senzilles, construïdes a base de capítols curts i un gran
sentit d’humor, tot això amanit d’un enginy i d’una tendresa que et fan sentir
bé. Si busqueu una novel·la amb una narrativa molt elaborada o molt descriptiva
aneu errats. És en resum una comèdia amable i divertida, escrita per fer passar
un bon moment al lector.
Cansat de viure en un món on no
troba el seu lloc, el milionari anglès Andrew Blake, vidu i sobrepassat la
seixantena, decideix fer un canvi de vida radical. I deixa Londres per
anar-se’n a viure a la campinya francesa a treballar de majordom a casa d’una
senyora que viu en una gran mansió.
Quan arriba a Beauvillier res no
surt com tenia previst. Les relacions entre les quatre persones que viuen allà:
la senyora, la cuinera, la minyona i el jardiner estan plenes de malentesos i
situacions absurdes. S’hi afegeix també un nen que apareix de tant en tant, un
gat d’angora i un gos petaner.
Blake, després d’uns inicis
decebedors per el canvi que li representa passar d’una situació a una altra, es
posa com a objectiu intentar posar ordre a aquella casa caòtica, solucionant
els problemes de cadascun d’aquests habitants, de manera original i enginyosa.
Al llarg de la novel·la, no hi falta la comparació de paraules i hàbits dels
anglesos sobre els francesos i viceversa.
"Al final es va asseure a la cadira i va sospirar. Què hi feia ell,
allà? En Richard tenia sens dubte raó de trobar el seu projecte ridícul. Fer-se
passar per majordom... L’ambient de la casa no era gens acollidor. Entre la
mestressa que li prohibia entrar per la porta principal, i la cuinera, que, com
el comandant d’un vaixell de guerra exigia als mariners una sol·licitud formal abans
d’accedir al pont de comandament, no es divertiria gaire. I a més, amb un gat
que es deia Méphisto, allò podia convertir-se en un infern..."
Coneixem una mica més l'autor?
Gilles Legardinìer ha treballat
al cinema com a pirotècnic, tant a França com als Estats Units, i ha dirigit
anuncis i documentals a escala internacional. Actualment és responsable de
comunicació per al cinema en diversos estudis, tasca que compagina amb
l’escriptura.
Legardinier va començar la carrera com a
escriptor amb els thrillers L’exil des
anges (premi SNCF du Polar 2010). Nous
étions les hommes fins que el 2011 va escriure Demain j’arrête! una comèdia que es va convertir en tot un fenomen
a França. Des de llavors és un dels autors més venut al seu país.
MAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!