Títol: Lila
Autora: Marilynne Robinson
Llengua original: anglès
Traducció: Esther Tallada
Editorial: Edicions de 1984
Any: 2015
La Lila ha
crescut en estat quasi salvatge i
després d’anys de rondar pel món un dia, xopa d’aigua de pluja , entra
a resguardar-se a l’església d’un poblet
d’Iowa. Allí coneix el pastor John Ames, i entre tots dos comença, amb passos
vacil·lants, un festeig tímid que haurà de vèncer les pors i les desconfiances
de cadascun d’ells. De seguida que entra en una vida que fins llavors desconeixia, la Lila se sent envaïda per
una gran set de coneixement que la porta a voler entendre per què Déu permet
que les persones, les seves criatures,
pateixin tant.
A Lila, obra finalista del National
Book Award del 2014, Marilynne Robinson
ens ofereix l’inoblidable relat d’una infantesa viscuda als marges de la
societat que es transforma en una provocadora recerca espiritual. Amb un
llenguatge brillant i incisiu, l’autora acompanya els protagonistes de La seva
novel·la en la recerca de la bellesa que
rau en els misteris de l’existència.
M’ha
impressionat la vida tan dura de la Lila i les persones que formen part de la
seva infància: La Doll que té cura d’ella però que amaga un passat obscur i
perillós , d’en Doane i la seva família, tots ells nòmades, cercant feina per poder subsistir i la manera com l’autora
ens va endinsant dins del món dels protagonistes. Són com petits esqueixos que al llarg de la novel·la ens fan entendre la manera de ser de la Lila. La
paciència infinita del pastor, de la seva bondat i de les seves pors.
No és un
best-seller, ans al contrari. Cada pregunta que la Lila es fa o li diu al pastor
et fa reflexionar. No es conforma amb el que la Bíblia diu, sinó que qüestiona l’actitud de Déu davant uns
fets que ella mateixa ha patit en la seva pròpia carn o en la de la gent amb qui ha conviscut.
Crec que és
una lectura recomanable que aporta
reflexió, i on es barregen sentiments contraposats com ara la solitud,
l’orgull, la por, l’amor i la comprensió.
"De tot allò no en parlava mai, ni una
paraula en tots aquells anys. Ni de la casa d’on la Doll se la va endur. Ni de
la vella que les va acollir. Van conservar el xal, això sí, fins que de tan
usat va acabar que semblava un tel de teranyines. Però la nena notava aquella emoció trepidant
de la complicitat secreta cada vegada
que agafava la mà de la Doll i la Doll l’hi estrenyia una mica, cada vegada que
s’estirava esgotada a la cullereta que li feia
el cos de la Doll, amb el braç per coixí i el xal al damunt.
Coneixem una mica més l’autora? Escriptora nord-americana nascuda l’any 1943 a Sandpoint. Idaho. És
autora de 4 novel·les i de diversos llibres de no-ficció. La seva trajectòria
literària ha estat àmpliament reconeguda
tant pel públic com per la crítica i
l’any 2012 va rebre la Medalla Nacional d’Humanitats- atorgada pel president
dels Estat Units- per la seva “prosa delicada i intel·ligent”. La seva segona novel·la, Gilead (2004), va ser guardonada amb els premis Pulitzer i National
Book Critics Cicle Award i Home (2008),
la seva tercera novel·la, va ser finalista del National Book Award. Actualment,
és professora a la Universitat d’Iowa i
viu a Iowa City.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!