dilluns, 1 de juny del 2015

Dos taüts negres i un de blanc - Pep Coll


Títol: Dos taüts negres i dos de blancs
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa (2013) / Edicions 62 (2014) 
Any: 2013             


"Corones mortuòries de cautxú. Amb flors estampades. Neumàtics decorats. Una sola mida per a totes les penes. La pluja no pot fer altra cosa que envernissar més els colors. Una corona de ginesta pot esdevenir una corona de gira-sols. Tot depèn de les atmosferes. Els primers dies s’omplen de llàgrimes calentes amb les bosses d’aigua ortopèdiques . Més tard s’omplen simplement de vent i fan el mateix efecte. El  públic, comprenent a la fi els avantatges de la innovació – menys pes, major rendiment, etc..etc.. -, les emprarà ben aviat i tindrà punt a tenir sempre les corones dels seus morts ben inflades, per tal de millorar la suspensió en els instants en què el record de l’absent provoca un sotrac moral."
                                                                              Carles Sindreu, La klaxon i el camí


La matança d’una família de masovers que va afectar una regió avui despoblada de Lleida, Carreu, l’any 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l’assassinat múltiple no va arribar més lluny. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets d’uns fets esfereïdors que van marcar la seva infantesa a Pessonada. Una història d’entrada molt semblant a la famosa matança de Kansas, magistralment novel·lada per Truman Capote, però de conseqüències diametralment oposades, els crims del Pallars van ser oblidats per la premsa, i menystinguts  per una justícia franquista que no va saber o no va voler resoldre el cas , encara que tothom conegués els noms dels assassins. Aquest fet, sens dubte, posa en evidència la mala gestió dels organismes d’aquella època i l’afany que va posar el govern del moment en tapar escàndols que poguessin perjudicar la seva imatge. Tots els personatges que protagonitzen els capítols corresponen a personatges reals, per bé que a una part d’ells (el jutge miliar, l’advocat defensor, els assassins i els seus familiars) l’autor ha cregut convenient de canviar-los el nom.
No és tant una novel·la ruralista, sinó una història rural que mostra al lector la realitat política, social, econòmica del moment i del lloc on es van cometre el fets. L’autor ens ofereix una novel·la excepcional, rotunda i absorbent. Sens dubte, la seva obra més personal.
Coincidint amb la publicació del llibre al 2013, al setembre d’aquell any, al cementiri d’Herba-savina, on jeuen el cossos dels masovers i les seves filles, es va col·locar una placa per homenatjar-los, recordar-los i lluitar així per preservar-ne la memòria.
De tots els personatges que desfilen al llarg de la novel·la, alguns m’han commogut molt com les dues víctimes petites, la Maria (14 anys) i la Carme (10 anys) amb les seves il·lusions i les ganes de viure que es veuen truncades en un moment; o la Trinitat, aquella pagesa que enfronta el seu destí amb valentia, força, sense acovardir-se, plantant cara als més poderosos.


Coneixem una mica més l’autor? Pep Coll va néixer a Pessonada, al Pallars Jussà, l’any 1949. És conegut pels seus reculls de llegendes com Muntanyes Maleïdes ( 1993), les novel·les juvenils i els guions televisius, però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com La mula vella (1989), El segle de la llum (1997), L’abominable crim de l’Alsina Graells ( 1999), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007) , Nius (2011) i Dos taüts negres i dos de blancs (2013), la seva darrera novel·la Premi de la Crítica (2014) i Premi Crexells (2014).




MAC 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!