Autor: Arnaldur Indridason
Llengua original: islandès
Traductora: Maria Llopis
Editorial: La Magrana
Any: 2010
"La dictadura provoca la por i fa que la gent es
comporti de manera servil. Ara a Hongria la gent se n’adona. No som una nació
lliure. De manera sistemàtica, han muntat un estat comunista sota la vigilància
de la Unió Soviètica. Ningú no ens ha preguntat a nosaltres, el poble, què
volíem. Nosaltres ens volem governar a nosaltres mateixos, però es veu que no
hi tenim dret. Els joves acaben a la presó. N’hi ha que desapareixen, va dir la
Ilona."
El
nivell de l’aigua d’un llac islandès baixa tot de sobte després d’un
terratrèmol. L’absència d’aigua descobreix un esquelet mig enterrat en el llit
de sorra del llac. La calavera té un orifici. Encara més estranya és la
presència d’un gros aparell de ràdio amb inscripcions en rus.
Erlendur,
Elinborg i Sigurdur Oli inicien una investigació que els porta a l’època de la
guerra freda, quan els estudiants d’esquerres més brillants eren enviats a
estudiar a l’Alemanya Oriental.
La
trama mescla un cas d’assassinat amb les esperances de la joventut i
l’espionatge internacional. Caldrà força temps, no obstant això, abans que
aquest episodi mostri tots els seus caires, els seus secrets, i que les diverses
traïcions que es van cometre siguin venjades. L’home del llac descriu
passions i somnis, el destí de gent desapareguda i el dolor dels que es queden
enrere.
L’autor
narra la investigació d’un assassinat que es va cometre fa més de 40 anys.
Després de tants anys submergit, l’esquelet no aporta cap indici que pugui
determinar qui és. L’única prova que es troba és aquell aparell. La
investigació es fa sense cap mitjans tècnic, només amb preguntes i respostes.
Comença
una feina complicada buscant respostes a diverses ambaixades del país a la
recerca d’una persona desapareguda fa tants anys, i l’obsessió de
l’investigador Erlendur per un embellidor d’una roda d’un cotxe aparcat en una
estació d’autobús, l’amo del qual ha desaparegut sense deixar rastre, i que el
portarà a la descoberta del que va passar.
El
ritme de la investigació és reposat, pausat i molt natural, res a veure amb les
accions trepidants d’altres novel·les d’aquest gènere. L’autor aprofita el curs
de la investigació per explicar-nos el que passava a Europa de l’Est, a mitjans
del segle passat, on la falta de llibertat d’expressió i les traïcions estaven
per tot arreu i on ningú es podia refiar dels que semblaven amics o companys.
L’autor fa una crítica social per demostrar els errors i els defectes de la
societat en la que viu.
Sobta
que els protagonistes surten amb els noms i que sempre es tutegen. Segons una
nota de l’autor, a Islàndia, el cognom no és el nom de família, que exclou
pràcticament els patronímics. L’individu sempre se’l designa pel seu nom de
pila, seguit del nom del pare al qual s’afegeixen les desinències.. son (fill
de ..) per als homes, i dóttir per a les dones. Així doncs Erlendur
Sweinsson vol dir Erlendur, fill de Sweinn.
"«Què ha passat Hannes? Què ha passat des que vas arribar aquí? En tu
estaven dipositades totes les esperances dels camarades del país.»
Es va fer un silenci. En Hannes va contestar:
«A Islàndia podem discutir amb els nostres adversaris, podem publicar
articles en els diaris. Aquí està prohibit. S’atreveixen a parlar d’eleccions
quan el que fan és reunir la gent com un ramat de xais per fer que elegeixin l’únic
partit autoritzat al país! Tot el que diguis se’t pot girar en contra: et poden
venir a buscar, arrestar i expulsar-te de la Universitat. Les línies
telefòniques estan punxades. S’espia la població!»
Malauradament
aquesta situació és, a hores d’ara, encara vigent en molts llocs i països del
món, siguin del signe que siguin i la repressió pot ser més o menys cruentes.
Arnaldur Indridason va néixer a Reykjavik el 1961 i és un escriptor islandès, fill del
també escriptor Idriol G.Porsteinsson. Llicenciat en història, és periodista,
crític de cinema i autor de novel·la negra. Casat i amb tres fills, viu a
Reykjavik. És l’autor més conegut de les lletres islandeses. Les seves obres
han estat traduïdes a 37 llengües. És l’autor de La dama de verd (Premi
Golden Dagger), El passatge de les ombres (VII Premi RBA de novel·la negra-
2013) i Les Marismas.
MAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!