The girl on the train - Paula Hawkins

Títol: The girl on the train

Autor: Paula Hawkins

Editorial: Doubleday Publishing
Any: 2015

"I don't believe in soulmates, but there's an understanding between us which I just haven't felt before, or at least, not for a long time. It comes from shared experience, from knowing how it feels to be broken. (...) That's what I've taken from therapy sessions: the holes in your life are permanent. You have to grow around them, like tree roots around concrete; you mould yourself through the gaps."

Fa uns mesos vaig començar a llegir The girl on the train de Paula Hawkins. Me'l va deixar una amiga i van passar uns quants mesos fins que em vaig decidir a agafar-lo. D'entrada acostumo a ser reticent als grans èxits i La noia del tren ja era una novel·la aclamada i acabava de sortir-ne la versió cinematogràfica. Al final, però, el vaig agafar.

He de dir que amb aquesta novel·la m'ha passat una cosa molt curiosa: tot i que no m'agradava la història, no podia deixar de llegir-la. Al final m'ho he pres com un repte personal; alguna cosa sorprenent havia d'amagar aquesta novel·la que havia captivat a tanta gent. 

Les últimes pàgines les he devorades i no podia deixar de llegir, ansiosa de resoldre el misteri que planteja l'argument. 

A grans trets, podríem dir que hi ha tres protagonistes femenines: la Rachel, l'Anna i la Megan. La Rachel és una dona que s'ha deixat perdre després de divorciar-se del seu marit, Tom, que està enganxada a la beguda i que és incapaç de deslligar-se del seu passat. L'Anna és la dona actual d'en Tom i no faig cap spoiler si dic que no pot ni veure a la Rachel. L'Anna és controladora, obsessiva i força histèrica. La Megan és la veïna de l'Anna i la dona que la Rachel cada dia observa des del tren. La Megan és immadura, excèntrica i molt irresponsable.

Els homes de la novel·la també són complicats, perversos i obscurs.. però no diré res més.

És difícil, doncs, sentir-se identificada amb cap dels personatges, perquè encarnen les versions més desagradables de les persones.

"She made a mistake. It happens. We are none of us perfect."

Aquestes tres dones tan diferents són les que s'encarreguen de narrar la història, i cadascuna ho narra des d'un punt de vista i des d'un període de temps diferent. La novel·la està escrita com si es tractés d'un diari personal i, per tant, escrit en primera persona, i cal dir que la història està molt ben lligada ja que tots els punts de vista acaben quallant al final. 

"Life is not a paragraph and death is no parenthesis."

Coneixem una mica més l'autora? 

Paula Hawkins, nascuda a Zimbabwe l'any 1972, és una escriptora britànica. Va treballar de periodista al diari The Times i l'any 2009 va començar a escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim "Amy Silver".

Finalment, l'any 2015 va publicar La noia del tren, que va suposar un gran èxit comercial. Aquest 2016 se n'ha estrenat la pel·lícula.

"I sit there on the floor with the picture in front of me and think about how things get broken all the time by accident, and how sometimes you just don't get round to getting them fixed."

Tràiler de la pel·lícula