Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre - Liudmila Petruixévskaia

Títol: Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre 

Autora: Liudmila Petruixévskaia

Llengua original: rus

Traductor: Miquel Cabal

Editorial: Edicions del Periscopi

Any: 2013 (traducció: 2015)

"Encara que sembli estrany, qualsevol proesa, acte de santa abnegació o feliç coincidència no s'acaben just després de tenir lloc, com quan una novel·la o una obra de teatre acaben amb casament. La vida també continua després d'una feliç coincidència com, per exemple, la de l'home que va fer tard a embarcar en un vaixell que es deia Titanic."(Del conte: Dos déus)

Avui he acabat de llegir una joia que feia temps que tenia a la tauleta de nit. Es tracta del recull d'històries d'amor de Liudmila Petruixévskaia titulat Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre. 

El recull el vam comprar perquè em va cridar molt l'atenció la portada i el títol, però tan bon punt vaig haver acabat la lectura del primer conte (Un destí tèrbol), vaig ser conscient del tresor que tenia entre mans.

He anat dosificant la lectura de Petruixévskaia al llarg d'uns quants mesos (de fet,vaig començar el setembre), no perquè la lectura no es pugui fer seguida, sinó perquè també tenia ganes d'intercalar algun altre gènere entre conte i conte.

El llibre és un recull de 17 contes on les protagonistes són dones, com ja anuncia Xènia Dyakonova al pròleg: (1) "Els personatges centrals dels seus contes acostumen a ser dones esquerpes, fràgils, pobres fins a la misèria, desemparades i mancades d’amor; són mares solteres o divorciades amb fills problemàtics, supervivents tímides de famílies desestructurades, amants abandonades i sumides en la desesperació. El seu caràcter, o la seva mala sort, o potser la combinació de totes dues coses, fa que se sentin soles al món i desencaixades, enmig d’una pugna heroica per trobar un habitatge digne i algú que els faci costat. El rerefons permanent d’aquestes històries són les sòrdides condicions de vida a la Unió Soviètica en estat de putrefacció i tots els conflictes que això implicava."

La lectura de cada conte és diferent perquè cadascun és molt diferent, però sí que trobem en tots un estil sarcàstic i amarg. (1) "Sigui com sigui, és precisament aquest estil col·loquial, impulsiu, sincopat i alhora estranyament eufònic, i un to despietadament naturalista, el que exerceix una fascinació especial sobre el lector, colpit per una barreja de repulsió, atracció i llàstima que li susciten els personatges." I és que, realment, els personatges femenins que protagonitzen les històries et fan llàstima com a lector, i hi ha vegades que quan arribes al final de la història tens la sensació que t'han buidat una galleda d'aigua freda al damunt.

En vull destacar també la traducció al català que en fa Miquel Cabal. Ell mateix confessa en un article a Núvol que la traducció no va ser fàcil degut als canvis d'estil d'un conte a l'altre, (2) pels girs sobtats que fan alguns arguments, pels canvis de punt de vista, per la impossibilitat de situar l’acció de molts relats en un moment històric concret, etc. 

Cabal també escriu que (2) "els originals de la Petruixévskaia estan plens dels maldecaps clàssics: dialectalismes molt dialectals, arcaismes molt arcaics, col·loquialismes molt col·loquials, etc. A això s’hi suma una puntuació capritxosa. Una varietat de registres molt àmplia. I el fet que l’autora fa servir expressions tretes de la seva llibreteta de notes, on fa anys que apunta coses que sent pel món rus i que troba interessants per motius diversos. Aquestes expressions no sempre resulten comprensibles en una primera lectura de l’original rus." Crec que aquest últim paràgraf sobre la llengua de l'autora, diu molt de la seva manera de ser (no oblidem que és cabaretista) i aquesta personalitat es veu totalment reflectida en el punt tragicòmic dels diferents contes.

"La cua és la justícia personificada, i el torn de la cua va acabar-li arribant a la nena que la mare havia apuntat a la llista per al dispensari antituberculós de l'Escola del Bosc (el sanatori es deia així)."(Del conte: Baies verdes d'agrassó)

Coneixem una mica l'autora?

Liudmila Petruixévskaia va néixer a Moscou l'any 1938. És pintora, dramaturga i cantant en cabarets.

Durant molts anys la seva obra va estar prohibida i no va ser fins al 2002, a l'edat de 64 anys, que va rebre el guardó independent Triumf al mèrit literari i el Premi Nacional de les Lletres i les Arts.

La seva narrativa s'ha traduït a més de trenta llengües i les seves obres teatrals han estat representades arreu del món.

Petruixévskaia és considerada una de les autores més representatives de la literatura russa contemporània.

"En el fons, les persones són animals i no els calen les paraules per entendre tot el que passa, no hi ha moviment a l'ànima que es quedi sense resposta, sobretot quan es tracta d'indiferència." (Del conte: Pel camí d'Eros)

Altres ressenyes

A continuació us deixo els enllaços d'algunes ressenyes d'Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre de Liudmila Petruixévskaia que he trobat molt interessants:

• Hi havia una vegada Liudmila Petruixévskaia per Miquel Cabal (2)
• Pròleg del llibre per Xénia Dyakonova (1)
• Les històries d'amor de Liudmila Petruixévskaia per Ignasi Mena

"En ell no hi podia haver res de senzill i els seus defectes, que tothom coneixia a la perfecció, eren la mena de defectes que només provoquen dolor quan els mostra un ésser estimat. També provocava decepcions que conduïen a l'odi i a les baralles i que també semblaven les decepcions que es tenen amb una persona que s'ha estimat alguna vegada."(Del conte: Les aventures de Vera)

Txell.Cat