Si una tarda de juliol un borinot - Pep Puig

Títol: Si una tarda de juliol un borinot
Autor: Pep Puig
Llengua original: català
Editorial: L’Altra Editorial
Any: 2023

"A la guerra, el cel és un company constant. Els soldats tenen molt de temps de mirar el cel i veure passar els núvols. El color del cel mai és el mateix, i de tant mirar-lo de cop i volta es va tornar com un mirall. El cel ens reflectia."

Si una tarda de juliol un borinot de Pep Puig és una novel·la tendra i molt breu que es pot llegir d'una asseguda. En poc més de 100 pàgines l'autor construeix i alimenta una il·lusió que ens arriba a través del narrador, en Ferran, un adolescent de catorze anys que passa les vacances d'estiu al poble de l'àvia. 

En Ferran i la seva germana Júlia són al Serrall, on passen alguns dies d'estiu a Cal Sabater, fent companyia a la seva àvia, que regenta la sabateria del poble. Al menjador, damunt d'un moble, hi ha fotos dels néts, fills i dels avis, tots dos difunts. I és que l'àvia Teresa es va casar dues vegades, primer amb en Valentí, que va haver d'anar a la guerra i no em va tornar, i després amb l'avi Josep. La imatge de l'avi Valentí, desaparegut prematurament, va quedar congelada en el temps com la d'un jove carregat d'il·lusions. 

Una tarda de juliol un foraster, que curiosament es diu Valentí, entra a la sabateria a comprar un parell de sabates, però l'àvia ha sortit i el rep en Ferran. Hi ha alguna cosa en la mirada d'aquell vell que li recorda al seu avi Valentí, aquell a qui no va conèixer però a qui té tant present pel retrat del menjador. I si realment el seu avi no va morir a la guerra? 

El fantasieig d'en Ferran va augmentant i es trasllada al lector, que també es debatrà entre la nostàlgia d'allò gairebé impossible que és que sigui ell, l’avi Valentí, i la certesa que no ho pot ser. Personalment he connectat molt amb aquest sentiment del protagonista, amb aquest enyor i aquesta estima cap a algú a qui no has conegut, però que d’alguna manera ha estat present a la teva vida. Pot semblar estrany, però jo també he sentit aquesta nostàlgia i aquest enyor, i m'he imaginat com hauria estat conèixer els meus avis paterns, compartir aniversaris, celebracions i que ens veiessin créixer als meus germans i a mi. La imatge que en tinc és sempre la mateixa: jo em faig gran, però ells segueixen sent les persones de la fotografia que hi ha al moble de l'habitació dels pares. 

Pep Puig l'encerta de valent a l'hora de donar veu a en Ferran, que es troba en aquella edat a mig camí de la infància i l'edat adulta. El mateix Ferran alimenta la seva imaginació infantil i alhora la va frenant, vol sortir amb els amics de la seva edat, però també s'emmiralla amb els joves més grans que ell i amb els adults. D'alguna manera és com si en Ferran es fes gran en el transcurs d'aquella trobada amb aquell foraster, una mena de despertar al món adult després d'apaivagar i aterrar la imaginació i el joc després del somni d’una nit d’estiu.

"La soledat d'un adolescent no s'assembla a cap altra soledat."

Si una tarda juliol un borinot és una història d'aquelles que et deixen una escalfor agradable al cor. I si de debò tornessin aquells qui van marxar abans d'hora i sense poder-se acomiadar? Puig ha escrit una novel·la antibel·licista que parla de les ferides que deixen les guerres i que triguen més d'una i de dues generacions a sanar. Si una tarda de juliol un borinot és també un record a tots els qui van haver de fer la guerra sense voler-ho i als qui hi van morir, però també als qui, com l'àvia Teresa, van haver de continuar vivint malgrat la incertesa. 

Aprofito per agrair l’enviament de l’exemplar a L’Altra Editorial.

Coneixem una mica més l’autor?

Pep Puig (Terrassa, 1969) és autor de diverses novel·les, entre les quals destaquen L’home que torna (2005), que va ser la meva primera novel·la, o La vida sense la Sara Amat (2016), amb què va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la i que ha estat adaptada a la gran pantalla. L’any 2020 es va estrenar amb la literatura juvenil amb Caminant junts per la lluna.

Txell.Cat