Títol: Spring
Autora: Ali Smith
Llengua original: anglès
Editorial: Penguin Books
Any: 2019
"April the anarchic, the final month, of spring the great connective. Pass any flowering bush or tree and you can’t not hear it, the buzz of the engine, the new life already at work in it, time’s factory."
La primavera la sang altera. Per la primavera, res és com era. Hem après des de petits que la primavera és l'estació del renéixer, en què el món vegetal torna a florir, en què el món animal es reprodueix, en què l'amor és per tot arreu. Que bonica la primavera… però també és una època de temps canviant, d'anar boig amb els canvis de temperatura, de tempestes i xàfecs. La primavera és l'època de l'esperança pel futur, però també és imprevisible. ☔🌸🌼
Ali Smith a Spring ens presenta una primavera més aviat fosca, amb algun bri d'esperança, però dura.
A cada llibre sembla que Smith tingui una llista de temes dels quals vol parlar, dues o tres figures culturals que vol explorar i una història fictícia per explicar, que ho posi tot en una coctelera i li surti un llibre com Autumn, Winter o Spring. Allò que podria ser un autèntic desastre, acaba sent un experiment que li queda bé i que, a mi, tot i ser una autora exigent, em funciona.
"Don’t be calling it migrant crisis, Paddy said. I’ve told you a million times. It’s people. It’s an individual person crossing the world against the odds. Multiplied by 60 million, all individual people, all crossing the world, against odds that worsen by the day."
"Stel always gets annoyed that facial rec doesn’t work on black people very well, which means people get arrested who aren’t the right people, sometimes aren’t even the right gender - and partly because the system, for whatever reason, just refused to work."
Katherine Mansfield i Rilke són les figures culturals que Smith decideix explorar més a fons, però també hi trobem Tacita Dean -una artista que desconeixia- i Charles Chaplin. M'agrada molt tot el que aprenc i els artistes que descobreixo amb cada llibre d’Ali Smith 😊.
I, finalment, la trama. D'una banda tenim en Richard, un director de cinema que, després de la mort de la seva amiga Paddy se sent totalment perdut. D'altra banda, tenim la Brittany, que treballa en un centre de detenció d'immigrants i està tan alineada del món que ha perdut l'empatia. La Florence, una nena que recorda a la Greta Thunberg, és el punt d'unió entre en Richard i la Brit, una mena d'oasi, de somni impossible. És el bri d'esperança de la novel·la, el florir de la primavera.
Spring ens recorda que estem connectats entre nosaltres, amb els nostres avantpassats, amb la història i amb la natura. I ja podem començar a cuidar-nos els uns als altres si no volem carregar-nos-ho tot.
"And if you die before me, he says, I will spend all the time I’m alive and not with you negotiating the various time differences across the world so that I can spend as much time as a man possibly can on this planet in springtime."
Aquesta tercera entrega del quartet estacional és la que més m'ha agradat des del principi. A diferència de les altres novel·les, en aquesta hi he entrat de ple des de la primera pàgina malgrat els salts temporals i la barreja d'anècdotes i records que són marca de l'autora.
Només em queda una estació per enllestir el quartet estacional i m'encantaria que després d’Estiu hi hagués una altra Tardor per seguir llegint Ali Smith en bucle. Sí, ja sé que té altres novel·les publicades, però li he trobat la gràcia a llegir llibres estacionals.
Altres entrades de la mateixa autora
Txell.Cat
