Dos relats - Virginia i Leonard Woolf

Títol: Dos relats
Autors: Virginia i Leonard Woolf
Llengua original: anglès
Traductora: Marta Pera
Editorial: Cal Carré
Any: 1917 original, 2021 traducció al català

"Volia veure arbres nets i herba il·luminada pel sol; volia flors i fulles no embrutades pel sutge; volia veure i olorar la terra; i, sobretot, volia l'horitzó. Tenia la sensació que alguna cosa m'esperava més enllà de les cases i les xemeneies: ho tindria on la terra i el cel es troben."

La setmana passada vaig anar a tornar uns llibres a la biblioteca i aquest petit exemplar em va fer ullets des del mostrador de novetats. No, no me'n vaig poder estar i me'l vaig endur. Com que estic llegint un llibre que és força lent i avanço a poc a poc, vaig pensar que podia colar la lectura d’aquests dos relats entre capítols. Com veieu a la imatge, és un llibre petit i els relats són força breus (voregen les vint pàgines), així que en dos dies me l’he ventilat.

Dos relats és, com el seu nom indica, un petit recull que inclou un relat de Virginia Woolf titulat “La marca de la paret” i un del seu marit, Leonard Woolf, titulat “Tres jueus”. 

A principis de juny vaig intentar llegir La senyora Dalloway de Virginia Woolf, però no era el moment i el vaig deixar estar. Sé (o crec) que en algun moment hi tornaré, però vaig pensar que aquest petit relat em podia servir de porta d’entrada a l’autora. “La marca de la paret” és un monòleg interior, un fil de pensament d’una dona que, asseguda davant la llarg de foc, contempla una taca a la paret i deixa vagar la ment i el pensament lliurement. És un relat breu sense acció, en què no passa res més que allò que pensa la narradora. Està molt ben teixit i crec que Woolf excel·leix a l’hora de traslladar al paper el que ens passa pel cap, però aquesta manera d’escriure obliga a una certa atenció per part del lector, ja que és fàcil perdre el fil.

“Tres jueus”, en canvi, sí que és una història en què hi ha una mínima acció. Aquest relat ens transporta a l’esclat de la primavera a Londres i se’ns presenten uns personatges i una trama. Potser és per això que m’ha agradat més aquest relat que el de “La marca de la paret”.

Aquest és el primer llibre publicat pel segell editorial Cal Carré, un negoci familiar que va passar de la xarcuteria als llibres. Però la gràcia i l’encant de tot plegat és que aquest mateix recull amb aquests dos relats del matrimoni Woolf va ser el que va inaugurar el segell editorial Hogarth Press, que es va fundar en plena Primera Guerra Mundial per, ni més ni menys que, Virginia i Leonard Woolf. La tria de Cal Carré d’estrenar-se amb aquest llibre és simbòlica i bonica, i a més, l’edició i la traducció estan molt cuidades.

Aquest primer volum inclou un darrer capítol que parla de Hogarth Press i de Cal Carré que no us heu de deixar perdre!

Coneixem una mica més els autors?

Virginia Woolf (1882 - 1941) va ser una escriptora i editora anglesa. El 1912 es va casar amb Leonard Woolf i en va adoptar el cognom. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX. La seva marca pròpia que es pot trobar en moltes de les seves novel·les és el monòleg interior. Al llarg de la seva vida, Woolf va patir un trastorn bipolar i, finalment, es va suïcidar llançant-se al riu amb pedres a les butxaques. D’entre les seves obres destaquen La senyora Dalloway (1925), Una cambra propia (1929), Al far (1927) o Orlando (1928).
Leonard Woolf (1880 - 1969) era fill d’una família jueva i va estudiar Clàssiques. Va formar part del Grup de Bloomsbury, on es reunien homes i dones per discutir sobre literatura, política, sexualitat, pacifisme… És autor de dues novel·les i de diversos llibres de teoria política.

Txell.Cat