Laura a la ciutat dels sants - Miquel Llor

 

Títol: Laura a la ciutat dels sants

Autor: Miquel Llor

Editorial: Edicions 62

Any: 1931

"La Laura se sent les mans preses dins l’encaixada ferma i sòbria d’aquell home de posat simple, del tipus més corrent, el qual li diu amb veu clara i natural

- El meu oncle m’ha escrit tantes coses de vostè, que em sembla que la conec de temps, com a tota la família. Em refio que em deixaran venir les estones que em vagui, com abans; oi, Teresa?  

La Laura mira aquell rostre desconegut i li sembla veure la mateixa mirada de mossèn Joan Serra. I no sap comprendre per què sent ganes de plorar, com una persona sola que acaba de trobar companyia" 

La història d'aquesta novel·la és ben curiosa. Llor la va escriure el 1930 i aquell mateix any es va publicar. La novel·la es desenvolupa en un espai fictici que l'autor va anomenar Comarquinal; tanmateix, va esclatar una forta polèmica arran de la novel·la a Vic, ja que s'ha dit que Comarquinal és, en realitat, Vic. Tant és així que se'n va prohibir la venda a la capital d'Osona. 

Així, doncs, l'any 1947 es va publicar una segona edició de la novel·la on l'autor va fer diversos canvis estilístics, però també de contingut (va eliminar marques comercials i moltes referències a l'Església). El 1951 va sortir una nova edició amb més canvis i amb molts errors. Aquests errors (que són de l'alçada d'un campamar) han anat d'edició a edició i encara avui els exemplars de la novel·la que es venen tenen aquests errors: falten frases, hi ha paragràfs inserits entre fragments.. i tot plegat fa que a vegades no s'entengui què s'està llegint.

La novel·la es divideix en dues parts molt clares i en diverses seccions, i narra l'arribada de Laura en un medi tancat (Comarquinal) que no l'accepta. Laura és una noia òrfena de Barcelona que, tot i ser pobra, no sap viure en la pobresa. És una noia evasiva, que necessita fugir d'allò que no la fa feliç i que somia desperta. És per això que s'aferra a en Tomàs, el seu marit, s'hi casa i se'n va a Comarquinal amb ell sense tenir en compte que només fa tres mesos que es coneixen. Tanmateix, de seguida xocarà amb la realitat i s'adonarà que no és ben rebuda en aquella petita ciutat, que no s'estima Tomàs i que està atrapada en un matrimoni i una casa que no vol (ni la vol). 

Laura no encaixa a Comarquinal perquè és totalment contrària a la ciutat i als seus habitants; totes les seves característiques són incompatibles amb les dels comarquinalencs, que són avars, que malparlen, que són materialistes, masclistes, hipòcrates, tafaners... 

Gran part de la novel·la és una anàlisi psicològica de la protagonista, de Teresa (la cunyada) i de Pere, que a la segona part de la novel·la, formen un triangle amorós. Es podria plantejar si en comptes d'un triangle és un quadrat amorós..en el qual el quart element no seria Tomàs, el marit de Laura, sinó mossèn Joan Serra, tiet de Pere Gifreda i amic de Laura. Tanmateix, aquesta reflexió la deixarem a mans del lector..

Laura, a més, anirà encadenant diversos fracassos que la sumiran en un estat d'ànim de tristesa i feblesa. Aquest triangle amorós i l'estat de Laura faran créixer la tensió de la novel·la i en desencadenaran el final.

 

Finalment, cal fer una menció especial a la boira de Comarquinal, que va apareixent constantment al llarg de la novel·la. La boira és un element indestriable de la ciutat i la representa. A més, la boira és present en tots els fracassos de Laura i només desapareix en l'únic triomf de la protagonista, i es remarca especialment.

Laura a la ciutat dels sants em va atrapar de seguida. El personatge de Laura em tenia enganxada, volia i necessitava saber com acabaria, ja que des del principi es veia que a Comarquinal les coses no li anirien pas bé. D'alguna manera em va recordar a Rodoreda, tot i que no sabria dir per què. Pel llenguatge potser? Per aquests històries enrevessades que t'atrapen de seguida?

La recomano molt, sobretot a aquells a qui agraden les novel·les sensibles, on l'acció no és especialment important.

Coneixem una mica més l'autor? Llor era fill d'una família menestral i cultivà, bàsicament, la novel·la i el conte. La seva vida va ser molt discreta i gens pública, però hi va haver dos fets que van marcar la seva infància: la mort de la seva mare i una deformació de la columna després de patir unes febres reumàtiques.

Quan va morir la seva mare, Llor i els seus germans van quedar a càrrec del pare, que era força inestable.

Miquel Llor només va cursar estudis primaris i la seva formació com a escriptor és autodidacta.

La seva obra més important és Laura a la ciutat dels sants (1931), però també podem destacar L'endemà del dolor (1930) que rebé el Premi de l'Ajuntament de Girona.

Qui era Laura? S'ha plantejat si Llor és Laura de Laura a la ciutat dels sants, ja que tan Laura com Llor provenen de la mateixa arrel llatina de llorer (laurus), per la seva vinculació amb Vic (o Comarquinal) i per un pare tarambana. També s'ha especulat si Laura era la seva germana Esperança (a qui va dedicar la novel·la) i Miquel Llor era mossèn Joan Serra. O potser és que Llor estava enamorat del personatge de Laura, que s'associa amb la claror al llarg de la novel·la, i per això el narrador la protegeix tant?

Tanmateix, no seré jo qui farà un jidici sobre això i deixaré que sigueu vosaltres els que decidiu qui era Laura en realitat.

"La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i adormida en la nit. La boira protectora guarda la ciutat estesa al cor del Pla, mentre que els pobles de les rodalies, més elevats de nivell, veuen lluir els estels i un començ de lluna. Però la boira, amb les seves flonjors humides, preserva la ciutat d’influències estranyes, perquè vegeti entre els seus sants morts i vius; perquè dormiti recollida en ella mateixa i no se li escapin els bons ni els mals pensaments. Els campanars, malgrat l’aparent deler d’alliberar-se, regalimen oprimits dins la boira subtil com els somriures dels habitants de Comarquinal."

Txell.Cat