Ahir vaig conèixer la notícia de la mort de la poetessa catalana Joana Raspall, a l'edat de 100 anys, just pocs dies després que s'acabessin els actes per a celebrar el seu centenari.
Ara i aquí m'agradaria fer un breu homenatge a aquesta escriptora que potser ha passat un pèl desapercebuda i no ha rebut el reconeixement que mereixia perquè encara era viva (sovint tendim a retre homenatges a aquells qui ens han deixat, i oblidem que n'hi ha que són vius que també se'l mereixen).
Així, doncs, us deixo amb alguns poemes de l'autora i una breu biografia.
Qui va ser Joana Raspall? Joana Raspall i Juanola va néixer l'1 de juliol del 1913 al barri de la Barceloneta. Quan tenia tres anys la família es va traslladar a viure a Sant Feliu de Llobregat, on va residir des d'aleshores. La seva activitat literària va començar als 14 anys. Les seves primeres publicacions van aparèixer en revistes locals dels anys 20 i 30. Més endavant, va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries i va treballar a la biblioteca de Vilafranca del Penedès fins que es va acabar la Guerra Civil. Durant els anys de la guerra, va treballar per evitar que els fons de la biblioteca caiguessin en mans del bàndol nacional.
Després de la guerra, Joana Raspall va començar a treballar com a administrativa i va reprendre la seva vocació literària. Va publicar textos en català tant en espais clandestins com en d'altres de tolerats per la censura, com ara els Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També rebia a casa tothom que volia fer classes de català, i va començar la creació de les fitxes de mots sinònims, que anys després donarien vida als treballs 'Diccionari pràctic de Sinònims', el 'Diccionari de locucions i frases fetes', que va rebre el premi Marià Aguiló de l'IEC 1986, i el 'Diccionari d'homònims i parònims'. Joana Raspall també va participar en el primer Congrés de Cultura Catalana. Hi va presentar la ponència 'El llibre de teatre infantil' i va promoure la creació de la col·lecció de teatre infantil en català de l'editorial Edebé, amb una trilogia d'obres. Una d'elles, 'L'invent', va rebre el premi Cavall Fort 1969. El 1974, l'autora va impulsar el Premi de Poesia Martí Dot per a poetes i poetesses joves.
(per saber-ne més: http://www.joanaraspall.cat/)
Un tast de la seva poesia
L'únic estel
Veig entre núvols
un sol estel
l'únic que brilla
esclat rebel,
cant d'alegria
dintre la nit.
Quin dolç missatge
el cel m'ha escrit!
Haikus (forma japonesa de tres versos)
Jo caminava
creient que estava quieta
i el món corria.
creient que estava quieta
i el món corria.
Sota les dures
cuirasses, els cors d'home
també flaquegen.
Ben poca cosa
basta a l'amor: sols creure's
una mirada.
Bescanviàvem
batecs, sense adonar-nos
que ens enriquíem.
batecs, sense adonar-nos
que ens enriquíem.
Si sols miràvem enlaire
no veuríem
florir les roses.
Cada
paraula
és
un batec de vida
que
vol donar-se
La vida eterna
que sembla inexplicable
deu ser tan clara
Ningú sap dir-me
on va la força
que m’abandona
Aquí us deixo una versió de Joan Dausà acompanyada de música. És realment preciós.
Gràcies a la Joana Raspall per acostar la poesia als més joves i facilitar-los l'accés als sentiments amb una poesia senzilla i deliciosa.
ResponEliminaDídac