Un lloc anomenat Antany - Olga Tokarczuk

Títol: Un lloc anomenat Antany
Autora: Olga Tokarczuk

Llengua original: polonès

Traductors: Anna Rubió i Jerzy Slawomirski

Editorial: Proa

Any: 1996 (original); edició de 2020

"Vora el molí els rius s'acoblen. Primer, corren arrambats, encara indecisos i tímids a causa d'aquesta proximitat tan enyorada, però tot seguit conflueixen i es perden l'un dins de l'altre."

El mes d'octubre se celebra, des de fa uns anys, el dia de les escriptores i des de fa uns anys, hi ha una iniciativa a les xarxes socials que consisteix a llegir només autores durant el mes d'octubre per visibilitzar-les. Aquesta iniciativa va néixer a Twitter l'any 2016, després que un grup de tuitaires s'adonessin que al final d'any hi havia una diferència considerable entre els autors i les autores que havien llegit. Aquest és el primer any que em sumo a la iniciativa, i aquesta ha estat la primera lectura del #LeoAutorasOct.

Un lloc anomenat Antany és una lectura preciosa, dolça i delicada, d'aquelles que vas allargant perquè no s'acabi mai.

Es tracta d'una novel·la coral estructurada en episodis que no tenen la mateixa durada i que es corresponen amb diferents temps en un mateix espai, un poble fictici anomenat Antany situat a Polònia. D'entrada pot sonar estrany, però és ben senzill. Un lloc anomenat Antany és una novel·la que dibuixa el pas del temps a través de les famílies que habiten aquest poble des de l'inici de la Primera Guerra Mundial fins la tercera generació, i cada episodi es titula "El temps de..." i el personatge o element en qüestió.  

Al llarg de 300 pàgines, el lector acompanya les famílies de l'Antany, un poble que representa el món, on hi ha rics, pobres, bojos, animals, fantasmes, natura, el bé i el mal, Déus i màgia. Els personatges se succeeixen i representen les esperances truncades, les decepcions i el dolor de la generació marcada per les dues Guerres Mundials i l'horror de l'holocaust, però també el temor i la incertesa de la Polònia comunista, així com les inquietuds i les il·lusions del jovent, dels néts dels qui van viure en el període de guerres. Pàgina rere pàgina tots aquests personatges entranyables es fan un lloc al nostre cor, perquè són ficticis però molt humans i estan construïts amb molta tendresa.

Tal com em va anticipar una amiga, té certa semblança amb Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà, i m'ha sorprès molt perquè si l'obra de Solà em va semblar innovadora per l'estil narratiu, crec que Un lloc anomenat Antany, escrita l'any 1996, encara devia ser una aposta més atrevida en el seu temps.

Diguem-ho tot: Solà va un pas més enllà que Tokarczuk, ja que Solà dóna veu als personatges i elements i el lector té la sensació real que, per exemple, els núvols li estan parlant. En el cas de Tokarczuk hi ha certs episodis on l'element central no és una persona, però el narrador segueix sent extern.

Una altra semblança entre les dues novel·les és el paper de la natura en l'obra com a un personatge més, així com la màgia que envolta tot el relat.

Un lloc anomenat Antany és un punt menys poètic que Canto jo i la muntanya balla, tot i que també té alguns episodis força lírics.

Sigui com sigui, és una lectura preciosa i altament recomanable.

No vull oblidar-me de parlar de la tasca dels traductors en aquesta obra. El lèxic és molt ric i dóna gust haver d'aturar la lectura de tant en tant per buscar al diccionari una paraula en català que no coneixia. Bona feina!

"...com més se'l mirava, més s'hi complaïen els seus ulls. I va arribar el moment que ja no podia deixar de mirar-lo. El devorava amb la mirada."

Coneixem una mica més l'autora?

Olga Tokarczuk (1962) és una escriptora i activista polonesa molt aclamada. Ha escrit nombroses novel·les i llibres de relats i ha estat traduïda a més de 30 llengües.

L'any 2018 va ser guardonada amb el Premi Nobel de literatura, però també ha rebut altres premis, com ara el Man Booker International Prize.

"La gent es pensa que viu amb més intensitat que els animals, els vegetals i, no cal dir-ho, les coses. Els animals intueixen que viuen amb més intensitat que els vegetals o les coses. Els vegetals somien que viuen amb més intensitat que les coses. I les coses duren, i en aquesta duració hi ha més vida que enlloc."

Txell.Cat