Títol: El contracte
Autor: Lars Kepler
Llengua original: suec
Traducció: Gemma Fabrés i Segalés
Editorial: Amsterdam Llibres
Any: 2010
"Alguna cosa passa amb els pensaments quan un està mort de por. Ja que l'estat de pànic no és constant, es trenca ara i adés per fer lloc al pensament purament racional."
Fa uns dies vaig acabar de llegir El contracte de Lars Kepler. Després d'haver llegir L'hipnotitzador i que aquella novel·la m'absorbís completament, esperava que amb aquesta em passés el mateix. Malauradament, no ha estat així.
Pel meu aniversari em van regalar l'última novel·la de Lars Kepler, Dins la ment de l'hipnotitzador, on sembla ser que tornen a aparèixer els protagonistes de la primera obra. Tot i això, vaig pensar que valia la pena llegir tots els llibres cronològicament per si hi havia alguna trama interessant amb l'inspector protagonista, Joona Linna.
El contracte se m'ha fet pesat, avorrit en alguns moments i feixuc. No té la frescor ni la velocitat que té la primera novel·la, i el rerefons polític que m'era poc conegut tampoc hi ha ajudat.
Hi ha massa trames secundàries sense importància i massa complexes, i molts personatges dels que hi apareixen no són rellevants.
Se'n salva el protagonista, Joona Linna, pel carisma que té, i l'agent de policia que l'acompanya en aquesta història, Saga Bauer. Malauradament, considero que Lars Kepler tampoc reïx a l'hora de bastir Jonna Linna d'una història personal psicològica que s'explica a mitges i no s'acaba d'entendre, i que Saga Bauer és un personatge que es podria explotar i omplir, i tampoc no es fa.
Sí que és cert que les últimes 100 pàgines són trepidants i l'acció és ràpida, però ja n'has hagut de llegir 500 perquè això passi.
Malgrat tot, provaré sort amb la següent novel·la de Lars Kepler d'aquí un temps. Crec que si la primera era tan bona, les altres també ho poden ser!
"El cor de l'Axel bategava ràpidament quan li va baixar la roba interior. Ella somreia completament quieta quan ell li petonejava l'estómac, els pits petits, el coll, la barbeta, els llavis. La noia va obrir les cames cautelosament i ell s'hi va estirar a sobre, sentia com pressionava lentament les cuixes contra els malucs d'ella. Les galtes flamejaven vermelles quan ell va lliscar dins seu. Ella el pressionava contra el seu cos, li acariciava el coll i l'esquena, i sospirava en silenci cada vegada que s'enfonsava dins d'ella."
Altres entrades del mateix autor:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!