L’abadia del diable - Josep M. Morreres

Títol:  L’abadia del diable

Autora: Josep M. Morreres

Editorial: Proa

Any: 2009

"Un llampec que va esquinçar les tenebres va ser  el senyal perquè la pluja i el vent desfermessin la ràbia acumulada i irrompessin  en les consciències com l’anunci de la  fi del món. Les monges de l’abadia de  Cobricel havien observat  amb temor i malfiança els núvols que s’havien anat  agombolant, amenaçadors, durant la tarda i s’havien  estat preguntant  si no portarien alguna cosa més que  pluja. D’un temps ençà, les bones monges  de l’abadia de Cobricel percebien en l’aire  una flaire  que les omplia de neguit, que els feia presagiar  una desgràcia que no sabien  si havia d’arribar del cel  o de l’infern. Que havia de passar alguna cosa els semblava indiscutible, però cap  d’elles  no hauria gosat dir què o per què."   

Una tempesta cau sobre l’abadia de Cobricel- Les monges justinianes  esperen reunides  que l’abadessa, sor Maria de Blancaflor, aparegui per oficiar l’ofici de completes. Ningú no sap on és la mare superiora i es crea un estat d’alta  expectació en el si de la comunitat: algú creu que l’alè del diable  ronda l’abadia, d’altres que és l’esperit   del baró de Vullmés... i totes les monges estan convençudes  que n’ha passat una de molt grossa. S’hi viuen moments d’angoixa, comentaris burletes, corredisses ... I enmig del tumult, algú truca amb força  a l’entrada de l’abadia. La visita de sor Joana de Vilacans inspectora provincial  de l’orde, i de la seva acompanyant sembla providencial, però no ho és. La seva investigació sobre un crim horrorós  destaparà secrets, gelosies i rancúnies. Allunyada de l’harmonia que tothom imagina en una comunitat monacal, en aquesta novel·la protagonitzada per veus femenines  fins i tot els morts parlen. 

Es tracta d’un convent de monges, per tant tota la trama gira entorn a elles i al seu món.       

L’autor, al llarg de la novel·la despulla els sentiments de  4 monges que mica a mica ens va  donant la clau de l’assassinat. Els sentiments de cadascuna d’elles, des de  l’arrogància  i ànsia de notorietat de Sor Clemència d’Almara, l’esperit lliure i independent juntament amb l’amor immens  per la vida de Sor Maria de Blancafor, el caràcter afable i pacient amb les  humils però a la vegada dur com l’acer amb  les arrogants de sor Joana de Vilacans, la innocència de la jove sor Agnès de Vellorient, i Sa Reverència, el càrrec  més alt de l’orde, per acabar amb la resta de les monges de l’abadia  ens donen una imatge d’aquesta convivència difícil, plena de retrets  silenciosos.

M’ha agradat perquè és un llibre de reflexió sobre molts temes: la convivència, la feminitat, la religió, la fe, la mort que les mateixes protagonistes  transmeten a través dels seus  propis pensaments, i com cadascuna d’elles veu el que succeeix d’una manera diferent i obligades a viure en un món tancat on les passions, les humiliacions, els odis , l’amor, no els permet sortir a la llum.

Coneixem una mica més l’autor?

Escriptor, professor de literatura Josep M. Morreres  neix a Barcelona l’any 1952. Es descriu com un lector que escriu. Aquesta condició l’ha dut  a conrear gèneres diversos i, sobretot, a jugar  amb una gran quantitat  de registres, de la ironia  cruel  al relat introspectiu, passant per la paròdia  i, quan  ha calgut, la transcendència. Segurament per  això mateix  s’ha  interessat per temàtiques tan diverses com la creació de l`Univers, els mites grecoromans, el racisme o el món dels yuppies, tots tenyits sempre  amb una bona dosi d’erotisme. És  per això  que el conjunt de la seva obra està lluny de tendències i modes, amb títols com Gaudeamus Igitur (Premi La Piga 1989).  Pell bruna (2000), La gran improvisació (2003), Tot el vi de la vida (Premi Sant Just Desvern 2005), El fil de seda (Premi Pere Calders de Literatura Catalana (2006), L’abadia del diable (Premi Ciutat de Badalona de Narrativa 2008).


MAC