Autor: Pep Coll
Editorial: Proa (2013) / Edicions 62 (2014)
Any: 2013
"Corones
mortuòries de cautxú. Amb flors estampades. Neumàtics decorats. Una sola mida
per a totes les penes. La pluja no pot fer altra cosa que envernissar més els
colors. Una corona de ginesta pot esdevenir una corona de gira-sols. Tot depèn
de les atmosferes. Els primers dies s’omplen de llàgrimes calentes amb les
bosses d’aigua ortopèdiques . Més tard s’omplen simplement de vent i fan el
mateix efecte. El públic, comprenent a
la fi els avantatges de la innovació – menys pes, major rendiment, etc..etc..
-, les emprarà ben aviat i tindrà punt a tenir sempre les corones dels seus
morts ben inflades, per tal de millorar la suspensió en els instants en què el
record de l’absent provoca un sotrac moral."
Carles Sindreu,
La klaxon i el camí
La matança d’una família de masovers que va
afectar una regió avui despoblada de Lleida, Carreu, l’any 1943 va commocionar
les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de
l’assassinat múltiple no va arribar més lluny. Setanta anys després, Pep Coll
investiga els secrets d’uns fets esfereïdors que van marcar la seva infantesa a
Pessonada. Una història d’entrada molt semblant a la famosa matança de Kansas,
magistralment novel·lada per Truman Capote, però de conseqüències diametralment
oposades, els crims del Pallars van ser oblidats per la premsa, i menystinguts per una justícia franquista que no va saber o
no va voler resoldre el cas , encara que tothom conegués els noms dels
assassins. Aquest fet, sens dubte, posa en evidència la mala gestió dels
organismes d’aquella època i l’afany que va posar el govern del moment en tapar
escàndols que poguessin perjudicar la seva imatge. Tots els personatges que
protagonitzen els capítols corresponen a personatges reals, per bé que a una
part d’ells (el jutge miliar, l’advocat defensor, els assassins i els seus
familiars) l’autor ha cregut convenient de canviar-los el nom.
No és tant una novel·la ruralista, sinó una
història rural que mostra al lector la realitat política, social, econòmica del
moment i del lloc on es van cometre el fets. L’autor ens ofereix una novel·la
excepcional, rotunda i absorbent. Sens dubte, la seva obra més personal.
Coincidint amb la publicació del llibre al 2013,
al setembre d’aquell any, al cementiri d’Herba-savina, on jeuen el cossos dels
masovers i les seves filles, es va col·locar una placa per homenatjar-los, recordar-los
i lluitar així per preservar-ne la memòria.
De tots els personatges que desfilen al llarg de
la novel·la, alguns m’han commogut molt com les dues víctimes petites, la Maria
(14 anys) i la Carme (10 anys) amb les seves il·lusions i les ganes de viure
que es veuen truncades en un moment; o la Trinitat, aquella pagesa que enfronta
el seu destí amb valentia, força, sense acovardir-se, plantant cara als més
poderosos.
Coneixem una mica més l’autor? Pep Coll va néixer a
Pessonada, al Pallars Jussà, l’any 1949. És conegut pels seus reculls de llegendes
com Muntanyes Maleïdes ( 1993), les
novel·les juvenils i els guions televisius, però ha excel·lit sobretot com a
novel·lista, amb títols com La mula vella
(1989), El segle de la llum (1997),
L’abominable crim de l’Alsina Graells (
1999), Les senyoretes de Lourdes (Premi
Sant Jordi 2007) , Nius (2011) i Dos taüts negres i dos de blancs (2013),
la seva darrera novel·la Premi de la Crítica (2014) i Premi Crexells (2014).
MAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!