Títol: El cuc de seda
Autora: Robert Galbraith
Llengua original: anglès
Traducció: Laia Font
Editorial: Proa
Any: 2015
Acabo de llegir El cuc de seda de Robert Galbraith i he
de dir que m’ha tingut enganxada fins al final.
Aquesta segona novel·la de l’estranya parella que formen
Cormoran Strike i la seva ajudant Robin no decep gens, ans al contrari. Ens
introdueix en el món editorial de Londres i en les baralles i enveges entre
escriptors, i ens presenta l’assassinat escabrós d’un escriptor peculiar,
estrambòtic i narcisista, que acaba d’escriure un llibre que esquitxa (i molt)
la vida privada de la seva pròpia família, els seus suposats amics i amants, i
el món editorial que l’envolta. La policia de seguida troba un possible
sospitós, però el detectiu protagonista no ho té gens clar i guiat per la seva
intuïció es nega a acceptar la teoria “oficial” i segueix buscant el culpable
(i el mòbil) d’entre tots aquells que estan relacionats amb l’escriptor
assassinat.
L’autor/a aconsegueix mantenir l’interès al llarg de tot el
llibre, amb un final espectacular sorprenent i realment molt enginyós.
A més ens va desvetllant nous aspectes de la parella
protagonista, dos personatges molt diferents i molt ben trobats, cadascun amb
la seva història i els seus propis problemes.
L’Strike, un veterà de la guerra d’Afganistan que hi va
perdre una cama i que ara treballa de detectiu privat, duu una vida solitària
patint físicament per la cama amputada i el dolor que li ocasiona la pròtesi
sota el genoll, així com pels sentiments contradictoris que li generen el
proper casament de la seva ex-parella, els records de la seva tumultuosa
relació i la seva pròpia relació amb el seu pare, una estrella del rock.
La Robin Ellacott, aparentment una simple secretària,
eficient i intuïtiva, vol convèncer el Matthew, la seva parella, però també el
seu propi cap, de que per a ella aquesta feina és quelcom més que arxivar i
atendre el telèfon i intenta de totes totes que l’Strike i el Matthew es
coneguin i mantinguin una bona relació....
Un llibre molt recomanable per als fans de la novel·la
negra. No m’estranyaria gens que ben aviat arribi al cinema o a la televisió.
Teresinha
Altres entrades sobre el mateix autor:
- La vacant imprevista (comentaris de MAC, Teresinha i Txell.Cat)
- La vacant imprevista (comentari d'en Dídac)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!