Autor: Àngel Guimerà
Llengua original: català
Editorial: Proa
Any: 1897
"- El món diuen
que és molt dolent. ¿Que ho creus tu, que ho siga, de dolent, el món?
- El món de la
terra baixa, prou: que no ho era, no, el de la muntanya. Sinó que potser no ho
era perquè allà dalt no hi havia homes!"
Feia que no
llegia teatre des que vaig deixar enrere l’institut. Allà cada any llegíem com
a mínim una obra de teatre, un recull poètic i alguna novel·la o recull de
narrativa. Les propostes de l’institut per llegir teatre em van fer descobrir La casa de Bernarda Alba de Lorca, Maria Rosa del mateix Guimerà, Allò que tal vegada s’esdevingué de Pere
Quart, Somni d’una nit d’estiu de
Shakespeare, entre d’altres. En tinc bon record, però mai més he agafat teatre
per llegir-lo. M’agrada molt anar al teatre i gaudeixo tant d’obres contemporànies
com de clàssics, però llegir-lo, com veieu, no ho havia fet mai per decisió
pròpia. Els reptes de lectura em serveixen, en part, per això mateix, per
sortir una mica de la zona de confort lectora i explorar nous gèneres i
temàtiques. Enguany estic seguint dos reptes: el del Reducte Català i el de les
Biblioteques de Mataró, i tots dos inclouen una premissa que ens convida a
llegir una obra de teatre. Mireu si m’ha agradat l’experiència que he decidit
llegir-ne una per a cada repte 😊.
Així doncs, i
sense més dilacions, vet-ho aquí la primera ressenya del blog d’una obra de
teatre. I ja que ho fem, fem-ho amb un dels grans dramaturgs de Catalunya:
Àngel Guimerà.
Terra baixa, juntament amb Mar i cel, és una de les obres de teatre
més conegudes de Guimerà. Tant és així que ha estat traduïda a nombroses llengües,
i se n’han fet moltíssimes representacions i més d’una versió cinematogràfica.
L’obra, dividida
en tres actes, presenta el triangle amorós entre la Marta, l’amo Sebastià i en
Manelic. L’amo Sebastià sempre ha gaudit i s’ha aprofitat del poder que té
sobre la gent que viu i treballa a les seves terres, entre les quals la Marta,
la filla del difunt moliner. Tanmateix, per a poder-se casar amb una bona
pubilla cal fer callar les enraonies i decideix fer casar la Marta amb en
Manelic, un pagès que viu a la muntanya, a la terra alta, i que és innocent i
confiat. A partir d’aquí, es teixeix la trama del triangle amorós amb dos
maneres d’estimar ben contraposades: l’amor pur i el possessiu.
Terra baixa també parla del conflicte
del poder i de com reacciona el poble davant d’aquest poder que sotmet. Guimerà
fa una crítica a aquest temor a les represàlies, a l’immobilisme del poble
davant les injustícies, i al fet de sumar-se al més fort contra el més dèbil.
L’obra està
carregada de simbolismes, alguns més evidents que d’altres. D’entrada trobem la
famosa dicotomia entre la terra alta i la terra baixa, en què la primera és la més
pura perquè és més propera el Cel i està més aïllada de tot el mal dels homes.
A la terra baixa, en canvi, hi ha la corrupció, les relacions tòxiques i tot el
mal. En aquest sentit, en Sebastià, que és l’amo de la terra baixa, també es troba simbolitzat pel llop, un animal ferotge i nocturn.
Hi ha molta
documentació sobre l’obra de Guimerà i sobre Terra baixa, així que no entraré en detalls. M’ha semblat molt
interessant llegir sobre tots els simbolismes que hi ha a l’obra i veure que la
gran majoria són força evidents.
Terra baixa és una obra d’impàs en la
trajectòria de Guimerà, ja que té elements realistes (com ara l’ambientació al
molí, on veiem els personatges treballant), però també romàntics (com tota la
trama i l’exaltació constant dels sentiments).
La lectura és
molt ràpida i el ritme de l’acció és força trepidant, especialment al final.
Coneixem una mica més l'autor?
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) va ser l'únic dramaturg català del segle XIX de nivell europeu, que va traspassar fronteres. Va començar la seva carrera literària cultivant la poesia i l'any 1877 va ser proclamat Mestre en Gai Saber. La seva primera tragèdia en vers va ser
Gala Placídia (1879). L'any 1888 va escriure
Mar i cel, obra amb què va obtenir un èxit sense precedents i que va iniciar la seva projecció internacional. A partir d'aleshores es va iniciar l'època de plenitud de l'autor, en què va escriure
Maria Rosa (1894),
Terra baixa (1897) i
La filla del mar (1900), entre d'altres.
Txell.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!