diumenge, 26 d’abril de 2020

El guardián entre el centeno - J. D. Salinger

Títol: El guardián entre el centeno
AutorJ.D. Salinger
Llengua original: anglès
Traductora: Carmen Criado
Editorial: Alianza
Any: 1951
"No cuenten nunca nada a nadie. En el momento en que uno cuenta cualquier cosa, empieza a echar de menos a todo el mundo."

Aquests dies de confinament he decidit recuperar El vigilant en el camp de sègol, versió en castellà de butxaca d’Alianza Editorial. En tenia ganes perquè el vaig llegir fa molts, molts anys, i em recava el fet que, essent un llibre tan famós, gairebé de culte, no en recordava absolutament res. Així doncs, quan el vaig llegir no em devia impressionar gens... És curiós, crec que ara, que fa moltíssim que vaig deixar enrere l’adolescència, l’he entès millor. Espero que no sigui perquè encara hi sóc, hehehehehehe....

El vigilant en el camp de sègol és l’única novel·la que va escriure J D Salinger. Tracta d’un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s’escapa de l’acadèmia on estudia per tornar a Nova York d’amagat.

El relat, en primera persona, reflecteix les contradiccions i angoixes de l’adolescència a través d’un personatge que critica, desaprova, es queixa, estima i odia i estima i torna a odiar, que vol fer-se gran però alhora no ho vol, que vol fer-se el valent però al cap d’un minut reconeix que no ho és, que considera que tothom és hipòcrita i que experimenta una catarsi vital durant els tres dies en què vagareja per la ciutat, consumint alcohol i tabac i creuant-se amb diversos personatges, nous i coneguts.

Només s’escapen d’aquesta crítica constant la seva germana petita Phoebe, a qui adora, i el seu germà Allie, que ha mort de leucèmia i amb qui manté converses cap al final de la novel·la.

"Muchas veces me imagino que hay un montón de niños jugando en un campo de centeno. Miles de niños. Y están solos, quiero decir que no hay nadie vigilándolos. Sólo yo. Estoy al borde de un principio y mi trabajo consiste en evitar que los niños caigan a él. En cuanto empiezan a correr sin mirar adónde van, yo salgo de donde esté y los cojo. Eso es lo que me gustaría hacer todo el tiempo. Vigilarlos. Yo sería el guardián entre el centeno."

Hi ha qui diu que el que realment vol el vigilant en el camp de sègol és evitar que els nens caiguin pel penya-segat de la vida adulta.

"La verdad es que no hay nada como decir algo que nadie entienda para que todos hagan lo que te dé la gana."
"Hay cosas que no deberían cambiar, coses que uno debería poder meter en una de esas vitrinas de cristal y dejarlas allí tranquilas. Sé que es imposible, pero es una pena."
"Le había partido el corazón, de verdad. Hay personas a quien no se les debe tomar el pelo, aunque se lo merezcan."
Coneixem una mica més l'autor? 
JD Salinger va néixer a Nova York el 1919 i va morir a New Hamshipre el 2010. Va participar al desembarcament de Normandia el 1944 i va començar a publicar contes a la revista The New Yorker el 1945.

"No hay sala de fiestas en el mundo entero que se pueda soportar mucho tiempo a no ser que pueda uno emborracharse o vaya con una mujer que le vuelva loco de verdad."

Teresinha

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!