El guardià del temps - Mitch Albom

Títol: El guardià del temps

Autor: Mitch Albom

Llengua original: anglès

Traductor: Núria Parés

Editorial: Empúries

Any: 2012

"Intenta imaginar-te una vida sense control del temps. 

Segurament no pots. Saps el mes, l'any, el dia de la setmana. Tens un rellotge a la paret o al tauler del cotxe. Tens una agenda, un calendari, una hora per sopar o per mirar una pel·lícula. 

I no obstant això, a tot el teu voltant, el control del temps s'ignora. Els ocells no arriben mai tard. Un gos no mira l'hora al rellotge. Els cérvols no s'amoïnen pel fet d'anar complint anys.

Només l'home mesura el temps. 

Només l'home fa tocar cada hora.

I, a causa d'això, només l'home pateix una por terrible que no pateix cap altra criatura.

La port que el temps s'acaba."

Vaig  descobrir Mitch Albom ja fa força temps amb Les cinc persones que trobaràs al cel i Els dimarts amb Morrie, i la seva força narrativa em va captivar. Considero que Albom és un autor injustament desconegut aquí, tot i que les seves obres ens poden aportar molt. La temàtica sempre té un caràcter espiritual i està lleugerament relacionat amb la mort i ens permet reflexionar sobre la vida. Tot això, que pot semblar un pal, ho vesteix amb la història d'uns personatges normals i, així, universalitza aquests temes.

El guardià del temps és una faula sobre el temps, sobre com l'aprofitem (o el desaprofitem) mentre som vius, sobre el valor que li hem de donar...

El vaig agafar amb ganes i convençuda que un dels meus autors preferits no em decebria, i així ha estat. La història ens presenta tres figures ben diferents: el Pare Temps que va ser castigat per haver volgut mesurar el temps, la Sarah, una adolescent que no vol més temps, i en Victor, un pacient terminal que voldria que la seva vida durés per sempre. Aquests tres personatges s'hauran de trobar per entendre que la vida té valor perquè el temps ens la limita i que, per tant, cal aprofitar cada moment.

La recomano i recomano a tothom que llegeixi altres novel·les d'aquest autor!

"Els va explicar que, quan vam començar a comptar el temps, vam perdre l'habilitat de sentir-nos satisfets.

Sempre hi havia una cerca de més minuts, més hores, d'un progrés més ràpid per aconseguir més cada dia. Va desaparèixer la simple satisfacció de viure entre les albades."


Txell.Cat