dissabte, 12 de novembre de 2022

Tretze tristos tràngols - Albert Sánchez Piñol


Títol: 
Tretze tristos tràngols
Autor: Albert Sánchez Piñol
Llengua original: català
EditorialLa Campana
Any: 2008

"Jo no sabia que una cara humana pogués tenir tants músculs fins que vaig veure la seva expressió d'horror."

Sovint ens repetim afirmacions a nosaltres mateixos que al final, potser per convenciment o per insistència, acabem convertint en veritats. Amb la lectura de Tretze tristos tràngols he trencat una creença que tenia sobre mi mateixa. Fins ara sovint deia que no m’acabaven de fer el pes els reculls de relats o de contes perquè m’hi faltava sempre alguna cosa, se’m feien massa curts. Després de llegir aquest recull d’Albert Sánchez Piñol, tanmateix, ja no tornaré a deixar caure aquesta sentència, perquè he gaudit els Tretze tristos tràngols i, per tant, sí que m’agraden els contes i relats, però potser no tots i fins ara no havia ensopegat amb cap recull que m’hagués entusiasmat. Però bé que ens passa el mateix amb les novel·les, no? Que no ens agraden pas totes de la mateixa manera... Tampoc direm que ara els reculls de relats i contes passen a ser el meu gènere predilecte, però ja no els tancaré la porta o me’ls miraré amb reserves com havia fet fins ara.

Bé, però entrem en matèria, que és el que ens interessa!

Tretze tristos tràngols és un recull de tretze contes que tenen com a denominador comú que els protagonistes d’aquestes històries passen tristos tràngols. Hi ha contes amb elements de ciència-ficció i fantasia, i d’altres que són faules protagonitzades per animals que parlen. Ara bé, que no us enganyi el títol, que aquesta lectura no és ni de bon tros trista ni depriment, sinó que les desventures dels diferents protagonistes es narren amb humor i picardia.

Un altre element comú en tots els contes és que tenen girs finals que ens descol·loquen i ens desmunten l’esquema mental que com a lectors anem fent a mesura que llegim el conte. M’ha fet pensar en la sèrie Inside Number 9, en què cada episodi és independent, hi ha tocs d’humor i uns girs que descol·loquen del tot.

Darrere d’aquests històries simpàtiques, carregades d’imaginació i amb punts d’humor s’hi entreveu una crítica a la societat actual: rebuig i prejudicis contra els immigrants, la llei del més fort, el fet de només veure els defectes dels altres però no els propis, de no escoltar els altres, entre d’altres.  

D’entre els tretze contes us en destaco tres que són els que més m’han agradat: “Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana”, “L’espantaocells que s’estimava els ocells” i “Mai no compris xurros en diumenge”.


Amb aquesta lectura supero una premissa més del repte de lectura d’#ElReducteCatalà: la de llegir un recull de relats.

La primera cita és del conte "De petit, tos de gos; de gran, pota d'elefant". La segona, és del conte "Entre el cel i l'infern".

"Què ens pot passar en una milmilionèsima de segon? Moltes coses. En una milmilionèsima de segon podem descobrir que ens hem enamorat."

Altres ressenyes del mateix autor

Coneixem una mica més l'autor? 
Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és un antropòleg i escriptor català. És l’autor de La pell freda (2002), llibre amb què va saltar a la fama, i de Pandora al Congo (2005). La majoria de la seva obra és original en català, però Victus (2012), una de les seves obres de més ressò internacional es va escriure originalment en castellà. L'obra de Sánchez Piñol s’ha traduït a nombroses llengües.


Txell.Cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!